“Des de fa anys s’estan multiplicant les iniciatives que proposen un altre model d’alimentació”

05/10/2015 at 11:53

[en castellano]311214_nc2.jpg_petit

Rubén Escobar | Xarxanet.org

Esther Vivas és periodista i investigadora en moviments socials i polítiques agrícoles i alimentàries. En aquesta entrevista explica com veu la situació alimentària tant en l’àmbit local com en l’internacional.

-Quines polítiques aplica Europa pel que fa a la sobirania alimentària dels pobles?
Les polítiques que aplica la Unió Europea tenen poc a veure amb promoure la sobirania alimentària. Normalment són polítiques que estan més al servei d’interessos privats. Per una banda, la PAC (política agrària comuna) són subvencions que freqüentment beneficien a les grans empreses, per tant, aquestes subvencions moltes vegades no les rep la pagesia. D’altra banda, l’últim exemple el tenim amb la negociació del TTIP (Tractat de Lliure Comerç entre la Unió Europea i els Estats Units).

-El Ple de Barcelona debatrà avui divendres declarar Barcelona en contra del TTIP. Quin impacte pot tenir en el sistema agroalimentari?
El TTIP té com a objectiu homogeneïtzar les legislacions europea i nordamericana en diferents àmbits amb l’objectiu de rebaixar els estàndards pel que fa a drets socials, laborals i alimentaris. Pel que fa a l’alimentació, rebaixar els estàndards implica un atac a la pagesia local i també a la nostra salut. Les polítiques que tindrem, a més, permetran una major entrada d’aliments transgènics amb un major impacte mediambiental d’aquells camps d’agricultura convencional i ecològica. A més, es permetrà l’entrada de carn d’animals amb hormones.

-Dins l’àmbit local, quins exemples tenim de bones pràctiques?
El que estem veient és que des de fa anys s’estan multiplicant les iniciatives que proposen un altre model d’alimentació. Aquestes iniciatives posen al centre la pagesia i el fet de recuperar la capacitat de decidir sobre allò que mengem. Entre altres coses, proposen que la pagesia pugui viure dignament de treballar la terra, comercialitzar els seus productes a casa i a un preu digne i evitar intermediaris que especulin amb el menjar. Pel que fa a Barcelona, van augmentat els mercat de pagès i els grups i les cooperatives de consum. Aquests productes cada cop s’inclouen més en el petit comerç perquè hi ha una major consciència.

-I al món?
Normalment les bones pràctiques sempre les trobem a nivell de base. D’una banda tenim la Via Campesina, que des de fa dècades promouen el concepte de la sobirania alimentària tant des de la teoria com des de la pràctica. També veiem experiències a Amèrica Llatina i a Àsia de pagesia que cultiva i comercialitza el seu producte a nivell local. Crec que el repte està en el fet que aquesta lluita es faci també des de les institucions, i que es doni suport dins l’àmbit local. Ara l’Ajuntament de Barcelona està apostant per donar suport a aquestes pràctiques, però cal que altres institucions se’n facin ressò.

-La sobirania alimentària sovint es relaciona amb la producció ecològica d’aliments. Això sempre és així?

La sobirania alimentària posa l’accent en producció no només ecològica, sinó també local i pagesa. Els tres elements són essencials perquè no només es tracta de menjar un producte que s’hagi elaborat lliure de pesticides químics i transgènics. A banda d’això, calen més elements com que el producte sigui local i no hagi recorregut milers de quilòmetres de distància, o que hagi estat produït per la pagesia i no per part de grans empresaris que exploten als jornalers.

-Hi ha el mite que el menjar ecològic és més car. Això és cert?

Tot depèn del que comprem com a ecològic. D’una banda pot haver-hi un preu una mica més car, en el sentit que és una producció que necessita més mà d’obra, més cura i, a més, es una producció feta a petita escala. No obstant això, la diferència tampoc és tan significativa en la mesura que comprem productes de temporada. Si comparem la nostra despesa quan comprem a un supermercat, normalment consumim molta més quantitat de carn o acabem consumint molt més que si comprem ecològic. Per tant gastem més. El que ens diuen tots els estudis és que es gasta menys comprant a un grup de consum ecològic que no pas comprant convencional en un supermercat.

-Vas publicar un article que deia que els supermercats tenen una falsa varietat d’aliments als supermercats. D’on venen la majoria de productes?

La compra als supermercats es basa en una sèrie de mites, com per exemple que es compra més barat. Els supermercats estan pensats perquè gastem quan més millor. Entre el 20 i el 55% del que comprem en aquestes superfícies són productes que els nostres impulsos els acaben adquirint però que realment no els necessitem. Un altre mite, com dius, és que al supermercat hi ha més varietat. Quan comprem, al cap i a la fi acabem comprant les mateixes marques i sovint no sabem d’on venen els productes. Segons un estudi d’Amics de la Terra, la mitjana dels aliments que consumim recorren 5.000 km des del camp fins a la nostra taula. Normalment al supermercat comprem productes de països molt llunyans i aquest fet es dóna perquè les grans empreses prefereixen produir allà a baix cost explotant la mà d’obra i el medi ambient i després vendre’ns aquí l’aliment a un preu quan més competitiu millor, amb la consegüent també competència deslleial a la pagesia.

-Coneixes el concepte de Food Sharing?
Com a concepte no, però sé d’una experiència a Alemanya que pot tenir relació. Es tracta d’un projecte on hi havia neveres a diferents llocs de la ciutat i la gent hi porta menjar. D’aquesta manera la gent amb menys recursos pot adquirir aquests aliments. També conec àpats populars contra el malbaratament alimentari. Alguns exemples serien l’Olla de Gràcia, el Dinar de Sobrats organitzat per l’Associació Espai Ambiental que es farà al Poble Sec el 18 d’octubre o el projecte No en llancem ni Mica.

Entry filed under: web. Tags: , .

“Una república catalana justa i solidària no es pot construir amb Artur Mas com a president” El hambre en un mundo de la abundancia


Mamá alcaldesa | El Periódico

Cuando las rosas ocultan espinas | El Periódico

[3a edición ampliada] El negocio de la comida

Categories

últims tweets

Premio BioCultura 2015

‘El Negocio de la Comida’. Gracias!

Grups i cooperatives de consum agroecològic a Barcelona


%d bloggers like this: