Canal Solidari
Esther Vivas, llicenciada en periodisme i diplomada en estudis superiors de sociologia i coordinadora dels llibres Cap on va el comerç just? i Supermercados, no gracias, la segona edició del qual s’acaba de publicar, ha mantingut una entrevista en línia amb els usuaris de Canal Solidari sobre consum responsable i del que passa amb qualsevol producte des que es fabrica fins que arriba a les nostres mans.
A continuació reproduïm algunes de les preguntes sorgides durant l’entrevista, en la qual explica el seu punt de vista sobre el comerç responsable.
Podeu donar un exemple gràfic de comerç ’injust’?
Esther Vivas: Al meu entendre, el cafè és un dels productes paradigmàtics del comerç injust a nivell internacional. Cinc empreses transnacionals compren gairebé la meitat dels grans de cafè que són consumits en tot el món i són les quals es beneficien d’aquest lucratiu negoci, mentre que els petits productors en el Sud, uns 25 milions de famílies, pateixen les conseqüències d’aquestes injustes relacions comercials. Les multinacionals i els intermediaris paguen als petits productors uns preus molt per sota del cost de producció. A més, el preu del cafè és fixat a les borses internacionals i en els últims anys, des del 1997, aquest preu ha caigut en un 70%.
És important recordar que durant molts anys les empreses transnacionals, el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional… van pressionar aquests països perquè es dediquessin exclusivament al cultiu d’aquests productes d’exportació com el cafè (o en altres casos el cacao, el cotó, el banano…) i deixessin de banda altres cultius tradicionals bàsics per a l’alimentació de les famílies, contribuint a l’empobriment d’aquests pobles i de les seves comunitats.
Ara que arriba Nadal sembla que augmenta aquest consumisme nostre i veig que moltes ONG tenen propostes alternatives de comerç just i responsable. Tot i això em pregunto si, encara que siguin propostes alternatives, no estem fomentant igualment el consumisme i jugant a aquest mateix joc, encara que només volent-nos diferenciar perquè ens comprin a nosaltres. Com ho veieu?
Esther Vivas: Crec que és fonamental fomentar un consum crític i responsable en general. No es tracta de consumir més productes de comerç just, més productes ecològics, més productes solidaris… No es tracta de comprar quant més millor. El més important és ser responsables amb el consum que portem a terme i preguntar-nos si allò que anem a consumir realment ho necessitem i a partir d’aquí, si és així, si anem a comprar una cosa que ens sigui útil comprar-la a través de les vies del comerç just, a través dels circuits curts de comercialització (mercats, botigues de barri…), productes que siguin elaborats respectant el medi ambient, els drets dels treballadors, etc.
Hi ha estadístiques sobre les xifres de venda a l’Estat espanyol?
Esther Vivas: Si. Existeixen els informes que fa Setem on es poden trobar dades en profunditat sobre les vendes dels productes de comerç just a nivell de l’Estat espanyol. A part també està el llibre publicat per Sodepau, l’any 2006, amb el títol El trencaclosques de l’equitat i on es va més enllà realitzant un estudi qualitatiu de les vendes dels productes de comerç just, sobre les organitzacions que participen en el sector i sobre el perfil dels consumidors. En aquest sentit, és important assenyalar que malgrat el creixent nombre de vendes dels productes de comerç just, l’augment del coneixement per part de la població… aquest sector enfronta una sèrie d’amenaces com la cooptació del discurs per part de grans multinacionals i la conseqüent simplificació del seu discurs.
Què opineu sobre que multinacionals com Nestle o Starbucks venguin productes de comerç just? Ens estanprenent el pèl?
Esther Vivas: Es tracta d’una estratègia que utilitzen les grans multinacionals per rentar-se la cara a través de la comercialització de productes de comerç just. Ara Nestlé, a través de la certificació FLO, té un cafè certificat com de ’comerç just’… però, quina justícia comercial pot portar a terme una multinacional com Nestlé, l’empresa més boicotejada del món? També Mc Donald’s a Suïssa i als Estats Units distribueix amb els seus Mc Menús cafè de comerç just i Starbucks, una de les principals multinacionals del cafè, es dóna ‘un tint solidari’ dient que ven cafè de comerç just.
Cal tenir clar que les multinacionals, les principals promotores d’un sistema social, econòmic i ecològicament injust, mai podran ser actors de transformació social. Es tracta de pur màrqueting empresarial! Venent una ínfima part dels seus productes de comerç just pretenen justificar una pràctica totalment injusta.
