Confrontant el ‘circ global’

18/07/2014 at 09:28

portadapUna ressenya del llibre ‘Conversa entre Teresa Forcades i Esther Vivas. Sense Por’

Òscar Martínez Rivera | Educació Social

No queda clara l’autoria del missatge conegut sobradament de “Pensa globalment, actua localment” però en qualsevol cas podria ser un dels múltiples subtítols d’aquest llibre i, per descomptat, un concepte que defineix, en part, les seves autores.

El concepte s’identifica clarament amb un model de professions socials que vagin més enllà de les planificacions i del disseny d’accions concretes en un temps determinat. El text convida a pensar en professions que se sàpiguen posicionar des de paràmetres globals.

Les dues autores son activistes convençudes que el canvi del model social i polític actual pot arribar a ser possible. Sense por, es dirigeixen i, a més, s’enfronten de manera contínua al “discurs únic”, a aquells paràmetres en els quals ens basem sense preguntar-nos el perquè des que ens llevem al matí fins que anem a dormir. Aquells sobre els quals ens han fet creure que no hi ha alternatives.

I no ha de ser fàcil mantenir aquest discurs amb el vent en contra, però cada una de les diferents parts del llibre parla de manera abstracta del sistema o “circ global” en què participem, però també concreten de manera detallada quins són els “números circenses” que més ens enlluernen tot despistant la nostra possibilitat de ser crítics.

Aquest circ global està organitzant el manteniment de les diferències socials tant en contingut, com en forma i en organització. De fet, algunes d’aquestes desigualtats tenen una relació directa amb la pobresa i pobresa extrema i, per descomptat, amb les estadístiques de mortalitat infantil en algunes zones del planeta.

A ningú li hauria de passar per alt que la repercussió d’aquest model és que en el temps que el lector triga a llegir aquest escrit moren dos nens de menys de cinc anys només per no haver-se pogut rentar les mans amb sabó. Un cada minut, 63 cada hora, 1.500 cada dia de l’any (dades d’Unicef, 2013). Només aconseguim tenir el dia mundial del rentat de mans cada 15 d’octubre.

L’organització mundial, que ha sucumbit a les demandes del capital i en la qual només prenen decisions una minoria amb “el poder”, no és capaç de generar oportunitats entre una gran part del planeta i una gran part de persones pretesament amb els mateixos drets. Els més perjudicats per aquest sistema també viuen a les nostres ciutats.

El contingut de les decisions globals són més que dubtoses, però el plantejament de les regles del joc mundial i també local encara ho són més i es posen en dubte al llibre. Des del fàcil discurs que la democràcia no és apropar-se al ciutadà cada quatre anys, fins als suggeriments
de gestió des del bé comú, són algunes de les propostes que podem trobar al text.

Si seguim les trajectòries de les dues activistes descobrirem que, de propostes, no ens en falten pas. Això sí, n’hi ha moltes que no encaixen amb les carpes mediàtiques i polítiques actuals.

*Oscar Martínez Rivera és professor de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés Universitat Ramon Llull.

Entry filed under: 2013 | Sene por. Convera entre Teresa Forcades i Esther Vivas., en llibres. Tags: .

¿Quién tiene miedo de la agricultura ecológica? (II) “Trobar feina avui no implica sortir de la pobresa”


‘El negocio de la comida’ a Betevé

Manteros y rédito político | El Periódico

[3a edición ampliada] El negocio de la comida

Categories

últims tweets

Premio BioCultura 2015

‘El Negocio de la Comida’. Gracias!

Grups i cooperatives de consum agroecològic a Barcelona


%d bloggers like this: