“Pensar que als supermercats es compra bé de preu és enganyós”

05/01/2015 at 11:41

ev_vilaweb311214brNúria Ventura | Vilaweb

Esther Vivas acaba de publicar El negocio de la comida. ¿Quién controla nuestra alimentación?, un llibre que s’endinsa en el funcionament de la indústria alimentària i el fa miques.

Un dels problemes que s’hi destaca és que els productes de supermercat recorren grans distàncies abans d’arribar al plat del consumidor: ‘A Catalunya importem el 60% dels aliments que consumim’, explica. I es refereix sovint a Mercadona, una empresa que critica fortament: ‘L’orxata del Mercadona en té poc, de valenciana’, ens diu. En aquesta entrevista Vivas també critica que es consumeixi massa carn, descriu el concepte de ‘sobirania alimentària’ i explica, per exemple, per què no veu amb bons ulls tots els productes que porten la paraula ‘ecològic’ a l’etiqueta.

—Sou molt crítica amb Mercadona.

—Tots els supermercats es basen en un model de precarització laboral, d’extorsió de la pagesia, de comercialització d’aliments quilomètrics, etc. Es pot assenyalar que Mercadona és dels supermercats més importants d’avui a l’Estat espanyol. Això li dóna un poder molt gran a l’hora de fixar preus, a l’hora de remunerar a la baixa els agricultors, etc. Mercadona és més que un supermercat: significa poder, precarietat i un model de consum compulsiu. És l’exemple per antonomàsia d’una pràctica comercial profundament injusta que els altres supermercats també porten a terme.

—Dieu que l’orxata que venen no és valenciana.

—Mercadona és propietat del valencià Juan Roig i s’identifica com a motor de la recuperació econòmica i de la defensa del producte local. ‘Supermercats de confiança’, diu l’eslògan. Però, en realitat, quan Unió de Llauradors al País Valencià exigeix que l’orxata que es ven a Mercadona incorpori l’etiqueta que acrediti que és feta amb xufla de producció local, Mercadona s’hi nega. Això fa sospitar d’una manera molt clara que l’orxata de Mercadona en té poc, de valenciana i, en realitat, ve de l’Àfrica, com ha denunciat la Unió de Llauradors.

—Però la gent hi continua comprant. És per les ofertes, pel preu?

—Pensar que als supermercats es compra bé de preu és enganyós, perquè hi acabes comprant més que no tenies pensat de primer. A més, als supermercats tot està organitzat perquè qui hi vagis  i t’hi gastis diners. Hi ha uns productes reclam més barats, però que, en definitiva, són l’ham perquè no compris tan sols aquests productes, sinó molts d’altres.

—Obrir supermercats equival a tancar el comerç petit i local?

—Sí, veiem que un dels impactes dels supermercats és la desaparició del petit comerç i del comerç local, perquè no pot competir amb la gran distribució. Els supermercats tenen la capacitat d’oferir preus que ens poden semblar competitius, amb uns horaris comercials més flexibles i amb unes condicions laborals molt precàries. Això fa que avui la compra a les grans superfícies s’hagi generalitzat. Un 80% de la compra es fa als supermercats.

—Un dels aspectes que denuncieu és que, malgrat que es produeixen més aliments que mai, no s’acaba la fam.

—La fam és una realitat, i no tan sols als països del sud, sinó també al nord. La crisi econòmica colpeja moltes famílies i això porta a la desocupació, als desnonaments i també a dificultats per a comprar menjar. L’aberració més gran de la fam és que es dóna en un món de la sobreproducció d’aliments. Segons dades de les Nacions Unides, es produeix menjar per a dotze mil milions de persones i al planeta som set mil milions. La malnutrició és una altra de les cares dramàtiques del negoci del menjar, que també inclou problemes com el sobrepès o l’obesitat.

—Veieu bé iniciatives de solidaritat, com ara la que fa el Banc dels Aliments?

—El Banc dels Aliments sorgeix en un context de crisi social i mobilitza moltes persones. Però cal assenyalar que el problema de la fam i la malnutrició a casa nostra i als països del sud no se solucionarà amb assistencialisme, sinó amb canvis polítics o canvis estructurals.

—Quina és la vostra proposta per a alimentar els set mil milions de persones que té el planeta?

—Un model d’agricultura de proximitat, pagesa i ecològica s’ha demostrat que és més eficient que no pas l’agricultura industrial i transgènica. Una agricultura de proximitat permet una relació molt més directa i més bon accés a la producció de menjar. Una agricultura ecològica basada en llavors locals i en mans de la pagesia afavoreix l’autonomia pagesa en relació amb allò que es cultiva. Això implica no dependre de les grans empreses.

—Els productes recorren milers quilòmetres abans d’arribar al plat.

—Aquest és un dels impactes d’una agricultura que depèn tant del petroli. Aquest sistema fa que importem productes de l’altra punta que, de fet, aquí ja es produeixen. I els productes no sols viatgen del sud al nord. També hi ha molts mercats del sud envaïts per productes de multinacionals europees i nord-americanes subvencionades. Els aliments quilomètrics o viatgers mostren la irracionalitat del sistema.

—Un exemple?

—El tenim aquí a Catalunya. Estem preocupats pel vet rus, perquè no permet que es vengui la poma de Lleida a Rússia, mentre que aquí importem pomes de la Xina o de Xile. No tindria més sentit que a la Xina o a Xile mengessin les seves pomes i aquí les nostres? Les grans empreses prioritzen les exportacions, en lloc d’afavorir una producció i una comercialització locals. A Catalunya importem el 60% dels aliments que consumin.

—Com més va més valor es dóna als productes de proximitat?

—Aquests darrers temps hi ha hagut més interès de la població pels productes locals, de proximitat i ecològics. Els escàndols alimentaris que reiteradament han anat apareixent des de les vaques boges a la grip aviària fan que cada vegada més gent vulgui saber què menja realment. Tot amb tot, els percentatges d’aquest altre consum encara són baixos.

—Veiem sovint el mot ‘ecològic’ escrit en un envàs.

—Crec que és important d’assenyalar que l’alimentació ecològica no tan solament s’ha de basar en una etiqueta que certifiqui que aquell producte és lliure de transgènics o de pesticides químics de síntesi, sinó que també és fonamental que incorpori un valor social. Fàcilment els supermercats o les grans empreses poden integrar aquestes alternatives com una opció de màrqueting, sense cap canvi social.

—Sou dels qui penseu que mengem massa carn?

—Sí, ens han promogut una dieta basada en el consum de proteïna animal: es consumeix molta carn i de mala qualitat. Tots els caps de bestiar que es produeixin cal que algú els consumeixi. A Catalunya pràcticament hi ha tants caps de bestiar de porc com persones. Hi ha més de sis milions de porcs a Catalunya, i això té un impacte molt fort. La indústria ramadera és un dels principals emissors de gasos d’efecte hivernacle. El model també contamina la terra i els aqüífers.

—Què és la sobirania alimentària?

—Enfront d’un model d’agricultura i alimentació que no funciona, consisteix a retornar la capacitat de decidir sobre allò que es cultiva a la pagesia i als consumidors. Implica defensar una agricultura local i de proximitat, ecològica, pagesa, que promogui varietats autòctones. La demanda política catalana que hi ha actualment al voltant del dret de decidir, també cal reivindicar-la a l’agricultura i l’alimentació.

Entry filed under: 2014 | El negocio de la comida, web. Tags: , , .

Se publica la 2a edición de ‘El negocio de la comida’ Cuando es más fácil comprar una pistola que un tomate


‘El negocio de la comida’ a Betevé

Manteros y rédito político | El Periódico

[3a edición ampliada] El negocio de la comida

Categories

últims tweets

  • RT @okokitsme: "No son musulmanes, son terroristas!" Concentración musulmana en #Ramblas Que no venza el terror Que no venza el odio #Ate6 hours ago
  • RT @Pablo_Iglesias_: Emociona ver a los vecinos y vecinas echar a los neonazis de Las Ramblas. No se puede ser demócrata sin ser antifascis… 6 hours ago

Premio BioCultura 2015

‘El Negocio de la Comida’. Gracias!

Grups i cooperatives de consum agroecològic a Barcelona


%d bloggers like this: