Del camp a l’aula: menjar bo i just

01/10/2013 at 11:53

nena[en castellano]

Esther Vivas | Etselquemenges.cat

“Nen, d’on ve la llet?”, li pregunten. “Del tetra brik”, respon. Quantes vegades deveu haver sentit aquesta anècdota. La distància entre el camp i el plat, entre la producció i el consum, no ha fet res més que augmentar en els darrers anys. I els més petits, sovint, mai han trepitjat un hort, ni han vist cap gallina ni s’han apropat a una vaca. Alimentar-se no consisteix tan sols a ingerir aliments, sinó a saber d’on vénen, què ens aporten, com han estat elaborats. Educar implica, també, ensenyar a menjar i a menjar bé. I això, precisament, és el que fan els menjadors escolars ecològics que últimament comencen a aparèixer a casa nostra.

L’interès per menjar bé, bo i just arriba, a poc a poc, a les taules de les escoles. Menjadors que busquen, més enllà de les calories que fan falta, una alimentació ecològica i de proximitat. Es tracta d’aprofitar uns espais que permeten, com cap altre, que alumnes, educadors, cuiners i, en un segon terme, famílies, professors i pagesos interaccionin, per recuperar no només el saber i el sabor dels aliments, sinó, també, per aprendre i valorar la feina que hi ha darrere la producció –la pagesia–, i darrere els fogons –la cuina.

Els menjadors escolars ecològics tenen un vessant educatiu i nutricional, a la vegada que defensen l’economia social i solidària i el territori. Aliments ecològics sí, però de proximitat. Una aposta imprescindible en un context de crisi que, d’una banda, dóna una sortida econòmica a la petita pagesia, que intenta viure dignament del camp, ja que fomenta uns circuits de comercialització alternatius i una venda directa, i de l’altra, ofereix una alimentació sana, saludable i ecològica als més petits, en un context d’augment de la pobresa i la malnutrició.

A Catalunya, un 40% dels infants fan l’àpat principal del dia, el dinar, als centres educatius. Incorporar aquests valors als menjadors de les escoles hauria de ser una prioritat, i els costos econòmics no poden ser l’argument per no fer-ho. Integrar la cuina als menjadors dels centres permet controlar més bé l’alimentació dels menuts, i si comprem aliments de proximitat, de temporada i directament al pagès podem fins i tot abaratir costos. Del camp, passant pels fogons de les escoles, fins al plat de l’alumne, transparència, qualitat i justícia; aquest és el repte. I l’administració pública hauria d’estar compromesa amb aquest fi: invertir en una bona alimentació a l’aula és invertir en futur.

Menjadors escolars que porten els principis de la sobirania alimentària a les escoles, i no només de manera teòrica, sinó, el que és més important, a la pràctica. Sobirania alimentària, que ens permet recuperar la capacitat de decidir què mengem, que aposta per una agricultura pagesa, local i agroecològica i que retorna a pagesos i a consumidors –i en aquest cas als infants– el control i el saber sobre la seva alimentació.

*Article publicat a Etselquemenges.cat, 01/10/2013.

Entry filed under: web. Tags: .

“Ja no ens creiem que no hi ha alternativa, però cal passar a l’acció” Fam i pobresa a casa nostra. Qui decideix què, com i quan mengem?


La teta: ecológica y anticapitalista | Opcions

Incertidumbres electorales | El Periódico

O negócio da comida

[3a edición ampliada] El negocio de la comida

Categories

Instagram

.
Consumiendo(nos). Lo escribo en @elperiodico_cas.
.
La Navidad, nos dicen, es amor, y parece como si lo quisiéramos comprar a golpe de talonario. Ya va siendo hora de que nos preguntemos si podemos vivir mejor con menos. No se trata de dejar de consumir sino hacerlo de otro modo, para generar riqueza y felicidad.
.
Leer el artículo en el link en mi BIO.
.
#consumismo #consumocritico #navidad #navidad2017 Todo a punto en #LosDesayunos de @sergiomartinherrera, hoy desde Barcelona 😉

Twitter

Premio BioCultura 2015

‘El Negocio de la Comida’. Gracias!

Grups i cooperatives de consum agroecològic a Barcelona


%d bloggers like this: