Grups de consum: jo decideixo

01/08/2013 at 10:36 1 comentari

gconsum[en castellano]

Esther Vivas | Etselquemenges

Volem decidir sobre el que mengem, d’on ve, com ha estat conreat, per qui, com s’estableix el preu. En un món globalitzat, en què la distància entre producció i consum és cada dia més llarga, hi ha moltes persones que es pregunten sobre l’origen dels aliments. Els grups i les cooperatives de consum agroecològic, que en els darrers temps s’han multiplicat a casa nostra, són la millor expressió d’aquesta voluntat de recuperar la capacitat de decidir sobre la nostra alimentació.

Es tracta de veïns d’un barri o d’una ciutat que es posen d’acord per comprar directament a un o diversos pagesos del seu entorn, i apostar per un altre model d’agricultura i consum, organitzant-se a partir d’associacions o de societats cooperatives. Algunes tenen personal remunerat, la majoria no. Són experiències que enforteixen les relacions socials en el territori, que promouen l’economia solidària, que generen nous llocs de treball al camp en plena crisi econòmica.

L’objectiu és retornar el paper central de la pagesia i els consumidors a l’hora de definir les polítiques agrícoles i que l’alimentació no depengui dels interessos econòmics d’unes poques multinacionals de l’agroindústria. Els criteris de justícia mediambiental i social són els que prevalen. Per aquest motiu, ja no es parla tan sols d’agricultura ecològica sinó d’agroecologia, defensant un model agrícola sense pesticides químics ni transgènics però també de proximitat, local i pagès.

La sobirania alimentària és el principi que guia aquestes experiències. Ser sobirans, tenir el dret a decidir, sobre la producció de menjar. Una pràctica que col·loca en el centre la defensa d’un món rural viu i les necessitats dels consumidors, que recupera llavors de varietats autòctones en perill d’extinció i que cultiva tenint en compte els cicles de la natura.

A Catalunya, els antecedents d’aquestes experiències es remunten a final dels anys vuitanta i principi dels noranta, quan a Reus, Girona i Barcelona es van constituir els primers grups de consum: El Brot (1987), El Rebost (1988) i Germinal (1993), respectivament. Però no va ser fins a meitats dels anys 2000 que hi va haver un creixement exponencial i a dia d’avui trobem més d’un centenar de grups de consum arreu del territori català, situats, principalment, a l’àrea metropolitana, on la distància entre el camp i la ciutat és major.

La coordinació entre aquestes iniciatives, però, és més aviat dèbil, tot i que existeixen marcs de treball estables com la Coordinadora Catalana d’Organitzacions de Consumidors de Productes Ecològics (Ecoconsum), que aplega 25 grups, i La Repera, que organitza periòdicament jornades i debats entre pagesos i consumidors. A nivell local, hi ha, també, marcs de coordinació, com al barri de Gràcia, a Barcelona, on des de fa anys hi ha l’espai de trobada de Cooperatives amb Gràcia.

Els grups i les cooperatives de consum, de totes maneres, no són l’única via per estrènyer els llaços entre el camp i el plat. En els darrers temps, han proliferat els horts urbans, els mercats pagesos, el retorn de joves al camp, la venda directa en finques… que demostren que altres pràctiques en la producció i el consum d’aliments no només són necessàries sinó que són possibles i viables.

Entry filed under: web. Tags: .

“El sistema agrícola no está pensado para dar de comer sino para el beneficio económico” Puro teatro


Novedad editorial

Novetat editorial

Categories

Twitter

Què menjarem l’any 2025?

O negócio da comida

[3a edición ampliada] El negocio de la comida

‘El Negocio de la Comida’. Gracias!

Premio BioCultura 2015

Grups i cooperatives de consum agroecològic a Barcelona

Top ten | dones i alimentació sana

Sobirània alimentària!


%d bloggers like this: