Qüestionant el model capitalista i patriarcal

25/02/2016 at 12:04

PR_EstherVivas_g[en castellano]

Cristina Mora | revista digital Dones

Esther Vivas, periodista, investigadora i activista, compromesa amb els moviments socials i amb alternatives al model de consum, econòmic i social capitalista, integra en les seves diferents facetes professionals el que considera un mateix fil conductor: “algú pot pensar que és molt diferent parlar d’alimentació i agricultura, que parlar de desigualtats o de models alternatius de criança, quan en realitat tot està íntimament lligat.

El model d’alimentació, el social, l’econòmic o el de criança que ens han imposat, es basen en una lògica capitalista, que superposa interessos econòmics particulars a necessitats col·lectives, i també venen regits per una lògica d’un sistema patriarcal, que menysté i invisibilitza el treball de les dones”.

—————————————————————————————————————-

PR_EstherVivas02_gPeriodista i màster en sociologia, Esther Vivas és actualment aquesta veu crítica que des dels diferents mitjans generalistes i en programes com “Més 324”, “El Matí de Catalunya Ràdio”, “BTV+”, “8 al dia”, “El Debat de La 1”, “Vespre” a La 2 i “El matí” a Ràdio 4, expressa les seves opinions com a tertuliana per despertar consciències. També deixa corre la tinta per generar debat a través de la columna “Se cuecen habas” al diari digital Publico.es, on en alguns dels darrers articles no ha pogut estar-se de transmetre reflexions entorn a temes com el part o la maternitat.

I és que el seu darrer projecte vital i personal de ser mare, l’ha fet qüestionar el model d’atenció a la dona embarassada i del part. Un model, segons ella, on es tracta a la dona com a mera espectadora en un moment de vital importància en la seva vida, on l’índex de cesàries és molt superior a la mitjana que dicta l’Organització Mundial de la Salut, on es practica en excés l’episiotonomies amb importants esquelles en les dones, i on els protocols mèdics estan més pensats en facilitar la feina del professional que en cuidar les necessitats de la dona i la criatura.

La periodista reflexiona, en aquest sentit, sobre el paper del feminisme i la reivindicació d’un part respectat. “Jo crec que moltes vegades des del feminisme hem vingut reivindicant la nostra capacitat de decidir com a dones, sobre el nostre cos i la nostra sexualitat, però, en canvi, en un moment tant central com pot ser l’embaràs o el part -per aquelles dones que opten per tenir criatures- és com si aquell dret del “jo decideixo” quedi apartat. I crec que és aquí on el conjunt del moviment feminista hauríem de fer una reflexió més en profunditat, i portar també aquest combat per al dret com a dona de decidir sobre el nostre propi cos en el sí dels hospitals, o allà on decidim parir com a dones. Crec que, en els darrers temps, han sorgit nous actors socials en el feminisme que reivindiquen altres models de criança i de part, però encara hi ha tot un camí a fer en aquesta direcció”.

En aquest sentit, Esther Vivas, que va decidir parir a casa seva, és del parer que es tendeix a estigmatitzar les dones que opten per aquesta via, “quan la realitat és que són dones que han reflexionat molt, que han fet tot un treball i que tenen un acompanyament professional al seu costat quan volen tirar endavant aquesta opció, però que en canvi queda al marge de la Seguretat Social”, matisa Vivas, que considera que el sistema sanitari públic hauria de contemplar aquest dret i oferir el màxim de garanties i suport a les dones.

El negoci del sexisme en els nadons

Una altra realitat amb la que s’enfronta una mare quan està embarassada o té un nadó és el moment de comprar la seva roba, no sense la sorpresa de trobar que els comerços ja fan una acurada classificació per colors i tipus d’objectes i joguines segons el sexe. Aquesta va ser l’experiència de l’Esther Vivas, que reflexiona sobre el tema: “es fa negoci amb tot una sèrie de productes, ja sigui de roba o jocs, que van destinats o a nens o nenes de manera ja predeterminada. Es normalitzen aquest tipus de productes i es tendeixen a comprar, amb la qual cosa es fa un negoci i es consoliden una sèrie de rols que ja ens imposen des de petits, en funció de ser nenes o nens. I és un negoci que ja ni ens qüestionem, ni pensem perquè el nen ha d’anar de blau i la nena de rosa. I si t’oposes o ho critiques, com està tan socialment normalitzat, a vegades no s’entén la crítica”.

Hi ha hagut excepcions, però, que han confirmat que una major sensibilització per part de la ciutadania pot ser determinant per canviar tendències. Aquest va ser el cas de les campanyes de denúncia, difoses l’any passat per la xarxa social, que van aconseguir que grans establiments comercials com ara Hipercor o Zara, retiressin de les seves botigues productes adreçats als nadons amb un alt component sexista. Bodies on es podia llegir: “Bonica com la mama” i “Intel·ligent com el papa”, o “Guapa y perfecta, dice papa” i “Genial y listo, dice mamá”, van ser trets dels seus catàlegs.

Igualment, és fonamental la tasca de les administracions per tal de canviar aquests models imperants. Així ho destaca també Vivas: “és molt important que les administracions s’impliquin en aquesta sensibilització, com ho va fer l’Ajuntament de Barcelona en la darrera campanya de Nadal, perquè permet arribar a molta més gent. “No som roses o blaus” fomentava que la ciutadania no regalés jocs i joguines sexistes, i destacava, en canvi, que les joguines serveixen per ajudar al desenvolupament del nen i de la nena, la seva psicomotricitat, etc.”.

La “nova política”

Investigadora, especialitzada en l’anàlisi de la “nova política”, els moviments socials alternatius, i els impactes del model agroalimentari i les alternatives des de la sobirania alimentària, Esther Vivas forma part del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials de la Universitat Pompeu Fabra. Integra també el Consell científic d’ATTAC (Justícia econòmica global) i el consell assessor de la revista “Viento Sur”, i exerceix la docència com a professora del Màster d’Agricultura Ecològica de la UB.

Activista de base, va participar en el moviment antiglobalització i contra la guerra a Barcelona, i a diferents edicions del Fòrum Social Mundial, el Fòrum Social Europeu i el Fòrum Social Català.

Parlar dels mesos de govern de Barcelona en Comú a l’ajuntament de Barcelona és per Esther Vivas corroborar com les lluites socials estan ara al capdavant de les institucions. “Si un parell d’anys enrere ens diuen que una activista dels desnonaments com Ada Colau seria alcaldessa ningú s’ho hauria cregut. Però això forma part dels nous signes polítics que corren, de com amb l’impacte de la crisi s’ha obert una escletxa a les institucions, per tal que uns nous instruments polítics i una nova política també ocupin aquestes institucions i continuïn mantenint la lleialtat amb aquestes lluites i moviments socials”. Per citar només alguns exemples, la investigadora destaca accions com la substitució de la pista de gel de Plaça Catalunya, durant el Nadal, “que privatitzava un espai públic, on s’havia de pagar per accedir”, per una fira d’economia social i solidària, “amb activitats gratuïtes, que promovia un altre tipus d’economia i un mercat de proximitat”, explica Vivas.

L’autora de “Planeta indignado. Ocupando el futuro”, destaca a més altres mesures com la moratòria en relació als apartaments turístics, la voluntat per multar els pisos dels bancs que estan buits, o el Pla de Barris per combatre les desigualtats de la ciutat, com a exemples que “visualitzen aquesta altra manera de fer política i que signifiquen un canvi polític substancial, que no només és herència del govern Trias, sinó de les polítiques neoliberals espanyoles i catalanes”.

Pel que fa al tractament que el nou govern està dedicant als temes de les dones, Vivas destaca la importància del paper de la Regidoria LGTB, creada específicament amb aquesta intenció, on segons la periodista “s’està fent molt bona feina per lluitar contra el maltractament contra les dones, i combatre aquest sexisme des de la infància”.

Dels moviments socials a la política

En aquests nous signes polítics, que destaca Esther Vivas, el paper de les dones està sent fonamental. Dones que venien del moviment antiglobalització de principis del 2000, del moviment antiguerra del 2003. Dones que estaven involucrades en diferents lluites socials, i que van començar a jugar un paper clau i de visibilitat pública, donant un salt a la política. Com ha estat el cas d’Ada Colau, anterior portaveu de la PAH i actual alcaldessa de Barcelona, o de Gemma Tarafa, activista destacada en el moviment contra el deute extern de finals dels 90 i principis del 2000, i actual comissionada de salut.

Vivas resumeix així l’actual panorama polític i el paper de les dones i el feminisme en les institucions: “la visibilitat que avui estem veient d’una sèrie de dones en les institucions, que fan un paper públic molt rellevant, són en realitat dones que s’han format en moviments socials d’aquests darrers cicles de protestes (antiglobalització, indignats…) amb les seves múltiples marees. Jo crec que això és molt bona notícia, perquè en general totes aquestes dones són dones que també tenen un perfil feminista. I aquesta és la millor manera de donar visibilitat al feminisme, no només en els moviments socials, sinó també en les institucions, on s’estan començant a obrir-se espais a una nova manera de fer política. Però això no treu que quedi molt per fer en el sí dels moviments socials, en el sindicalisme i en altres espais”.

L’estigmatització de la dona política

La implicació política de l’Esther Vivas i la seva incansable lluita social, la van empènyer a involucrar-se en el Procés Constituent, impulsat per Teresa Forcades i Arcadi Oliveres a Catalunya, on hi participa des del 2013. D’aquesta experiència va sorgir el seu llibre “Sense por. Conversa entre Teresa Forcades i Esther Vivas” el 2013. Forcades ha estat també una d’aquestes dones amb una visibilitat pública dels darrers temps que, segons la periodista i escriptora, demostra novament una tendència a l’estigmatització. “Ho hem vist recentment amb els insults masclistes i sexistes que han rebut les dones de la CUP, però també Teresa Forcades, que ha tingut una visibilitat pública i política rellevant, se l’ha estigmatitzada. I en el cas de Teresa Forcades, les crítiques les ha rebut no només pel fet de ser dona sinó també per ser monja. Trobem molts d’altres exemples com el d’Ada Colau, Manuela Carmena i fins i tot dones que pertanyen a un sector ideològic molt diferent com l’Inés Arrimades han rebut insults i comentaris sobre el seu aspecte físic i de caràcter sexual que mostren el masclisme estructural de la nostra societat”.

Val recordar, en aquest sentit, els insults de que han estat víctimes també les diputades de la CUP en el darrer període, i que va generar un debat públic important en els mitjans de comunicació, posant de relleu la situació de discriminació que pateixen moltes dones de l’esfera política i pública. “Veiem que quan les dones tenen aquesta visibilitat pública i aquest paper rellevant en la política, només pel fet de ser dona hi ha tot un seguit d’insults i d’atacs per al seu sexe. I justament, el que cal és denunciar aquest tipus d’insults, que moltes vegades es tendeixen a trivialitzar, però que són una forma de violència i un menysteniment cap a les dones”, conclou la periodista.

——————————————————————————————————————-
Esther Vivas és autora entre d’altres dels llibres “El negocio de la comida. ¿Quién controla nuestra alimentación” (2014), “Sense por. Conversa entre Teresa Forcades i Esther Vivas” (2013), “Planeta indignado. Ocupando el futuro” (2012), coescrit amb Josep Maria Antentas, “Del campo al plato” (2009), coescrit amb Xavier Montagut o “En pie contra la deuda externa” (2008).

*Més informació sobre l’autora a www.esthervivas.com.

Entry filed under: web. Tags: , , .

“PSOE i Ciutadans venen un acord d’investidura pel qual no tenen suports” “A PSOE, PP i Ciutadans els uneixen més coses de les que els separen”


Cuando las rosas ocultan espinas | El Periódico

[3a edición ampliada] El negocio de la comida

Categories

últims tweets

Premio BioCultura 2015

‘El Negocio de la Comida’. Gracias!

Grups i cooperatives de consum agroecològic a Barcelona


%d bloggers like this: