Confrontant el ‘circ global’

18/07/2014 at 09:28

portadapUna ressenya del llibre ‘Conversa entre Teresa Forcades i Esther Vivas. Sense Por’

Òscar Martínez Rivera | Educació Social

No queda clara l’autoria del missatge conegut sobradament de “Pensa globalment, actua localment” però en qualsevol cas podria ser un dels múltiples subtítols d’aquest llibre i, per descomptat, un concepte que defineix, en part, les seves autores.

El concepte s’identifica clarament amb un model de professions socials que vagin més enllà de les planificacions i del disseny d’accions concretes en un temps determinat. El text convida a pensar en professions que se sàpiguen posicionar des de paràmetres globals.

Les dues autores son activistes convençudes que el canvi del model social i polític actual pot arribar a ser possible. Sense por, es dirigeixen i, a més, s’enfronten de manera contínua al “discurs únic”, a aquells paràmetres en els quals ens basem sense preguntar-nos el perquè des que ens llevem al matí fins que anem a dormir. Aquells sobre els quals ens han fet creure que no hi ha alternatives.

I no ha de ser fàcil mantenir aquest discurs amb el vent en contra, però cada una de les diferents parts del llibre parla de manera abstracta del sistema o “circ global” en què participem, però també concreten de manera detallada quins són els “números circenses” que més ens enlluernen tot despistant la nostra possibilitat de ser crítics.

Aquest circ global està organitzant el manteniment de les diferències socials tant en contingut, com en forma i en organització. De fet, algunes d’aquestes desigualtats tenen una relació directa amb la pobresa i pobresa extrema i, per descomptat, amb les estadístiques de mortalitat infantil en algunes zones del planeta.

A ningú li hauria de passar per alt que la repercussió d’aquest model és que en el temps que el lector triga a llegir aquest escrit moren dos nens de menys de cinc anys només per no haver-se pogut rentar les mans amb sabó. Un cada minut, 63 cada hora, 1.500 cada dia de l’any (dades d’Unicef, 2013). Només aconseguim tenir el dia mundial del rentat de mans cada 15 d’octubre.

L’organització mundial, que ha sucumbit a les demandes del capital i en la qual només prenen decisions una minoria amb “el poder”, no és capaç de generar oportunitats entre una gran part del planeta i una gran part de persones pretesament amb els mateixos drets. Els més perjudicats per aquest sistema també viuen a les nostres ciutats.

El contingut de les decisions globals són més que dubtoses, però el plantejament de les regles del joc mundial i també local encara ho són més i es posen en dubte al llibre. Des del fàcil discurs que la democràcia no és apropar-se al ciutadà cada quatre anys, fins als suggeriments
de gestió des del bé comú, són algunes de les propostes que podem trobar al text.

Si seguim les trajectòries de les dues activistes descobrirem que, de propostes, no ens en falten pas. Això sí, n’hi ha moltes que no encaixen amb les carpes mediàtiques i polítiques actuals.

*Oscar Martínez Rivera és professor de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés Universitat Ramon Llull.

Entry filed under: 03 | Sene por. Conversa entre Teresa Forcades i Esther Vivas., en llibres. Tags: .

¿Quién tiene miedo de la agricultura ecológica? (II) “Trobar feina avui no implica sortir de la pobresa”


Novedad editorial

Novetat editorial

Categories

Instagram

. . El feminismo implica derechos, igualdad, que las mujeres podamos decidir. Y todo esto es imprescindible en la maternidad. . Necesitamos una maternidad feminista en la que las mujeres podamos elegir si ser madres o no, si queremos abortar o tener una criatura, con capacidad de decisión sobre nuestro embarazo, parto y lactancia. . De todo esto, y más, hablo en la entrevista con @noticiaspositivas. . La podéis leer en el link de la bio 😉 . ...................................................... . Nota: . Como algunas me habéis dicho que teníais dudas sobre elconcepto del "derecho a ser madre", os dejo a continuación mi opinión más desarrollada al respecto. . Considero importante reivindicar la maternidad como derecho sino queremos que esta acabe siendo un privilegio de mujeres de clase media y alta. . Se trata de un fragmento de una entrevista con Diario 16. Allí decía: . "Ser madre es un deseo legítimo y es un derecho que no puede vulnerar los derechos de terceros. Me explico. . La experiencia materna viene travesada no solo por una cuestión de género sino también de clase y raza. No todas las personas tienen garantizado el derecho a ser madres. . Si cuentas con un trabajo precario, no llegas a final de mes o apenas puedes pagar una vivienda tienes más números para posponer la maternidad, enfrentar dificultades para quedarte embarazada, o no tener el número de criaturas que deseas. . Hay que reivindicar que la maternidad sea un derecho y no un privilegio. . Sin embargo, cuando hablamos de maternidad subrogada, el deseo de tener criaturas choca con los derechos de la madre gestante a poder decidir sobre su cuerpo y con el derecho del recién nacido a estar en contacto con su madre gestante. . Tal vez alguien dirá que esto último también sucede en un proceso de adopción. La gran diferencia radica en que una criatura adoptada se encuentra en dichas circunstancias, mientras que un bebé gestado por subrogación es su familia quien le hace pasar a sabiendas por este trance. . No se puede ser madre o padre a cualquier precio".
. . ¿Cómo deconstruir las maternidades? . ¿Qué rol cumple el Estado y el feminismo a la hora de maternar? . ¿Qué hacer con la culpa? . ¿Existe el instinto materno? . De todo esto y mucho más hablé con @mielasol de @feminacida en el #DiálogosEnAislamiento sobre maternidades feministas 💚 . El directo en Instagram, lo podéis ver en el link de la bio. . . #MamáDesobediente #MaternidadFeminista #MamáFeminista #MaternidadesFeministas #Feminismo #Maternidad #Maternidades

Twitter

Què menjarem l’any 2025?

O negócio da comida

[3a edición ampliada] El negocio de la comida

‘El Negocio de la Comida’. Gracias!

Premio BioCultura 2015

Grups i cooperatives de consum agroecològic a Barcelona

Top ten | dones i alimentació sana

Sobirània alimentària!


%d bloggers like this: