Esther Vivas | Público
La Unió Europea sembla que no pararà fins que acabi amb la petita pagesia. Així es desprèn de la reforma de la Política Agrícola Comunitària (PAC) aprovada abans d’ahir a Brussel·les. Unes mesures que beneficien, un cop més, als grans terratinents i a la agroindústria, en detriment d’aquells que treballen i cuiden de la terra.
Una sola dada: malgrat que a l’Estat espanyol només 350 mil persones estan donades d’alta com a treballadors al camp, 910.000 reben ajudes. Qui són, doncs, aquests 560 perceptors de subvencions que no són pagesos però sí reben aquests diners? L’informe Una Política Agraria Común para el 1%, de Veterinaris Sense Fronteres, ho deixa clar. Es tracta d’empreses de l’agroindústria, grans viticultors, supermercats i terratinents. Els seus noms i cognoms: Pastas Gallo, Nutrexpa, Osborne, Nestlé, Campofrío, Mercadona, la Casa d’Alba, per anomenar tan sols els principals beneficiaris.
Això sí. Amb la nova PAC, ni aeroports ni ferrocarrils ni camps de golf rebran més ajudes agràries. Imagino que el robatori, o desviament de fons, resultava massa escandalós. Altres amics d’Arias Cañete, en canvi, continuaran rebent importants subvencions. A destacar, la seva dona, Micaela Domecq, terratinent andalusa i propietària dels Cellers Domecq.
Com afirma el sindicat agrari COAG, en la seva valoració i anàlisi de la reforma de PAC, “es corre el risc de desmantellar un sector, l’agrari, estratègic per a la nostra economia”. Una pràctica que no és nova, però que amb les actuals mesures no fa sinó aguditzar-se. Avui, menys del 5% de la població activa a l’Estat espanyol treballa en l’agricultura, i una part molt significativa són persones grans. Un fet que, segons els estàndards actuals, és símbol de progrés i modernitat. Potser, hauríem de començar a preguntar-nos amb quins paràmetres es defineixen aquests dos conceptes.
L’agricultura pagesa és una pràctica en extinció. Anualment, milers de finques tanquen les seves portes. Sobreviure al camp i treballar la terra no és tasca fàcil. I és que qui més surt perdent en l’actual model de producció, distribució i consum d’aliments són, precisament, aquells que produeixen el menjar. La renda agrària se situava l’any 2007, segons la COAG, en un 65% de la renda general. El seu empobriment és clar. Avancem cap a una agricultura sense pagesos.
I, si aquests desapareixen, en mans de qui queda la nostra alimentació? Crec que la resposta és clara: en mans d’un grapat d’empreses de l’agroindústria i la distribució que controlen cadascun dels esglaons de la cadena alimentària, des de les llavors fins al producte final. Cargill, Monsanto, Syngenta, Dupont, Procter & Gamble, Nestlé, Kraft, Mercadona, Eroski, Carrefour, Alcampo, El Corte Inglés… són els que, finalment, ens donen de menjar. I, així ens van les coses.
