“La maternitat ha estat un tema incòmode per al feminisme”

05/05/2019 at 23:15

Violeta Tena | El Temps

Per què maternitat i feminisme no es duen bé? És la criança amb afecció compatible amb l’alliberament de les dones? La periodista Esther Vivas acaba de publicar Mama desobedient, un llibre on invita a polititzar la maternitat en un sentit emancipador. «Històricament, el segrest de la maternitat per part de la dreta ha provocat que el progressisme renuncie a reivindicar-la», diu. Parlem amb Vivas amb motiu del Dia de la Mare.

-Et faré una confessió: quan vaig tenir la meua segona filla, vaig agafar una excedència de sis mesos. Quan la xiqueta tenia 10 mesos vaig tornar a la redacció d’El Temps. Hi ha qui diu que els fa molta pena deixar les criatures a casa o a l’escoleta, però aquell dia jo vaig sentir molt d’alleujament. La criança pot ser una experiència dura, a més de ser molt poc valorada.

Em sembla molt lògic. Hi ha moltes formes de viure la maternitat i tan legítim és voler passar una llarga temporada acompanyant la criatura com voler tornar al mercat de treball perquè la feina et resulta gratificant. El problema, sovint, és que la conciliació entre el treball i la criança és complicada. Un mes després de tenir el meu fill vaig participar en una tertúlia televisiva i durant els següents mesos vaig participar en conferències i taules redones. Vaig viure la maternitat intensament però em vaig mantenir activa professionalment.

El problema és que el sistema està muntat de manera que la coexistència de criança i feina remunerada és molt complicada. Per això cada volta hi ha més dones que quan esdevenen mares canvien de feina per poder compatibilitzar. En la meua opinió el problema de tot plegat rau en que el mercat labora és hostil a la maternitat.

Per mi, una de les qüestions que em produïen neguit en el període de baixa i excedència era la sensació de tenir una única identitat: ser mare. Sembla com que, quan esdevens mares, se’t neguen tota la resta d’identitats. La societat espera de tu que sigues mare i punt.

La maternitat en la societat actual se viu amb molta soledat. I alhora la criança, els espais on les dones compartim la maternitat, acaben sent espais on bàsicament ens trobem amb altres mares i acabem sent les «mares de». El repte està en que la societat s’adapte a la maternitat i no que la maternitat s’haja d’adaptar a una societat que es caracteritza per ser individualista, competitiva i alienant. Si la societat en què ens trobem fora més procliu a la criança segurament no viuríem la maternitat amb tant solitud ni en espais tan endogàmics.

La qüestió és que, en última instància, et veus envoltada d’un món on totes les converses sempre giren al voltant de la maternitat i de la criança.

Crec que la maternitat, sobretot quan és recent, ho posa tot potes amunt: la teua vida quotidiana, les relacions de parella, la feina,… I a més, un cop som mares tendim a socialitzar amb altres mares amb les quals parlem de la nostra experiència. Però hi ha molts models de maternitat i cada mare s’ho viu d’una manera. El problema és que en general hi ha un imaginari en el qual sembla que les dones tinguem com destí únic la maternitat. Però les dones som moltes més coses a banda de mares.

Seguir llegint l’entrevista aquí.

Entry filed under: 01 | Mamá desobediente, web. Tags: .

“Cal veure la infertilitat com un problema polític” Oda a la indisciplina maternal


Novedad editorial

Novetat editorial

Categories

Twitter

Què menjarem l’any 2025?

O negócio da comida

[3a edición ampliada] El negocio de la comida

‘El Negocio de la Comida’. Gracias!

Premio BioCultura 2015

Grups i cooperatives de consum agroecològic a Barcelona

Top ten | dones i alimentació sana

Sobirània alimentària!


%d bloggers like this: