Agricultura i alimentació, nom de dona

12/11/2013 at 10:10

Farmers are planting rice in the farm.[en castellano]

Esther Vivas | Etselquemenges.cat

Quan parlem d’agricultura i alimentació, poques vegades fem referència al paper clau que les dones han tingut i tenen en la producció, la distribució i el consum dels aliments. Com tot treball de cures, el menjar ha quedat relegat al bagul dels invisibles. Però, l’agricultura i l’alimentació tenen nom de dona, i és imprescindible visibilitzar i donar valor al que mengem i a com mengem assenyalant que això és cosa de tots.

El cultiu dels aliments, especialment les hortes a petita escala, ha estat tradicionalment un treball femení. Als països del sud, encara avui, entre un 60 i un 80% de la producció del menjar es troba en mans de les dones. Malgrat aquest fet, són les dones i les nenes, segons dades de la FAO, les que més passen gana: un 60% de la fam crònica les colpeja de ple. Per què? Les dones treballen la terra, la cultiven, en recol·lecten els aliments, però no tenen accés a la seva propietat, al crèdit agrícola… i, conseqüentment, no reben el fruit del que produeixen.

Però no cal anar als països del sud per veure que el model agrícola i alimentari actual té un impacte negatiu en les dones: aquí, quantes pageses han treballat tota la vida al camp i, en canvi, no han constat mai en cap paper, no han cotitzat a la seguretat social. Vivim en un sistema patriarcal que invisibilitza i menysté el treball de les dones. L’agricultura i l’alimentació en són un exemple clar.

El model agroalimentari actual és irracional, no tan sols perquè es basa en aliments quilomètrics, quan podríem consumir-ne de proximitat; acaba amb la pagesia local, en lloc de defensar un món rural viu; aposta per unes poques varietats agrícoles, quan es poden recuperar tantes llavors antigues; és addicte als pesticides i als transgènics, amb el que això implica per a la nostra salut i la del planeta, en comptes d’invertir en agricultura ecològica… sinó que, a més, condemna a la fam i a l’anonimat a les que tenen un paper central en la producció del menjar: les dones.

Quan avui emergeixen arreu alternatives a una agricultura industrial i intensiva que ha fracassat, en aquestes les dones tenen un paper central. Nova pagesia i en femení és la que trobem en molts llocs del territori, on dones pageses, sovint joves, es posen al davant de la finca i aposten per una altra agricultura i alimentació que situa al centre a les persones i a la terra. Grups i cooperatives de consum en què les dones tenen un pes clau. Experiències d’aprofitament i reciclatge del menjar, “fogons mòbils” i cuines populars, amb dones al capdavant. Horts urbans, que ocupen solars i terrenys abandonats, amb una presència femenina important.

Alternatives que reivindiquen la sobirania alimentària, la capacitat de decidir, nosaltres (pagesia i consumidors), sobre el que es cultiva i el que mengem. Una alternativa que ha de ser necessàriament feminista i apostar per la igualtat de drets, reivindicant l’accés als mitjans de producció dels aliments (terra, aigua i llavors) en igualtat de condicions, tant per a homes com per a dones.

En recuperar l’interès pel que mengem, d’on ve, com ha estat produït… donem valor, un altre cop, a quelcom tan essencial com l’agricultura i l’alimentació. La compra del menjar i la cuina a casa continua sent, en bona mesura, territori de dones. Una feina, sovint, ni reconeguda ni valorada, però imprescindible, que sosté el treball productiu, que sí que valora el capital. Assenyalar-ne la importància, fer que compti, i deixar clar que és responsabilitat de totes i tots és el primer pas per començar a canviar les coses i fer que les nostres vides siguin més justes, sanes i, en definitiva, vivibles.

Entry filed under: web. Tags: , , .

El menjar no es llença “Si amas la vida, no queda otra opción que ser anticapitalista”


Mi último libro

Mi anterior libro

Categories

Instagram

No Instagram images were found.

Twitter

Què menjarem l’any 2025?

O negócio da comida

[3a edición ampliada] El negocio de la comida

‘El Negocio de la Comida’. Gracias!

Premio BioCultura 2015

Grups i cooperatives de consum agroecològic a Barcelona

Top ten | dones i alimentació sana

Sobirània alimentària!


%d bloggers like this: