“La fam no és una fatalitat inevitable. Les causes de la fam són polítiques”

17/10/2015 at 12:20

ev-cij[en castellano]

Cristianisme i Justícia

Aquest 19 d’octubre comença una nova edició dels Dilluns dels Drets Humans, una iniciativa de Justícia i Pau i Cristianisme i Justícia que es va posar en marxa fa més de deu anys amb l’objectiu de divulgar, analitzar i posar en valor els drets humans amb l’ajuda d’experts i institucions i a la que aquest curs s’ha sumat Mans Unides. Aquest any començarem amb una taula sobre els interessos que giren al voltant de l’alimentació i la xacra de la fam al món.

En aquesta taula que estarà moderada pel periodista Josep Cabayol participaran Marco Gordillo, coordinador de campanyes i treball en xarxa de Mans Unides i Esther Vivas, periodista i investigadora en moviments socials i polítiques agrícoles i alimentàries.

Amb motiu d’aquesta primera taula, hem pogut entrevistar a l’Esther Vivas que ens ha donat algunes claus sobre el tema entorn al qual girarà aquesta primera taula rodona…

-Per què moren o emmalalteixen tantes persones per desnutrició en un món en què sobren aliments?

La fam no és una fatalitat inevitable. Les causes de la fam són polítiques i tenen a veure amb qui controla els recursos naturals (la terra, l’aigua, les llavors) i a qui beneficien les polítiques agràries. De fet, avui els aliments s’han convertit en una mercaderia en mans d’unes poques multinacionals que els han convertit en un negoci. A banda, cal assenyalar que no existeix un problema de subproducció alimentària, al contrari, el que sí hi ha és un problema d’accés i de distribució justa del menjar.

-De què parlem quan diem que s’especula amb el preu dels aliments? Quin paper juga en tot això la borsa de matèries primeres de Chicago?

El preu dels aliments es fixa a les borses de valors, la més important de les quals a nivell mundial és la de Chicago. La major part de la compra i la venda d’aquestes mercaderies, que es realitza a través dels mercats de futur, no correspon a intercanvis comercials reals. Es compren i venen aquestes matèries primeres amb l’objectiu d’especular i fer negoci, i això repercuteix finalment en un augment del seu preu al consumidor. Els mateixos bancs, fons d’alt risc i companyies d’assegurances responsables de la crisi de les hipoteques subprime són els que especulen amb el menjar.

-Europa i els Estats Units haurien de deixar d’exportar els aliments subvencionats que arruïnen els camperols dels països pobres?

Com molts pagesos diuen, més que subvencions el que cal és que es pagui un preu digne al productor pels aliments que produeix. Cosa que avui no passa. Cal transparència en la comercialització del camp al plat. I quan aquí mengem aliments “quilomètrics”, que venen de l’altra punta del món, és perquè les multinacionals deslocalitzen la producció agrària per guanyar més diners a costa d’explotar els treballadors dels països del Sud.

-Hi ha qui defensa que els transgènics són la solució a la fam al món. Hi estàs d’acord? Què han suposat els cultius transgènics per la producció agrícola dels països del sud?

Els transgènics no són la solució, al contrari es tracta d’un model que genera fam en la mesura que privatitza les llavors i deixa l’agricultura i l’alimentació a mans de les grans empreses. Acabar amb la fam passa per fer accessible les ingents quantitats de menjar que es avui es produeix.

Pel que fa a l’impacte dels transgènics el podem situar en tres nivells: sobre el medi ambient, la salut i a nivell polític. La coexistència entre conreus transgènics i convencionals i ecològics s’ha demostrat impossible. A Catalunya, per exemple, el cultiu de blat de moro transgènic està acabant, a causa de la contaminació a través de l’aire i la pol·linització, amb la producció de blat de moro ecològic. A banda, informes científics independents assenyalen l’impacte negatiu que poden tenir els transgènics en la nostra salut: generant noves al·lèrgies, resistència a antibiòtics, disminució de la fertilitat, danys en òrgans interns, etc. Molts dels informes que els consideren innocus estan realitzats, de fet, per les mateixes empreses de la indústria biotecnològica i protransgènica. Un altre dels efectes negatius es dóna a nivell polític, pel que fa al control i la privatització de les llavors. Monsanto és l’empresa número u en llavors transgèniques: el 90% dels cultius modificats genèticament a escala global compten amb els seus trets biotecnològics.

-Parlem de sobirania alimentària. És una utopia? Com es pot assolir?

La sobirania alimentària implica reivindicar el dret de cada poble a definir les seves polítiques agrícoles i alimentàries, a controlar el seu mercat domèstic i impedir l’entrada de productes excedentaris i subvencionats de l’agroindústria que vénen d’altres països i que competeixen deslleialment amb els aliments locals. Es tracta d’apostar per una agricultura de proximitat, diversa, pagesa, sostenible, adequada culturalment al seu entorn i que respecti el territori, entenent el comerç internacional com un complement a la producció local. La sobirania alimentària implica retornar-nos el control sobre l’agricultura i l’alimentació.

Entry filed under: web. Tags: .

“Apostar por la agricultura ecológica significa cuidar de nuestra salud, el planeta y el campesinado” “Cal desemmascarar a Ciutadans: no són ni demòcrates ni transparents”


Cuando las rosas ocultan espinas | El Periódico

[3a edición ampliada] El negocio de la comida

Categories

últims tweets

Premio BioCultura 2015

‘El Negocio de la Comida’. Gracias!

Grups i cooperatives de consum agroecològic a Barcelona


%d bloggers like this: