Tona Gusi | La Independent
Esther Vivas i Josep Maria Antentas exposen a Planeta indignado. Ocupando el futuro, editat per Sequitur, com els darrers fets a escala mundial han portat a una indignació no desesperada, no comparable a un cop d’ira frustrat sense perspectiva de sortida, sinó que es tracta d’una indignació esperançada que empeny a la mobilització i a les ganes de vèncer, basada en la confiança col·lectiva, en un nosaltres disposat a construir un altre futur.
La Independent ha parlat amb la coautora del llibre Esther Vivas, activista i autora d’un bloc i de diversos llibres sobre moviments socials i consum responsable.
Podries fer una valoració breu del llibre?
Amb aquest llibre volem analitzar les causes que han donat lloc a l’eclosió d’aquest moviment de la indignació col·lectiva: la situació de crisi social, econòmica i política que enfrontem, qui perd i qui guanya amb la crisi, etc. També analitzem els principals elements que han caracteritzat el moviment del 15M, les seves demandes, alternatives que es proposen, el paper de la joventut, les xarxes socials, les interseccions amb el feminisme, l’ecologisme i la lluita contra el pagament del deute públic, la relació amb els sindicats, el significat de l’ocupació de l’espai públic i les places.
Hem volgut donar al llibre, també, una perspectiva global, perquè aquesta onada d’indignació només s’entén des d’una òptica internacionalista. Hem vist com la revolta s’ha estès des de la Primavera àrab, fins els indignats i les indignades d’aquí, donant nou aire a les protestes a Grècia fins al moviment Occupy Wall Street als Estats Units. I acabem el llibre analitzant les perspectives de futur del moviment, el retorn de l’anticapitalisme i d’una estratègia de ruptura amb el sistema que ens permeti avançar cap un altre futur possible.
En referència a aquest futur possible, opines que la indignació ha propiciat una rebel·lió política favorable a la justícia social, en el camí cap a una societat més igualitaria i democràtica. Aquesta és la idea o conclusió més interessant que en podem extreure, segons el teu parer?
Aquest nou cicle de protesta, del qual el 15M i el moviment ‘occupier’ tan sols en són el pròleg, dibuixa un horitzó de ruptura amb el sistema actual i posa, clarament, en evidència els límits del sistema capitalista per a satisfer les necessitats de la major part de la població a escala mundial i com la seva lògica depredadora, de cerca del màxim benefici, xoca de ple amb els límits del planeta i de l’ecosistema.
El nou cicle indignat apunta a l’urgència d’un canvi de model davant al precipici al qual ens condueix el capitalisme. I la profunditat tan brutal de la crisi empeny cada cop a més gent al carrer, a la lluita, a la indignació i a la desobediència. I aquesta és la gran esperança: la presa de consciència dels de baix sobre les causes de les desigualtats i la capacitat de dir “prou” a un ordre insostenible de coses.
