“La vaga general s’ha d’emmarcar en una estratègia de mobilització a llarg termini”

21/06/2010 at 22:43

[castellano]

Entrevista a Esther Vivas a Terrassa Respon

Esther Vivas. 34 anys. Membre de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista. És activista i autora catalana de diversos llibres i publicacions sobre moviments socials, anticapitalisme i consum responsable. Ha participat activamente en el moviment antiglobalització i antiguerra a Barcelona, així com en diferents edicions del Fòrum Social Mundial, el Fòrum Social Europeu i el Fòrum Social Català. Forma part del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials (CEMS) a la Universitat Pompeu Fabra, col.labora amb l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) a la Universitat Autònoma de Barcelona. Treballa a la Xarxa Consum Solidari.

Com veus les  retallades d’en Zapatero?
Són un intent clar de transferir el cost de la crisi a les i els assalariats i anuncien l’entrada en una fase més dura de les mesures anti-crisis. Des de l’esclat de la crisi, malgrat la retòrica inicial, l’objectiu dels governs i de les institucions internacionals ha estat mantenir intacte l’actual model econòmic, fent només alguns canvis cosmètics útils des del punt de vista del propi funcionament del sistema. Les retallades socials de Zapatero mostren com la socialdemocràcia no té cap agenda pròpia de sortida a la crisi diferenciada de la dreta, més enllà de gestionar els interessos del gran capital.

I la postura dels sindicats?
Els grans sindicats practiquen una política de concertació que fomenta passivitat i resignació. Representen un tipus de sindicalisme molt institucionalitzat i burocratitzat, que no fomenta ni la participació interna, ni la mobilització social. La convocatòria de vaga del dia 8 és positiva, i indica un cert canvi d’actitud, però caldrà empènyer per baix per aconseguir arrencar una mobilització més sostinguda. Amb una protesta de tràmit, d’un sol dia, no n’hi ha prou per aturar les retallades socials ni la política actual.

Podem parlar de vaga general?
La vaga general és necessària. Però no es tracta de convocar una vaga d’un dia, de forma administrativa, i l’endemà seguir fent el de sempre. La vaga s’ha d’emmarcar en una estratègia de mobilització a llarg termini, amb l’objectiu de recuperar un sindicalisme combatiu, intentant fomentar la participació i difondre uns valors i una consciència anticapitalista. Fins ara la resposta social a la crisi ha estat dèbil. Hi ha molt malestar d’una banda, però també hi ha desànim, temor i escepticisme sobre el fet que la lluita sigui útil per canviar les coses. Per això és molt important organitzar una resposta clara front a les retallades de Zapatero. Calen victòries concretes que mostrin la utilitat de l’acció col.lectiva.

Com definiries l’esquerra anticapitalista?
És aquella esquerra que vol canviar el món de base i que defensa una perspectiva de ruptura amb l’actual sistema econòmic, vinculant-ho amb la lluita contra la destrucció del medi ambient i contra qualsevol tipus d’opressió per raons de gènere, ètnia, nacionalitat o opció sexual. Entre tots i totes tenim el repte de construir una alternativa anticapitalista a Catalunya que avui està per fer i que només serà possible a partir de la confluència de gent i organitzacions diverses.

Hi ha negociacions amb altres grups d’esquerra per a presentar una candidatura única?
Sí. Hem parlat amb diversos col.lectius i organitzacions polítiques i també amb activistes de moviments socials i hem llençat un manifest que ja compte amb més de 400 firmes per presentar una candidatura anticapitalista a les eleccions al Parlament català. Avui per avui, pensem que hi ha condicions per articular una candidatura anticapitalista plural i unitària que aplegui a diferents organitzacions i col.lectius i a gent no organitzada i que signifiqui un pas endavant i ajudi a trencar el dilema de quedar-se entre l’abstenció resignada o la política del mal menor. Les eleccions no són ni el terreny més important ni el més favorable per aquells i aquelles que volem canviar la societat, però sí que són un àmbit que cal disputar als partits tradicionals i als professionals de la política. En les properes setmanes esperem que tot això es pugui concretar i presentar la candidatura.

Personalment, com valores las consultes sobre la independència de Catalunya?
Són una resposta al fracàs de la reforma estatutària i al model d’Estat sorgit de la Constitució de 1978. Desafien el marc legal constitucional, que nega el dret a l’autodeterminació, i des d’aquest punt de vista la seva celebració és positiva. Al mateix temps el problema de les consultes és que sectors independentistes de dretes hi han jugat un rol molt significatiu, intentant capitalitzar-les. És important evitar qualsevol dinàmica “d’aliança patriòtica” en nom de la sobirania nacional amb sectors empresarials i de dretes que estan també entorn de les consultes. Més que en la consigna d’independència, on cal posar èmfasi és en la necessitat de trencar amb la Constitució espanyola, reivindicar el dret a decidir i defensar una República catalana que pugui decidir lliurement la seva relació amb els pobles ibèrics i d’Europa. I lligar la lluita contra l’opressió nacional amb la lluita contra l’actual sistema econòmic, contra l’opressió de gènere, de gais, lesbianes i transexuals, contra la destrucció del mediambient i, ara més que mai, contra la xenofòbia.

*Entrevista realitzada per ErRachid Elyounoussi.

Entry filed under: premsa. Tags: , , .

La sobirania alimentària com alterantiva al model agroindustrial Anticapitalismo, decrecimiento y ecosocialismo


Novedad editorial

Novetat editorial

Categories

Twitter

Què menjarem l’any 2025?

O negócio da comida

[3a edición ampliada] El negocio de la comida

‘El Negocio de la Comida’. Gracias!

Premio BioCultura 2015

Grups i cooperatives de consum agroecològic a Barcelona

Top ten | dones i alimentació sana

Sobirània alimentària!


%d bloggers like this: