“L’administració hauria d’apostar més i millor pels productes de proximitat”

27/11/2014 at 18:34 1 comentari

nc4Kviures.com

Som el que mengem i si no mengem no podem viure. Però en un món pervers on els tentacles del negoci han arribat fins a la indústria agroalimentària, ens trobem fins i tot que hi ha qui especula amb el menjar i fa que molts passin gana: “avui el sistema agroalimentari està controlat per unes poques marques i empreses que monopolitzen tota la cadena productiva i acaben fent diners amb una de les necessitats més bàsiques”, explica la investigadora Esther Vivas per resumir la tesi que la va dur a escriure el seu darrer llibre, publicat recentment i titulat El negocio de la comida. ¿Quién controla nuestra alimentación? (Icària, 2014).

Els noms d’aquestes empreses són ben coneguts, des de Nestlé fins a Carrefour. Esther Vivas coneix molt bé quins fils es mouen darrera de tots aquests interessos ja que fa temps que analitza de prop les polítiques agrícoles i alimentàries. “La injustícia en aquest sector és total i cal més informació”. De fet, davant d’aquells que sovint compren “en supermercats barats”, Esther Vivas té la rèplica clara: “si ens preguntem per què alguns productes en determinats supermercats són tan barats veurem que en realitat hi ha un conjunt de costos ocults: des de l’explotació laboral, fins a la producció amb agrotòxics. Tot això són costos per a nosaltres i per a tot el sistema i el primer que cal fer és doncs preguntar-nos què és el que mengem i on comprem”.

Esther Vivas és de les que considera que cal canviar alguns pensament erronis: “comprar aliments no és gastar, és invertir”. I és que sovint no ens fixem en el preu d’unes sabates o d’un vol d’avió però en canvi podem ser estrictes a l’hora de comprar menjar: “i en el menjar ens hi va també la nostra salut”. Vivas considera que el factor salut és el que ha jugat més a favor d’un augment de la conscienciació per un altre tipus d’alimentació, més sana, de proximitat i ecològica sovint. “Això, i els escàndols alimentaris, que fa que algunes persones hagin començat a mirar-se més el que compren”.

En el seu llibre, no tot és una crítica al sistema. També hi ha un punt per a l’esperança on es parla d’alternatives ja existents: “des d’iniciatives de comerç local fins a cooperatives de consum ecològic, horts urbans o menjadors que aposten per una altre model”. En el fons es reivindica la politització de la nostra compra ja que “altres pràctiques són possibles”. Però hi ha un punt que no cal descuidar: “per tal que amplis sectors puguin menjar bé no només n’hi ha prou en què des del punt de vista de petits productors o consumidors apostem per aquesta canvi. Cal la implicació de l’administració, una aposta clara que serveixi perquè l’alternativa s’implanti per exemple a menjadors escolars o a hospitals. El dia que això passi la viabilitat del model creixerà”.

A Kviures ja hem posat a l’Esther Vivas en els nostre apartat de capçalera. No us perdeu la seva lectura!

Entry filed under: 2014 | El negocio de la comida, web. Tags: , .

“Un terç dels aliments que es produeixen al món es malbaraten del camp al plat” “Avancem cap a la McDonalització de la societat”

1 comentari

  • […] Quin preu oculta les promocions? Esther Vivas té la rèplica clara: “si ens preguntem per què alguns productes en determinats supermercats són tan barats veurem que en realitat hi ha un conjunt de costos ocults: des de l’explotació laboral, fins a la producció amb agrotòxics […]

Trackback this post


Vivir sin carne | El Periódico

El negocio de la comida al Solidaris de Catalunya ràdio

[3a edición ampliada] El negocio de la comida

Categories

últims tweets

Premio BioCultura 2015

‘El Negocio de la Comida’. Gracias!

Grups i cooperatives de consum agroecològic a Barcelona


%d bloggers like this: