Penjats del mòbil

05/03/2013 at 10:48

mobil2[en castellano]

Esther Vivas | La Directa

Els telèfons mòbils s’han convertit en imprescindibles en la nostra vida quotidiana. Ara, podem dir, estem permanentment connectats, tant pel que té de bo com pel que té de dolent. El sistema ens ha creat una nova “necessitat artificial”, portant-nos a consumir quant més millor. Com a ionquis del consum, ens passem el dia penjats del mòbil, parlant, enviant-nos whatsapps, connectant-nos a internet… Les grans multinacionals del sector ens han convertit en “mobildependents”, assegurant-se, així, el negoci del futur, i deixant rere seu un rastre de misèria, explotació, precarietat i malalties.

Des de la primera peça, la telefonia mòbil ve tacada de sang. El coltan, un material indispensable per a fabricar els microxips que es troben en els nostres telèfons és font de guerres i destrucció. El cas de la República Democràtica del Congo, on hi ha algunes de les principals mines del món, n’és un clar exemple. Allà la indústria del coltan està íntimament lligada a la guerra perenne que colpeja al país i que ha permès finançar, amb el beneplàcit de les potències occidentals, els principals grups armats, a la vegada que imposa unes condicions laborals infrahumanes als seus treballadors.

L’explotació laboral, en cada un dels trams de la cadena, és un altre dels trets distintius d’aquestes empreses. Ja sigui en els països del Sud, amb la deslocalització industrial, o a casa nostra, els salaris baixos, la precarietat, la política anti-sindical, els acomiadaments improcedents… són el pa de cada dia. Nokia, Samsung, Blackberry, Telefónica Movistar, Vodafone, Orange… ens venen progrés, modernitat, qualitat, però les seves pràctiques laborals res tenen a veure amb el que diu la seva publicitat. Avui la lluita sindical dels treballadors de Telefónica, amb dues vagues de fam a les seves espatlles, per exigir la readmissió de Marcos Andrés Armenteros, acomiadat per baixes mèdiques justificades, és aquí una de les lluites de referència.

I quan arribem a l’altra extrem de la cadena, el consum, veiem també l’impacte tan negatiu   que aquest model de telefonia té per a la nostra salut. Múltiples informes, i fins l’Organització Mundial de la Salut, senyalen els possibles efectes cancerigens de les radiacions dels telèfons mòbils. Per no parlar de l’augment de la contaminació electromagnètica fruit de la proliferació indiscriminada d’antenes de telefonia arreu del territori.

Algú dirà aleshores: “passem del mòbil”. Crec que es tracta més aviat de posar la tècnica al servei de la gent, de l’organització col·lectiva com hem vist al 15M, i de l’ecosistema, no en mans del lucre insaciable del capital. Potser no ens volen tan sols penjats del mòbil, sinó, senzillament, penjats.

*Article publicat al setmanari La Directa, núm. 307, 27/02/2013.

Entry filed under: en premsa alternativa. Tags: .

“La nostra alimentació ve determinada pels interessos d’un grapat de multinacionals” Los no líderes


Los mitos del sistema alimentario | Público

[octubre] Curs a València: Qui decideix què mengem?

[novembre] Curs a Barcelona: Qui decideix què mengem?

últims tweets

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

¿Quién tiene miedo de la agricultura ecológica? (I)

¿Quién tiene miedo de la agricultura ecológica? (II)

Categories

Teresa Forcades y Esther Vivas en ParaTodosLa2

Conversa entre Teresa Forcades i Esther Vivas

Podem seguir menjant tanta carn? | Etselquemenges

Soberanía alimentaria, una perspectiva feminista

Coca-Cola es así | Público

Mercadona, ¿supermercados de confianza? | Público

Grups i cooperatives de consum agroecològic a Barcelona


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 739 other followers

%d bloggers like this: