Penjats del mòbil

05/03/2013 at 10:48

mobil2[en castellano]

Esther Vivas | La Directa

Els telèfons mòbils s’han convertit en imprescindibles en la nostra vida quotidiana. Ara, podem dir, estem permanentment connectats, tant pel que té de bo com pel que té de dolent. El sistema ens ha creat una nova “necessitat artificial”, portant-nos a consumir quant més millor. Com a ionquis del consum, ens passem el dia penjats del mòbil, parlant, enviant-nos whatsapps, connectant-nos a internet… Les grans multinacionals del sector ens han convertit en “mobildependents”, assegurant-se, així, el negoci del futur, i deixant rere seu un rastre de misèria, explotació, precarietat i malalties.

Des de la primera peça, la telefonia mòbil ve tacada de sang. El coltan, un material indispensable per a fabricar els microxips que es troben en els nostres telèfons és font de guerres i destrucció. El cas de la República Democràtica del Congo, on hi ha algunes de les principals mines del món, n’és un clar exemple. Allà la indústria del coltan està íntimament lligada a la guerra perenne que colpeja al país i que ha permès finançar, amb el beneplàcit de les potències occidentals, els principals grups armats, a la vegada que imposa unes condicions laborals infrahumanes als seus treballadors.

L’explotació laboral, en cada un dels trams de la cadena, és un altre dels trets distintius d’aquestes empreses. Ja sigui en els països del Sud, amb la deslocalització industrial, o a casa nostra, els salaris baixos, la precarietat, la política anti-sindical, els acomiadaments improcedents… són el pa de cada dia. Nokia, Samsung, Blackberry, Telefónica Movistar, Vodafone, Orange… ens venen progrés, modernitat, qualitat, però les seves pràctiques laborals res tenen a veure amb el que diu la seva publicitat. Avui la lluita sindical dels treballadors de Telefónica, amb dues vagues de fam a les seves espatlles, per exigir la readmissió de Marcos Andrés Armenteros, acomiadat per baixes mèdiques justificades, és aquí una de les lluites de referència.

I quan arribem a l’altra extrem de la cadena, el consum, veiem també l’impacte tan negatiu   que aquest model de telefonia té per a la nostra salut. Múltiples informes, i fins l’Organització Mundial de la Salut, senyalen els possibles efectes cancerigens de les radiacions dels telèfons mòbils. Per no parlar de l’augment de la contaminació electromagnètica fruit de la proliferació indiscriminada d’antenes de telefonia arreu del territori.

Algú dirà aleshores: “passem del mòbil”. Crec que es tracta més aviat de posar la tècnica al servei de la gent, de l’organització col·lectiva com hem vist al 15M, i de l’ecosistema, no en mans del lucre insaciable del capital. Potser no ens volen tan sols penjats del mòbil, sinó, senzillament, penjats.

*Article publicat al setmanari La Directa, núm. 307, 27/02/2013.

Entry filed under: en premsa alternativa. Tags: .

“La nostra alimentació ve determinada pels interessos d’un grapat de multinacionals” Los no líderes


Novedad editorial

Novetat editorial

Categories

Instagram

. . Una conversació con la #revistaLibertalia para debatir acerca del imprescindible y poco valorado trabajo de cuidados, los permisos para madres y padres iguales e intransferibles y la gestación subrogada. Todo a raíz de la publicación de #MamáDesobediente, que tantas alegrías me está dando 😍 . Os dejo algunas de las reflexiones de la charla ⬇️ . ⚫ "Colocar los cuidados en el centro de la vida, la política, la economía, no implica idealizarlos, ni defenderlos desde una perspectiva reaccionaria, ni considerar que es una responsabilidad única de las mujeres. Al contrario, el trabajo de cuidados, en términos de justicia de género, debe plantearse como un trabajo a repartir equitativamente entre hombres y mujeres, el cual debe socializarse más allá del núcleo familiar. El reto consiste en pensar un tipo de organización social que acoja el cuidado y la maternidad". . ⚫ "Para mí el debate no consiste en entrar a discutir sólo si los permisos para madres y padres tienen que ser iguales e intransferibles, sino recordar que los permisos de maternidad y paternidad deben ampliarse para poder garantizar la crianza y, en particular, la lactancia materna, lo que implica un permiso materno mínimo de 6 meses. Al margen de cual sea la fórmula final, lo importante es tener en cuenta dos criterios: hacer posible una crianza en condiciones y favorecer la igualdad entre hombres y mujeres". . ⚫ "No hay una demanda de mujeres que quieran ser madres gestantes. Lo que hay son unos intereses económicos vinculados al negocio de la infertilidad, que pretenden mercantilizar un proceso fisiológico como es el embarazo. Si miramos a los países donde la gestación subrogada está legalizada, vemos la vulneración de derechos que implica. Es muy legítimo que una mujer o un hombre quieran tener descendencia, pero eso no puede ir en contra de derechos de terceros". . Podéis leer la entrevista completa en el link de la BIO 😉
. . Llega el verano, y ¿qué hacemos con el peque o los peques? Compaginar las vacaciones de las criaturas con nuestro empleo se convierte a menudo en un ejercicio de malabarismo extremo. El mercado laboral no está pensado para la crianza 😥 . Hoy escribo en @elperiodico_cas sobre la dificultad para compaginar las vacaciones escolares con nuestro trabajo.  Podéis leer el artículo, en el link de la BIO. . Y vosotras, ¿cómo hacéis para no morir en el intento? 😅

Twitter

Què menjarem l’any 2025?

O negócio da comida

[3a edición ampliada] El negocio de la comida

‘El Negocio de la Comida’. Gracias!

Premio BioCultura 2015

Grups i cooperatives de consum agroecològic a Barcelona

Top ten | dones i alimentació sana

Sobirània alimentària!


%d bloggers like this: