“Replantejar-nos el model d’alimentació és revolucionari”

15/04/2015 at 13:01

hoJavi Pujol | Hortikupabcn

«S’ha segrestat l’agricultura», afirma Esther Vivas, activista, periodista i investigadora en moviments socials i polítiques agrícoles i alimentàries. A més és escriptora: el llibre Conversa entre Teresa Forcades i Esther Vivas. Sense Por (2013) va ser un dels llibres més venuts de no ficció l’any 2013 en llengua catalana. Però d’entre les seves obres sobre anticapitalisme i consum responsable destaquem el seu darrer llibre El negocio de la comida. ¿Quién controla nuestra alimentación? (2014), ja que és precisament d’alimentació, agricultura i moviments socials del que hem pogut parlar amb ella.

«El més important és prendre consciència del que mengem, tornar a donar valor a la nostra alimentació, a l’agricultura i a la terra» ens contesta quan li preguntem quines alternatives tenim per assolir la sobirania alimentària. Preferim confiar la nostra alimentació a agències de seguretat alimentària quan realment qui hi ha al capdavant «són aquells que venen de l’agronegoci i de la indústria biotecnològica protransgènica». Aquest és un problema social, ja que sembla que la pagesia no sàpiga treballar el camp, i degut a això «hem tendit a menystenir la nostra alimentació: pensem que cuinar és perdre el temps i que comprar aliments és gastar diners, quan és una inversió en la nostra salut». N’Esther ho té clar, “cal revaloritzar el que mengem i a aquells que treballen la terra».

COM ASSOLIR LA SOBIRANIA ALIMENTÀRIA

Però quines alternatives de consum tenim la gent de ciutat? «Grups, cooperatives de consum ecològic que permeten establir connexions des de la ciutat al camp». Les cooperatives, de les que hem fet seguiment aquestes darreres setmanes, funcionen comprant directament a varis pagesos, sense intermediaris i amb una relació «de confiança i solidaritat entre el camp i la ciutat». Una altra alternativa és el petit comerç que integra el producte local, de proximitat i ecològic. Però n’Esther pensa que en certa manera s’han d’excloure els supermercats ecològics d’aquestes alternatives, ja que «moltes vegades la gran distribució incorpora en els seus estants productes ecològiques responent més a la idea de netejar-se la imatge, com una estratègia de marketing empresarial o també com una manera de respondre a un determinat nínxol de mercat». És la moda de l’etiqueta vegana, una màscara, ja que «molt sovint les seves pràctiques no tenen res a veure amb la transformació política i social del model agroalimentari: pressionen al pagès a l’hora d’arribar a certs acords comercials amb ells, precaritzen les condicions de treball de la seva plantilla». L’activista pensa que, en definitiva, «apostar per un altre model de consum no respon sols a buscar una etiqueta ecològica sinó saber quina història hi ha darrere allò que mengem».

I això ens porta a parlar amb n’Esther de l’altra cara de la fam: el malbaratament alimentari. Segons la FAO un terç dels aliments que es produeixen acaben a les escombraries, per tant «aliments en sobren, no en falten». Cada dia els supermercats llencen tones d’aliments i molts cops no permeten que les persones recullin aquests aliments «mentre molta gent passa gana». Doncs quina seria la solució? «Democratitzar el sistema alimentari» respon, «el menjar ha de tenir l’objectiu d’acabar a la nostra panxa, no als contenidors». Les xifres parlen soles, segons el mateix Ministeri d’Agricultura i Alimentació ha fet public que sols un 20 % dels supermercats dóna el menjar als bancs d’aliments. «El menjar està mercantilitzat, es pensa en fer negoci».

MOVIMENTS SOCIALS I OKUPACIÓ

Pel que fa als moviments socials i al moviment okupa, per a n’Esther l’exemple més clar són els horts en espais alliberats o cedits. Però a Barcelona els horts urbans fan una funció més socialitzadora, «de reconnectar amb la terra i allò que ens dóna el camp però no responen tant a unes necessitats alimentàries immediates». Aquest espai està canviant, igual que el context de crisi econòmica i social que fa que «cada cop emergeixin més experiències que vinculen horts urbans a donar resposta a aquestes necessitats de menjar de les persones». Com a exemple la periodista cita l’edifici okupat de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca a Salt, on a més d’un habitatge es va alliberar un terreny per conrear.«Són experiències que poc a poc van a més i permeten satisfer les necessitats immediates i urgents de la població a la vegada que retornen la dignitat a aquells que treballen la terra i ens connecten amb l’origen del que menjam».

I no sols això, sinó perquè “el canvi social va íntimament lligat a replantejar-nos el model d’agricultura i alimentació, moltes vegades des de l’esquerra i l’anticapitalisme es tendeix a menystenir el que mengem, pensem que són demandes de segona”. Es prioritza garantir els drets laborals, acabar amb el deute i les hipoteques, “però tan important com és tot això ho és el que menjem i com ens alimentem”. En definitiva, l’activista defensa que “cal reivindicar l’importància de l’agricultura i l’alimentació en l’agenda dels moviments socials alternatius ja que replantejar-nos el model d’alimentació és profundament revolucionari“.

EL MODEL AGRÍCOLA

Horts i conreus ens porten a parlar d’agricultura, i la seva postura és clara: «No es tracta d’apel·lar a un retorn romàntic al passat sinó exigir democràcia alimentària, saber el que mengem i un model agrari que posi en el centre el medi ambient, la terra i a les persones». El que és important recuperar del passat, doncs, són les pràctiques agràries que eren útils per satisfer les necessitats alimentàries, «unint el saber pagès, que cal valorar, amb les noves tecnologies i els nous instruments que tenim per treballar el camp». Això és necessari perquè el model agroalimentari d’avui dia «que es fa dir modern i millor» tot i que segons dades de les Nacions Unides el segle passat van desaparèixer el 75% de la diversitat agrícola i alimentària. Per què ha passat això? «Perquè s’han potenciat les varietats que interessaven a les grans empreses del sector, les que eren més resistents, les que podien viatjar més kilòmetres». Però el resultat ha estat un model agrícola depenent de pesticides i agrotòxics «que obliga als pagesos a comprar a les empreses de l’agrobusiness».

I davant aquesta situació que està vivint el món, què ens espera? Al futur més immediat el Tractat de Lliure Comerç entre Estats Units i la Unió Europea (per a més informació consulta el nostre especial sobre el TTIP i l’alimentació) amenaça la nostra seguretat alimentària. «És una nova ofensiva contra els nostres drets socials, econòmics i democràtics, però també alimentaris» afirma Vivas. «Significa introduir cada cop més a Europa els organismes modificats genèticament, els transgènics, per tal de permetre un major nombre de cultius transgènics a Europa». A dia d’avui a Europa sols es permet el conreu d’un tipus de transgènic, el MON810 de Monsanto, del qual pràcticament un 80 % es produeix a Aragó i Catalunya. En canvi, «la major part de països apliquen el principi de precaució i veten aquests cultius». Segons n’Esther, «les grans industries biotecnològiques protransgèniques dels EEUU -amb Monsanto al capdavant- el que volen és augmentar el numero de cultius transgènics a Europa».

Entry filed under: 2014 | El negocio de la comida, web. Tags: , .

Mi parto es mío El negocio de la comida


L’hora de la veritat | El Periódico

¿La comida “bio” es cosa de pijos? | El Periódico

[3a edición ampliada] El negocio de la comida

Categories

Instagram

Som aquí, amb @jordibaste a @elmonarac1, analitzant la darrera hora del registre i les detencions de la guàrdia civil a les dependències de la Generalitat. Temps de tertúlia a #ElMonaRac1. Avui, la democràcia està en joc!
.
#anàlisipolítica #referèndum #1O Els dilluns, @albert_ortas i servidora pugem al ring del @basicsbtv, en un encès cara a cara 😉, sota l'arbitratge d'@evaarde 🔝🔝🔝
.
#Basicsbtv #anàlisipolítica Bon ambient, bona música, bons llibres i bones exposicions. Què millor que fer un chai i disfrutar de la tarda a @babeliabcn!
.
#BabeliaBcn #Barcelona #TeaandBooks

Twitter

Premio BioCultura 2015

‘El Negocio de la Comida’. Gracias!

Grups i cooperatives de consum agroecològic a Barcelona


%d bloggers like this: