M. Rodríguez | Consumer.es
Esther Vivas és, juntament amb Xavier Montagut, la coordinadora del llibre ‘On va el Comerç Just’. Un compilatorio d’articles que expliquen el moment actual pel qual travessa el Comerç Just a Espanya, així com les perspectives i els reptes del futur d’aquest moviment. Els autors dels diferents articles són persones vinculades a les organitzacions de Comerç Just nacionals i d’altres països, com la Corporació Tallers del Gran Valle d’Equador.
Vivas és, a més, la coordinadora de sensibilització de la Xarxa de Consum Solidari, una associació que des de l’any 1996 treballa en l’àmbit del Comerç Just i el consum responsable, i que es posiciona en contra del segell FLO, una certificació internacional que neix amb la voluntat de garantir uns estàndards de justícia amb els petits productors dels països del Sud. Coneixedora, per tant, de les diferents formes d’entendre el Comerç Just assegura que “el Comerç Just és un bon instrument per desenvolupar el consum responsable”. “Defensem una visió global del consum just perquè entenem que el consum just crític responsable no només ha d’afectar quan comprem un producte del Sud, sinó que també és necessari seguir les pautes de consum crític quan comprem productes que s’elaboren en el nostre entorn més proper”, reivindica.
Com sorgeix la idea de publicar aquest llibre? Era necessari treure a la llum pública els problemes als quals s’enfronta el Comerç Just al nostre país?
Sí. La idea de publicar el llibre neix de la necessitat de posar sobre la taula els debats que hi ha en aquests moments en els moviments de Comerç Just i de donar la nostra opinió sobre el camí pel qual deu avançar aquest moviment; sobre quins reptes hem d’enfrontar i quina postura hem de tenir en relació amb alguns debats que s’estan donant. Així, considerem que era interessant publicar aquest tipus de material per posar sobre la taula altres visions del Comerç Just. Fa uns anys hi havia una certa visió única del Comerç Just, una visió més assistencial, que feia unes anàlisis més quantitatives. Ara s’han començat a publicar uns llibres una mica més crítics en el sentit que defensem el Comerç Just, però un altre model de comerç just amb una visió global i alternativa, on es té en compte el Sud però també el Nord, així com tota la cadena de comercialització del producte. És un llibre que aporta noves propostes i posa sobre la taula debats, i des d’aquí és on podem avançar.
Quins problemes són els que es debaten?La iniciativa FLO és la desencadenant de la polèmica?
Es debaten moltes qüestions: la certificació dels productes de Comerç Just i la seva venda és, efectivament, molt important per a nosaltres. Ara mateix en el moviment de Comerç Just s’està celebrant un debat en profunditat i una certa divisió. La Coordinadora estatal d’aquest moviment de Comerç Just ja va viure moments molt importants sobre si era necessari un segell de Comerç Just que certifiqués si els productes eren de Comerç Just o no. Finalment, en el marc de 2004 es va aprovar aquest segell per només tres vots de diferència. Això va generar una gran polarització, ja que la Coordinadora estava dividida en relació a aquest tema. Per a nosaltres la Coordinadora ha de ser un espai de consens, de treball conjunt i coordinat, però en prendre una decisió d’aquestes característiques es va generar una divisió en el moviment.
Per què s’oposen a la certificació FLO?
Estem en contra del segell FLO perquè considerem que només analitza el producte a l’origen: “Estem en contra del segell FLO perquè considerem que només analitza el producte a l’origen” se centra en les condicions de producció. És el segell qui diu el que és just i el que no, quan pugues haver-hi petites organitzacions de Comerç Just que potser són justes però que no poden accedir al segell. Un petit productor ha de pagar uns diners per obtenir aquest segell i si no ho pot pagar, no pot vendre els seus productes. Critiquem l’ús instrumental que les grans multinacionals poden fer del Comerç Just. I creiem que aquest és un debat que està obert, de fet en l’última trobada nacional de Comerç Just es va tornar a plantejar el debat sobre el segell FLO.
I a quin acord es va arribar?
Doncs d’aquesta trobada va sortir que la Coordinadora no es posicionava sobre aquest tema. Per tant, considerem que el debat segueix estant sobre la taula, que hi ha dues postures sobre aquest tema, una més crítica- com la nostra, encara que la coordinadora respecta les dues postures. Nosaltres entenem que amb el segell FLO s’està donant una visió totalment negativa del Comerç Just, per l’ús instrumental que es pot fer del mateix.
Sembla que no existeix un consens entre totes les organitzacions sobre què és Comerç Just, com ho defineixen vostès?
Considerem que el Comerç Just implica tota la cadena comercial, des del productor al consumidor final, i entenem que tots els intermediaris d’aquesta cadena han de complir uns criteris de comerç just.
Què els diferencia d’altres organitzacions sobre Comerç Just?
Principalment la defensa d’una visió global del comerç just en dos sentits: d’una banda, en què no només existeix la visió Nord-Sud, ja que cal tenir en compte que aquí també mengem tomàquets que són del productor de la zona, i per un altre, que tenim en compte tota la cadena comercial, no només la producció en origen. Defensem una visió integral.
Què volen dir amb ‘visió integral’?
Volem dir que el producte de Comerç Just si s’ha de fer aquí, és necessari que sigui elaborat per un petit productor, per un artesà, etc. Per això ens sembla fonamental recolzar a la petita iniciativa, que serà la més vinculada amb el teixit associatiu local, creant així més ocupació. D’altra banda, considerem prioritari que els productes de comerç just s’han de vendre en petites tendes de comerç just. El comerç just no ha de ser un instrument de màrqueting empresarial, sinó un moviment per canviar les injustes regles del joc. En aquest sentit recolzem a les petites tendes, els circuits de comercialització alternativa i les cooperatives de consumidors. El prioritari no és vendre més, sinó canviar les injustes regles del comerç internacional que afecten als països del Nord i del Sud. “El prioritari és canviar les injustes regles del comerç internacional que afecten als països del Nord i del Sud”
Les organitzacions que, com la seva, estan agrupades a l’Espai per un Comerç Just diuen que l’objectiu hauria de ser “no vendre més a consumidors impulsius sinó crear consumidors responsables”. Quines pautes han de seguir-se per arribar a un consum responsable?
Creiem que a l’hora de dur a terme una pràctica de consum responsable és necessari tenir aquesta visió integral que acabo d’explicar. El consum implica molts àmbits i estem acostumats al fet que sota el model capitalista neoliberal se’ns insti constantment a consumir més productes. Cada vegada apareixen més productes amb més prestacions i més moderns, per la qual cosa rebutgem els que ja teníem. Hem de ser crítics amb el que consumim i consumir menys, ja que el nivell de consum actual és excessiu. Si a tot el món consumissin el mateix que nosaltres, el planeta no ho suportaria. Seria insostenible.
Es pot entendre, llavors, el Comerç Just com un instrument per aconseguir aquest consum responsable?
Sí, el comerç just és un bon instrument per dur a terme un consum responsable. D’una banda, diem que tenim aquesta visió global del consum just perquè el consum just crític responsable no només ha d’afectar quan comprem un producte del sud, un cafè, un cacao, etc., sinó que també és necessari seguir les pautes de consum crític quan comprem productes que s’elaboren en el nostre entorn: tomàquets, oli. Per aquesta raó, també hem de tenir un criteri de Comerç Just amb aquells productors que comercialitzen i produeixen en un àmbit molt proper al nostre, de recolzar als productors, als agricultors que també aposten per maneres de produir alternatives i sostenibles amb el medi ambient.
Els últims estudis revelen que, malgrat els avanços, els espanyols només ens gastem en Comerç Just 348 euros per cada 1.000 habitants, la xifra més baixa de la UE a excepció de Portugal (36 euros) i molt per sota de la mitjana de la UE, que se situa en 2.318 euros per cada mil habitants. A què es deu?
Com acaba d’assenyalar, els últims estudis que s’han fet al nostre país sobre Comerç Just revelen que cada vegada es ven més. Per tant, en l’aspecte quantitatiu s’ha avançat. El problema és que a nivell qualitatiu, de creació de consciència social, no s’avança. És més difícil i est és el terreny que hem de guanyar. És necessari que la gent prengui consciència, no només cal incidir que cal comprar més productes de Comerç Just, sinó també en què és necessari consumir responsablement a nivell local. És en aquest treball de conscienciació on considerem que més s’ha d’avançar. “És en aquest treball de conscienciació on considerem que més s’ha d’avançar”
En parlar de Comerç Just moltes vegades es fixen objectius quantitatius, com els quals s’acaben de plantejar. Però nosaltres defensem una visió bastant diferent a aquesta: evidentment és important que es comprin i s’embenen productes de Comerç Just, però encara és més important la conscienciació social per part de la societat. Si venem molts productes justs, però la gent no canvia de mentalitat en relació al consum, a les conseqüències que generen aquestes desigualtats Nord-Sud, no servirà de res vendre més. Per això, quan nosaltres valorem l’avanç del moviment del Comerç Just, ho analitzem més des del punt de vista qualitatiu: no és tan important vendre més com que la gent prengui consciència, que s’organitzi a nivell local, que vagi creant alternatives, participant en moviments socials més amplis- com manifestar-se en contra de la guerra-. Etc. I serà a partir de la coordinació, i de teixir llaços i unir les nostres forces, la forma en la qual canviarem les coses.
Un informe publicat per Sodepaz sota el nom de ‘El trencaclosques de l’equitat afirmava fa tan sols uns mesos que entre els punts febles del comerç just a Espanya destaquen l’escassa cooperació entre les entitats de comerç just al nostre país Què opina sobre aquest tema?
Bé, jo diria que el moviment del Comerç Just és molt plural, en el qual existeix un aspecte polític i ideològic molt ampli. Crec que es creen aliances en funció també dels punts en comú que hi ha sobre el Comerç just. Per exemple, nosaltres col·laborem molt amb algunes organitzacions i amb unes altres molt menys. En aquest sentit, quan es van celebrar els debats sobre la Coordinadora estatal de Comerç Just, la certificació?.les organitzacions més crítiques i més alternatives amb aquest tema vam crear l’Espai per un Comerç Just, i en aquest marc de treball estem col·laborant molt activament, alhora que estem creant aliances amb altres factors: agricultors, cooperatives de consum, estem en plataforma rural i treballem en coordinació amb petites tendes, importadores i determinades ONG?