Quan el capitalisme es tenyeix de verd. Una crítica a l’economia verda.

06/07/2012 at 11:29

Olga Margalef | Revolta Global-Esquerra Anticapitalista

El dimarts 3 de juliol va tenir lloc a l’Ateneu Rebel a Barcelona la presentació de dels llibres: El imposible capitalismo verde de Daniel Tanuro i El socialismo puede llegar sólo en bicicleta de Jorge Riechmann. L’acte, organitzat per Revolta Global-Esquerra Anticapitalista, va ser espai d’exposició sobre la importància d’integrar l’ecologisme en les perspectives de transformació social i econòmica, en un pilar imprescindible per construir un socialisme de futur o l’ecosocialisme.

De la mateixa manera, durant la presentació es va incidir en la incompatibilitat entre dinámiques capitalistes i sostenibilitat, desconstruint la terminologia fal·laç de “capitalisme verd” o “economia verda”. L’acte va comptar amb la presència d‘Esther Vivas, Andreu Coll i Jorge Riechmann.

Esther Vivas, investigadora en polítiques agràries i alimentàries, va obrir l’acte amb la presentació de casos en què s’aprofiten discursos que es disfressen d’ecologisme per perpetuar l’economia de mercat. Un bon exemple és la propaganda i venta d’agro-combustibles com a substituts dels combustibles fòssils. La producció d’aquests, controlada bàsicament per multinacionals en cultius de grans extensions ha acabat encarint dramàticament els aliments bàsics en els darrers anys.

Un altre exemple és la recent cimera Rio +20 en què, al igual que fa 20 anys i en nom de l’economia “sostenible”, es segueixen fent crides a la necessitat d’un creixement continuat sense entreveure que és precisament el creixement desaforat, el que fa insostenible el model econòmic.

A continuació, Andreu Coll, redactor de la revista Viento Sur, va presentar El imposible capitalismo verde de Daniel Tanuro com un llibre que aporta una visió de la crisi capitalista i la conjectura actual des de una visió integrada entre les ciències socials i les naturals. Es va destacar com la crisi de recursos i la realitat del canvi climàtic són processos àmpliament acceptats per la comunitat científica, mentre que els esforços de les classes dominants han estat (1) el negacionisme, i (2) l’assimilació del discurs per a la culpabilització de les víctimes.

Problemes estretament vinculats a la crisi socio-ecològica són la centralitat del control energètic tradicional (en contraposició a l’autonomia de les renovables) i la planificació a curt termini en què es plantegen aspectes ecològics que requereixen perspectives de desenes o centenars d’anys. Entre altres temes, es va reflexionar també sobre la importància de la planificació de les forces de producció i de la contraposició dels conceptes d’abundància amb els límits de la biosfera i recursos minerals.

Per acabar, Jorge Reichmann, escriptor, activista i professor de la Universidad Autónoma de Madrid, va parlar sobre el seu nou llibre El socialismo puede llegar sólo en bicicleta. Durant la seva presentació va recalcar la importància de la consciència col·lectiva per fer front a la problemàtica mediambiental. El ponent va denunciar també l’aliança existent entre algunes elits científiques i empresarials com a dificultat per a la difusió lliure de coneixement compartit.

Jorge Riechmann va apuntar al desenvolupament de la tecnosfera creada per la societat capitalista com a causa clara de la crisi ecològica global. Alguns exemples de la inadequació de la d’aquesta tecnosfera serien: la  innovació permanent destinada a l’increment del consum per la presentació continua de productes nous, el xoc entre escales temporals dels ecosistemes i les cadenes de producció, la irresponsabilitat i desconeixement amb què es produeix sense contemplar els residus o la nocivitat dels productes generats (per exemple, en la indústria química) o la linealitat o especialització amb què es dissenyen els processos de producció enfront les dinàmiques cícliques i de reciclatge dels ecosistemes naturals.

L’autor també va destacar com els problemes ambientals més accentuats i l’ús exorbitant dels recursos van arribar de la mà de la implantació de l’economia neoliberal i financera. Finalment va recalcar que no hi ha camí cap a la sostenibilitat real ni solució a la crisi ecològica sinó es desmantella el capitalisme, de la mateixa manera que no hi ha camí cap al socialisme sinó és des de una perspectiva ecologista.

Al final de les presentacions es va debatre sobre el futur i implantació de les energies renovables i de situacions d’actualitat com ara la lluita minera, que obliguen a combinar el discurs de lluita de classe amb la mirada ecologista. Es va destacar també la urgència de la divulgació i pedagogia a la societat sobre la gravetat de la crisi ecològica i la importància de replantejar la relació entre societat i medi ambient com a element clau en un procés de ruptura amb el model capitalista.  I és que com diu el títol del llibre, el socialisme només pot arribar en bicicleta.

Entry filed under: cròniques. Tags: , .

“La Constitución niega el derecho de los pueblos a decidir su futuro” “El plan de rescate salva al 1% e hipoteca el futuro del 99%”


Mi último libro

Mi anterior libro

Categories

Instagram

No Instagram images were found.

Twitter

Què menjarem l’any 2025?

O negócio da comida

[3a edición ampliada] El negocio de la comida

‘El Negocio de la Comida’. Gracias!

Premio BioCultura 2015

Grups i cooperatives de consum agroecològic a Barcelona

Top ten | dones i alimentació sana

Sobirània alimentària!


%d bloggers like this: