Canviar el món en una conversa

23/12/2013 at 11:45

spMaiol Roger | El País

Sense por. Teresa Forcades i Esther Vivas. Icaria ed. 102 pàgines.

El rescat de la democràcia. Arcadi Oliveres i Celestino Sánchez. Icaria ed. 76 pàgines.

Els llibres de converses són un recurs molt útil per als polítics: permeten tenir-los a l’aparador sense que el polític o algú del seu equip hagi de fer l’esforç d’escriure unes quants folis: n’hi ha prou amb reservar, un dia, quatre o cinc hores per tenir el discurs polit en un altre suport. L’èxit de l’aposta depèn de la sintonia entre els conversants. El fracàs arriba quan el polític es converteix en l’entrevistat i la persona que seu al davant fa un exercici d’adulació, com el de Teresa Pous al recent Artur Mas: L’home, el polític, el pensador (Ara Llibres).

La idea de l’editorial Icaria, amb la col·lecció Más madera a dues veus, és diferent: destacar les converses que busquen canviar el món, capgirar la situació. Com les llargues sobretaules de Nadal, però amb gent que fa anys que es llaura un discurs alternatiu, des de dinns, des de fora, o entrant en la política.

Les últimes incorporacions a la col·lecció són Teresa Forcades i Arcadi Oliveres, impulsors del Procés Constituent, un moviment polític que reivindica un trencament total amb la vella política, amb les estructures dels partits i una “República catalana del 99%”. Forcades, monja benedictina, doctora en Salut Pública i Teologia, conversa amb Esther Vivas, activista i investigadora en moviments socials a Sense por.

La conversa flueix de forma natural i així està transcrita. Temps de parlar de política, sense que aparentment hi hagi un guió establert que desnaturalitzi el diàleg: crisi, democràcia, revolució, el moviment dels indignats, el dret a decidir i el futur de Catalunya… tot va sorgint amb independència de qui ho proposi: Forcades no preval per sobre de Vivas, com passaria en un llibre de converses periodista-polític. Les opinions de l’activista tenen el mateix valor, i l’equilibri afavoreix el ritme de lectura. Tot i que a vegades es troba a faltar més presència de Forcades, amb un discurs innovador, diferent al que s’acostuma a tenir a l’esquerra alternativa, basat en la mescla de l’experiència cristiana i la lluita política.

Oliveres, per la seva banda, conversa amb Celestino Sánchez en un altre volum, també editat per Icaria: El rescat de la democràcia. Practiquen un exercici similar, però la seva conversa és més fluida fins i tot que la de Forcades i Vivas, que en alguns moments semblen anar a la seva.

Sánchez, que fou activista antifranquista i diputat al Parlament pel PSUC, i ara, jubilat, és un dels iaioflautes més actius, resumeix en una frase l’atractiu dels dos llibres de converses: “És curiós, perquè venim de tradicions diferents. Però al final de la pel.lícula, m’adono que tenim un grau de coincidència molt gran. El que passa és que expliquem les coses de manera diferent”.

Procés Constituent s’explica a les xarxes, quan pot als mitjans tradicionals i, sobretot, amb les xerrades de Forcades i Oliveres municipi a municipi. Sense por i El rescat de la democràcia són un resum dels seus pensaments ben contrarestats, en converses que volen salvar el món i que, d’acord amb les idees o no, acaben fent pensar.

*Ressenya publicada a El Quadern de El País, 19/12/2013.

Entry filed under: 2013 | Sene por. Convera entre Teresa Forcades i Esther Vivas., en premsa. Tags: .

Disco Soupe Barcelona: pelar, cortar, cocinar y bailar ¿Feliz Navidad?


‘El negocio de la comida’ a Betevé

Manteros y rédito político | El Periódico

[3a edición ampliada] El negocio de la comida

Categories

últims tweets

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

Premio BioCultura 2015

‘El Negocio de la Comida’. Gracias!

Grups i cooperatives de consum agroecològic a Barcelona


%d bloggers like this: