“L’alimentació és més un negoci que un dret”

31/10/2012 at 10:46

El col·lectiu d’Indignats convida la periodista Esther Vivas a parlar sobre el sistema agroalimentari

Pilar Abián | La Veu

“Pensem que som lliures a l’hora de consumir els aliments que volem, però el cert és que estem en mans de grans multinacionals”. Aquesta va ser una de les afirmacions que la periodista Esther Vivas va fer ahir a l’Abi, a Montcada i Reixac, en el decurs de la conferència organitzada pel col·lectiu d’Indignats amb el títol L’alimentació, un dret o un negoci?.

Vivas, membre del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials de la Universitat Pompeu Fabra, i coautora amb Josep M. Antentas del llibre ‘Planeta indignat’ va explicar els motius pels quals dels 7.000 milions d’habitants que hi ha a la terra 800 passen gana quan la producció mundial dóna per alimentar 12.000 milions (segons dades de les FAO). Per a Vivas, aquesta situació respon a l’especulació de les grans multinacionals que s’han fet amb la propietat i el control de la major part del conreu i l’agricultura mundials i que estableixen els preus en funció dels beneficis econòmics que volen obtenir. “El sistema capitalista ha afavorit que un grup reduït monopolitzi la producció i la distribució dels aliments”, va dir tot afegint que aquesta globalització està perjudicant especialment els països del sud i també la qualitat dels productes, amb la introducció d’híbrids i transgènics que, segons va assegurar, acaben afectant negativament la salut dels consumidors i l’agrodiversitat.

Vivas va argumentar que el sistema irracional i insostenible agroalimentari actual respon a tres causes: la privatització de l’aigua, la terra i les llavors; les polítiques de liberalització comercial que han acabat amb els petits productors i la concentració de la distribució en poques empreses. L’activista va dir que, davant d’aquesta conjuntura, la ciutadania no es pot resignar sinó que ha d’actuar i de forma col·lectiva. “El primer que hem de fer és qüestionar-nos allò que consumim i entendre que, si volem menjar bé, hem de provocar que hi hagi canvis polítics que trenquin amb la dinàmica actual”.

Vivas va recomanar la participació en cooperatives de consum ecològic i va esmentar la masia de Can Piella com a exemple a seguir. “És trist -va dir- que un projecte social com aquest estigui en perill perquè el sistema capitalista avantposa els interessos privats i l’urbanisme per sobre dels col·lectius”. També els representants del col·lectiu d’Indignats van defensar la continuïtat de Can Piella i van lamentar la “passivitat” de l’Ajuntament davant l’amenaça de desallotjament de la finca. Els Indignats, d’altra banda, van aprofitar l’acte per anunciar que, d’ara en endavant, les assemblees setmanals del grup es faran els dijous, a les 20.30h, a l’Abi.

Entry filed under: cròniques. Tags: .

Protestas con sentido ¿A quién no ayuda la huelga?


Novedad editorial

Novetat editorial

Categories

Instagram

. . No recuerdo desde cuando los huevos blancos desaparecieron de los supermercados e incluso de las tiendas y los grupos de consumo ecológico 🥚 . Un 90% de los huevos que se compran anualmente en el Estado español son morenos, y apenas un 10% son blancos. Una tendencia que condiciona el tipo de gallinas que se crían, priorizando unas razas por encima de las otras, con la consiguiente pérdida de diversidad ganadera 🐔 . Avanzamos hacia un mundo con menos diversidad y mayor inseguridad alimentaria. Se reduce drásticamente el abanico de lo que comemos en función de los intereses de las empresas agroalimentarias 😤 . Un artículo homenaje a mi familia, que empezaó a vender huevos en Sabadell en los años 50, con Ous Vivas 💚 . Artículo completo, en el link de la bio 😉
. . Comer nos puede parecer un acto inocuo, pero en realidad está cargado de connotaciones políticas. . No es lo mismo para nuestro organismo comer alimentos saludables y de calidad que ingerir productos procesados con cantidades considerables de azúcar o sal añadida. . No es lo mismo para el medio ambiente consumir alimentos de proximidad, que comprar aquellos que vienen de la otra punta del mundo. . No es lo mismo para los derechos de los trabajadores apoyar a las empresas que respetan la organización sindical y no precarizan que a aquellas que sí lo hacen. . No es lo mismo para la economía local apoyar a productores y campesinos locales que a multinacionales. . Así lo escribo hoy en @elperiodico_cas 🌱 . Artículo accesible en el link de la bio.

Twitter

Què menjarem l’any 2025?

O negócio da comida

[3a edición ampliada] El negocio de la comida

‘El Negocio de la Comida’. Gracias!

Premio BioCultura 2015

Grups i cooperatives de consum agroecològic a Barcelona

Top ten | dones i alimentació sana

Sobirània alimentària!


%d bloggers like this: