Una resenya del llibre ‘Supermercados, no gracias’
Núria Castelló | Revolta Global
La gran distribució alimentària (supermercats, hipermercats, discount, etc.) ha crescut desmesuradament, no només en grandària, sinó sobretot en la seva influència econòmica, social i política, convertint-se en el segle XXI en un dels màxims exponents del procés de globalització. El llibre “Supermercados, no gracias” ens submergeix en la lògica d’aquesta gran distribució alimentària (GDA), que pretén definir patrons de producció i consum insostenibles des de la matèria primera fins al nostre plat per tal d’establir la seva hegemonia en el mercat.
Aquesta obra col·lectiva recull articles d’activistes i especialistes en la matèria, i està estructurada en tres blocs. Per una banda, ens trasllada a “Supermercadolandia”, el planeta dels supermercats, on se’ns remunta als orígens de la distribució alimentària fins a la situació actual. Avui, a l’Estat espanyol, més d’un 80% de les compres d’aliments les realitzem en la GDA i d’aquest 80%, un 55% se’l reparteixen cinc empreses: Mercadona, Grup Carrefour (Carrefour, Día, Champion), Auchan (Alcampo), Eroski i Grup Corte Inglés (Corte Inglés, Opencor).
Les grans cadenes juguen en el sistema agroalimentari mundial el paper d’oligopsonis, concentrant el poder de compra, i d’oligopolis, verticalitzant i centralitzant la distribució i, per descomptat, utilitzant qualsevol mètode al llarg de tota la cadena comercial per tal d’ampliar el seu marge de benefici.
Sens dubte, la irrupció d’aquest “supermercadisme” com a actor central en la distribució alimentària al detall té impactes importants sobre tot el conjunt de la població. I, precisament, en un segon bloc, el llibre analitza l’amenaça que representa la GDA per als interessos dels agricultors i les agricultores de les petites explotacions ecològiques convencionals tant del nord com del sud, en les condicions laborals dels treballadors i les treballadores, sobre el medi ambient i en els espais de compra tradicionals (petit comerç o mercat) així com sobre els propis patrons de consum.
A més, exposa com, paradoxalment, s’utilitza el comerç just i l’agricultura ecològica com a diversificació de la seva producció per tal d’atraure nous nínxols de mercat alhora que pretenen maquillar la seva imatge empresarial i esdevenir “empreses socialment responsables”.
Resistències i alternatives
Les externalitats negatives es multipliquen davant les exigències imposades per la gran distribució i la “revolució del supermercats”, convertint-se en un embut per on han de passar proveïdors com a única via d’accés al consumidor final. Aquestes ja són conegudes i comprenen no solament les ajustades condicions de preus, formes i terminis de pagament, sinó també les exigències en modalitats i freqüències de lliurament, qualitat i presentació dels productes, i altres tipus d’abusos comercials que es basen en la destrucció dels mateixos ecosistemes en què es produeixen i es distribueixen els aliments, mentre que no deixen d’augmentar els seus beneficis any rere any.
Però, no ens quedarem de braços plegats observant com guanyen terreny. I precisament és en aquest punt on el llibre exposa diverses lluites i resistències que s’estan duent a terme a nivell estatal i internacional. Des de la campanya contra Mercadona a Catalunya, a “Grandes cadenas de distribución, no gracias” a nivell estatal1, passant per Tescopoly Alliance al Regne Unit fins al gegant de la gran distribució, la multinacional nord-americana Wal-Mart.
Finalment, planteja models alternatius de consum, cooperatives, grups de barri, etc. sent conscients de la seva limitació, ja que no deixen de ser accions individuals a problemes col·lectius. Malgrat això, emfatitza la seva importància en el sentit que es contraposen a la visió capitalista de maximització de beneficis independentment de les externalitats negatives generades i, com a mínim, restringeixen la invasió del nostre dia a dia en l’acte de consum.
*Publicat al número RG#35 juny 2007.
