“Avui ser anticapitalista hauria de ser normal”

17/01/2011 at 22:07

Jordi Molina | Zona Sec

Entrevista a Esther Vivas, activista social i cap de llista per Des de Baix a les eleccions al Parlament de Catalunya

Activista de l’esquerra popular, Esther Vivas (Sabadell, 1975) s’ha guanyat un nom en la política més enllà de la còmode ombra del Parlament. Autora de llibres sobre consum responsable i comerç just, ha participat en campanyes antiglobalització, contra el deute extern, el canvi climàtic o la Guerra d’Irak. Cap de llista a les europees per Izquierda Anticapitalista, Vivas ha encapçalat la candidatura Des de Baix, a les recents eleccions al Parlament. Crítica, precisa i transparent, denuncia els abusos del sistema capitalista mentre passeja amb nosaltres pels carres del Poble-sec.

Després de les eleccions s’ha constatat una pujada de la dreta: la catalana, l’espanyola i la xenòfoba. La pregunta és tant perversa com obligada: Catalunya és de dretes?

No. L’augment de la dreta a Catalunya se sosté damunt del fracàs de l’esquerra. Dues legislatures fallides del Govern Tripartit han facilitat el retorn de la dreta al poder. En els darrers anys, tot l’arc parlamentari s’ha mogut a la dreta. La social-democràcia s’ha convertit en social-liberalisme i els partits d’esquerra s’hi ha adaptat. Volem recuperar la política des de baix i afavorir el control ciutadà sobre els càrrecs públics i els representants polítics.

Hi ha qui pensarà, però, que quan l’esquerra més institucional fracassa hauria de veure’s reflectit en un augment de l’esquerra popular. No ha estat així…

Un dels triomfs parcials del sistema capitalista és fer-nos creure que no hi ha alternatives. Però cada cop hi ha més sectors que tenen clar que, en el context actual, és obvi que aquest model no funciona. Hauria de ser més normal declarar-se anticapitalista que no declarar-s’hi. Només cal fer una ullada al món per constatar que la pobresa, la guerra i la fam són part d’aquest sistema.

Per què és més complicat seduir el votant amb un discurs d’esquerres que amb un de dretes?

Hi ha dos elements. El primer, la manca de mitjans de l’esquerra. La dreta té més facilitats per obtenir recursos econòmics. Un cas recent és el finançament de partits d’ultradreta austríacs a Plataforma per Catalunya d’Anglada… En segon lloc, el discurs simplista o xenòfob. Formacions com Reagrupament o Solidaritat no han aportat res al debat ideològic i d’altres com PxC s’han limitat a atiar odis. La nostra candidatura té un discurs complex: parlava de feminisme, d’ecologisme, de cooperació, d’internacionalisme, d’anticapitalisme…

Com valores la resposta de les institucions a la crisi?

Les polítiques que s’estan duent a terme impliquen retallades en els drets socials, tenen un fort impacte ambiental i ignoren els drets de les persones. En canvi, s’està ajudant a l’empresa privada i a la banca.

En alguna ocasió has parlat de construir un projecte anicapitalista comú. Amb quines forces podrieu comptar? Les municipals podrien ser l’escenari adequat?

Des de baix sorgeix de la confluència entre diverses organitzacions de l’esquerra combativa, com ara Revolta Global, Lluita Internacionalista i Corrent Roig, a més de persones relacionades amb les lluites socials transformadores. Tot el que estem fent és només un punt de partida. Necessitem el suport de les noves generacions de militants de l’esquerra plural del país. De cara a les municipals cal presentar una candidatura alternativa. Hi estem treballant.

Creus que l’esquerra anticapitalista espanyola es més sensible amb la plurinacionalitat de l’estat?

Des d’Izquierda Anticapitalista es reconeix el dret d’autodeterminació dels pobles, com el basc o el català. Ens oposem radicalment a la sentència del TS sobre el castellà a les nostres escoles i hem denunciat processos com el 18/98 que criminalitzaven l’esquerra abertzale. La Llei de Partits es un arma d’il·legalització massiva de la dissidència política i, per tant, ha de ser derogada.

Consumir és un acte polític. Què cal abans de res: pedagogia per un consum crític o canvis estructurals?

Una cosa va lligada a l’altre. El més important és entendre el gran impacte que genera el nostre model de consum en el planeta. La pròpia lògica del sistema capitalista fomenta un consum innecessari, desmesurat i irresponsable. Ara bé, no hi ha prou amb canvis individuals, calen canvis globals i estructurals que només arribaran si prenem consciència i ens organitzem.

Tinc una Nespresso i acostumo a fer la compra al Supermercat. Estic afavorint el model que critiques?

Sí i no. La coherència total i absoluta és impossible en el sistema en què vivim. Molts àmbits de la nostra vida quotidiana estan privatitzats. Els canvis individuals aporten coherència a l’individu, però cadascú té el seu barem de prioritats. El primer, com deia, és prendre consciència de la lògica del sistema. Cal entendre que la producció capitalista genera una quantitat de mercaderies que necessita vendre per què el model segueixi funcionant. I és aquí on entra la publicitat, que ens genera unes necessitats supèrflues i enganyoses o ens ven productes que no duren.

L’obsolescència programada

Sí. No és una casualitat que els mòbils no durin més de dos o tres anys… Molts productes estan fets per no durar i tots, encara que no vulguem, estem afectats per les polítiques capitalistes. Es tracta que els que més paguen la crisi: joves, dones, immigrats, treballadors, sindicalistes, apostin en alternatives de consum responsable, com les cooperatives.

En una època on els impactes comercials i consumistes estan per tot arreu, eduquem prou als infants en qüestions com la solidaritat, el respecte a l’entorn, l’austeritat…

En general, no tenim una educació basada en valors de solidaritat o de cooperació. És potencia la competitivitat, el rèdit a curt termini, valors propis dels capitalisme. L’educació és fonamental, però avui els nostres governants aposten per una escola privada al servei dels interessos empresarials. Això va en detriment de d’una societat més justa en el futur.

Sovint escoltem Mas entonar la frase “la immigració que Catalunya necessita”… Quan és pensarà amb els immigrants com persones i no només com mà d’obra?

Quan Mas diu la frase que em comentes, en realitat el que està dient és “els immigrants que els empresaris catalans poden utilitzar i explotar”. Amb el boom immobiliari servien de mà d’obra barata i ara alguns sectors els acusen de ser els culpables de la crisi. Tothom hauria de tenir els mateixos drets. Però no és així.

———————————————————————————————–

Qüestionari

Què vas demanar per Reis?
Lluita social i més mobilització.

El Tripartit et va il·lusionar?
No.

PSOE i PP són el mateix?
En política econòmica, sí.

Un polític de referència i un, d’actual, que et mereixi confiança.
Un referent de la meva generació: El Che. Un d’actual: Olivier Besancenot, líder del nou partit anticapitalista de l’esquerra francesa.

Bandera republicana, senyera o estelada?
Hem d’avançar cap a una República catalana sobirana. Per tant, totes tres banderes tenen el seu sentit.

Internacional o els Segadors?
Les dues.

Una solució pel conflicte basc?
Que les persones que viuen i treballen a Euskadi puguin decidir el seu futur. El conflicte basc és un conflicte polític i calen vies polítiques per solucionar-lo. El Govern espanyol no està donant els passos necessaris.

Un adjectiu que defineixi la transició espanyola?
Fallida.

I un per a wikileaks?
Llibertat.

A quin sindicat t’afiliaries?
L’Intersindical Alternativa de Catalunya.

Entry filed under: premsa. Tags: , , .

Pla de rescat: altres economies Reptes anticapitalistes


Mi último libro

Mi anterior libro

Categories

Instagram

No Instagram images were found.

Twitter

Què menjarem l’any 2025?

O negócio da comida

[3a edición ampliada] El negocio de la comida

‘El Negocio de la Comida’. Gracias!

Premio BioCultura 2015

Grups i cooperatives de consum agroecològic a Barcelona

Top ten | dones i alimentació sana

Sobirània alimentària!


%d bloggers like this: