Fòrum Social Europeu, avançant en la coordinació d’un moviment de moviments
Esther Vivas | revista USTEC
El Fòrum Social Europeu (FSE) va sorgir de l’experiència del Fòrum Social Mundial (FSM) i de la necessitat d’acostar aquesta iniciativa als àmbits regionals. El FSE es va constituir com un espai de trobada dels moviments socials europeus per tal de debatre, intercanviar experiències i establir estratègies d’acció. A banda, l’Assemblea de Moviments Socials, celebrada al final de cada un dels FSE, ha esdevingut un punt de trobada clau per tal d’establir les principals cites de mobilització a escala europea.
La 1a edició del FSE es va portar a terme a Florència, el novembre del 2002, amb un èxit rotund de participants i de mobilització. Més de 60 mil inscrits, 500 tallers i un milió de persones a la manifestació contra la guerra van ser algunes de les xifres d’aquest 1r Fòrum. El FSE va comptar amb una gran diversitat de grups de tota Europa amb un perfil molt ampli, però amb un caràcter marcadament combatiu i radical on els col.lectius ‘antiglobalització’, el sindicalisme de base, les campanyes contra la guerra i els grups de l’esquerra anticapitalista van tenir una presència molt destacable, per sobre dels sectors més institucionalistes.
El procés organitzatiu es va caracteritzar per unes formes de treball obertes i inclusives, amb la celebració d’assemblees de coordinació celebrades periòdicament a diferents ciutats d’Europa i amb la creació de grups de treball. L’acció va ser un element fonamental d’aquest 1r Fòrum i la manifestació de clausura contra la guerra va superar totes les previsions. L’Assemblea de Moviments Socials, celebrada al final del FSE, va aprovar un ampli calendari de mobilitzacions, el qual va suposar un important pas endavant en la coordinació de les resistències socials a escala europea. El mateix 15 de febrer contra la guerra va ser resultat d’aquesta assemblea. El FSE va marcar distàncies respecte Porto Alegre i va deixar constància d’un caràcter i d’una manera de fer pròpies.
La 2a edició del FSE va tenir lloc a París-La Villete, Saint Dennis, Bobigny i Irvy, el novembre del 2003, i va comptar amb la la participació d’unes 55.000 persones. Malgrat ampliar l’espectre de les organitzacions participants vers col.lectius més moderats, el FSE va saber mantenir l’equilibri entre els diferents sectors. La dispersió de les activitats entre els quatre municipis organitzadors va ser una de les crítiques més reiterades, però la manifestació de clausura, amb més de 100 mil participants, va saber aportar un esperit unitari i combatiu contra l’Europa neoliberal.
Les conferències i seminaris, malgrat comptar -en la major part dels casos- amb un nombre de ponents excessiu, van posar sobre la taula temes de debat importants pel moviment com ara el procés de construcció dels fòrums socials, el paper dels sindicats en les resistències a la globalització, el debat sobre partits i moviments, entre d’altres. En aquesta 2a edició, les dones van reivindicar un espai propi i, unes hores abans de l’inici del FSE, van celebrar una Assemblea de Dones amb centenars de participants, que planteja la necessitat imminent d’integrar les propostes dels grups de dones al Fòrum. L’Assemblea de Moviments Socials a París va ser un èxit impressionant de participació amb més de 3 mil assistents. L’Assemblea va aprobar un ampli calendari d’accions amb jornades de mobilització contra la guerra i contra la Constitució Europea.
La propera edició del FSE a Londres, del 14 al 17 d’octubre, planteja una sèrie de reptes importants com la necessitat de recuperar l’esprit combatiu i de mobilització de Florència a partir d’un marc d’acció i de trobada ampli i unitari. És necessari redefinir les conferències i els seminaris, reduir el número de ponents i fer dels seminaris un espai real de definició i de debat d’estratègies i d’objectius. Finalment és imprescindible repensar l’organització de l’Assemblea de Moviments Socials per tal que sigui un espai participatiu, a partir del qual avançar en la construcció i la coordinació d’aquest moviment de moviments a escala europea.
Esther Vivas és membre de la Xarxa de Mobilització Global. Article publicat a la revista de l’USTEC.
Entry filed under: en premsa alternativa. Tags: fòrum social europeu.
