El que no t’han explicat de la maternitat

05/05/2019 at 22:51

Lara Bonilla | Ara

Cada cop més dones reivindiquen que es parli de l’experiència maternal real amb les seves llums però també amb les seves ombres, la cara més oculta.

“Coses que m’hauria agradat que m’haguessin dit abans de ser mare: que el part no és el final del camí, sinó l’inici; que no sempre hi ha un enamorament sobtat; que tenir el teu nadó tot el dia en braços pot ser asfixiant; que em sentiria molt sola tot i estar acompanyada, però, sobretot, que ser mare enganxa”. Aquesta entrada -resumida- al compte d’Instagram de la fotògrafa i mare de cinc fills Victòria Peñafiel ha generat una allau de missatges agraint que expressés les veritats de la maternitat.

Ni quedar-se embarassada és sempre ràpid i fàcil ni estaràs estupenda després de parir. Hi ha parts respectats i d’altres que no. La lactància pot ser un camí ple d’esculls. Esgotada, no sabràs d’on vindran tantes llàgrimes i et preguntaràs quan començaràs a sentir que allò és el més bonic que t’ha passat. La maternitat és un compendi de contradiccions que posa cap per avall la vida quotidiana, la de parella o la relació amb el mercat de treball.

Però com pot ser que la maternitat que ens ha arribat sigui la versió romàntica de la publicitat que qualsevol mare sap que no és certa? La resposta la dona l’escriptora nord-americana Jane Lazarre a El nudo materno, un assaig escrit als anys 70 i encara vigent: hi ha molt poca literatura sobre maternitats escrita per les mateixes mares; la majoria està escrita des de la perspectiva dels fills, i els que hi ha ometen mitja part de la història, obviant que desperta sentiments ambivalents.

Entre el mite de la “mare abnegada i sacrificada” i el de la “ superwoman ” hi ha un ventall d’experiències que han estat invisibilitzades i que emergeixen de la mà de dones que ho expliquen en primera persona. És el cas de la periodista Esther Vivas, que acaba de publicar Mama desobedient. “Un cop tinc la meva criatura m’adono que hi ha temes com gestar, parir o alletar que estan silenciats tot i que són pràctiques essencials per a la reproducció humana i cal reivindicar-les des d’una perspectiva política”. També li va sobtar que la maternitat fos tan poc valorada per “aquells moviments socials que aspiren a canviar les coses”. La relació del feminisme amb la maternitat ha sigut complexa i Vivas proposa una nova mirada “emancipadora”.

Seguir llegint l’article aquí.

Entry filed under: 01 | Mamá desobediente, en premsa. Tags: .

“Las mujeres tenemos que ventilarnos de esta maternidad tóxica” “Cal veure la infertilitat com un problema polític”


Novedad editorial

Novetat editorial

Categories

Twitter

Què menjarem l’any 2025?

O negócio da comida

[3a edición ampliada] El negocio de la comida

‘El Negocio de la Comida’. Gracias!

Premio BioCultura 2015

Grups i cooperatives de consum agroecològic a Barcelona

Top ten | dones i alimentació sana

Sobirània alimentària!


%d bloggers like this: