“No es tracta només de reivindicar un producte local, és una qüestió de justícia social”

11/04/2018 at 11:29

Marta Rodríguez | ARA

Cada cop més el consum català es nodreix d’aliments conreats a l’altra punta del món. Els mercats i supermercats estan plens dels anomenats ‘aliments quilomètrics’, que recorren enormes distàncies abans d’acabar als plats. Un sistema poc sostenible i amb més ombres que llums. En parlem amb Esther Vivas, autora de El negocio de la comida.

Com s’explica que els aliments exportats de l’altra punta del món siguin tan assequibles?

El problema és el model dominant, on poques distribuïdores controlen el comerç agroalimentari, així que poden vendre’ns productes a preus competitius però en realitat hi ha costos ocults. Pensem que comprem barat però comprem car.

En quin sentit ho diu?

Hi guanyen només els que han imposat el model de deslocalització, d’empreses que produeixen aliments a milers de quilòmetres i que provoquen conseqüències socials i mediambientals negatives. Per exemple, les grans multinacionals deslocalitzen la producció al sud, conscients que hi ha una demanda al nord per un aliment se centren en el seu monocultiu. Així, es produeix desforestació de grans extensions, es generen tones de gasos d’efecte hivernacle pel transport i s’acaba amb la sobirania alimentària dels pobles del sud. Però és que al nord els pagesos tampoc hi surten guanyant perquè no poden competir.

Només hi guanya la butxaca del consumidor?

També hi perd. Hi ha conseqüències per a la salut, perquè són aliments de baix cost, produïts en una agricultura addicta als fitosanitaris, que s’han collit verds perquè es passaran molts dies en grans càmeres de fred, que alhora generen gasos.

Però el consum cada cop és més responsable.

Sí, però hi ha un risc i és que s’accentua el fet que hi hagi un model alimentari per a rics, on hi ha més interès per uns aliments saludables, ecològics i de proximitat que impliquen preus més cars, i un altre per a pobres, que només accedeixen als aliments deslocalitzats, més barats i de menys qualitat.

Hauríem de renunciar a la fruita exòtica?

La fruita exòtica és una anècdota. El 80% dels cigrons que consumim a Catalunya provenen de Mèxic. No es tracta de reivindicar la producció local ni és una qüestió de bandera. És una qüestió de justícia social. Cal que l’administració pública assumeixi la consciència i exigeixi la traçabilitat del producte. Les legislacions d’etiquetatge no ajuden a saber el camí que es recorre del camp al plat, més aviat faciliten el gat per llebre.

Seguir llegint l’entrevista aquí.

Entry filed under: premsa. Tags: .

Combatir la pobreza antes que a los pobres “La persecució i criminalització dels Comitès de Defensa de la República busca infligir por”


Novedad editorial

Novetat editorial

Categories

Instagram

. . Una reseña preciosa de @belendoulabcn. Gracias 💜 .......... #Repost @belendoulabcn .......... . Si te consideras feminista, defensora de la lactancia materna y la crianza natural, pero a la vez no quieres renunciar a tu carrera profesional y seguir siendo tú misma, #MamáDesobediente es el manifiesto con el que sentirte identificada. . Demasiado a menudo nos topamos con una sociedad capitalista y machista que no da cabida a las mujeres que hemos decidido ser madres, que hemos decidido criar poniendo como prioridad a nuestras criaturas sin querer renunciar de por vida a nuestros trabajos, nuestros hobbies y nuestras fiestas. . Y demasiado a menudo nos topamos con corrientes feministas que nos tachan de sumisas por no anteponer nuestra vida a la de nuestras criaturas y de perpetuar el machismo por promover la lactancia materna o la crianza con apego. . @esthervivasesteve nos ofrece en este libro una lección de historia del feminismo, de historia de la lactancia y de la crianza, así como una visión crítica del capitalismo y del cómo hemos llegado a estar como estamos a día de hoy a causa de vivir en una sociedad patriarcal. . #MamáDesobediente nos ayuda a ver que las mujeres que elegimos éste tipo de vida también podemos tener nuestro sitio, un espacio desde el que aportar nuestro granito de arena para transformar la sociedad. Tener un lugar para no renunciar, y conseguir el cambio que queremos aunque nos toque luchar contra gigantes, que de tan antiguos que son ya están oxidados y podemos vencerles.
. . Aquí, empezó a surgir la semilla de lo que ha acabado siendo #MamáDesobediente (@capitan_swing_libros @arallibres) 💜 . Hoy, hablo de maternidades, feminismos, permisos iguales e intransferibles, gestación subrogada, parto respetado... en este fantástico programa sobre feminismos que es @sinopuedobailar_r3 dirigido por @mariataosa en Radio 3 Extra de @radio3rne. . Podéis escuchar la entrevista en el link en la BIO 😉

Twitter

Què menjarem l’any 2025?

O negócio da comida

[3a edición ampliada] El negocio de la comida

‘El Negocio de la Comida’. Gracias!

Premio BioCultura 2015

Grups i cooperatives de consum agroecològic a Barcelona

Top ten | dones i alimentació sana

Sobirània alimentària!


%d bloggers like this: