Esther Vivas | Público
Arriba l’estiu, s’acaba el curs escolar, i per a cada cop més famílies la preocupació ja no és “què faran els nens a les vacances”, sinó “què menjaran”. A l’Estat espanyol, segons indica UNICFEF, el 20% de la població infantil viu per sota del llindar de la pobresa. La fam ha deixat de ser patrimoni dels països del Sud, per trucar a la nostra porta.
A Barcelona, l’ajuntament va detectar, a principis d’any, 2.865 menors amb deficiències alimentàries. A Andalusia, el govern autonòmic ha començat a repartir esmorzars i berenars a més de 50 mil infants en risc d’exclusió. El 2010, un informe de la Fundació Foessa, assenyalava que unes 29 mil famílies amb menors passaven fam a l’Estat espanyol. Dos anys més tard, quants seran els afectats? Sense cap mena de dubte, molts més.
Però no només les dades indiquen que la fam infantil va en augment, sinó el que es viu en nombrosos col·legis apunta en la mateixa direcció: petits que es desmaien a classe per no haver menjat, altres que devoren famolencs tot el plat al menjador escolar, els que porten pa amb pa per esmorzar. Les històries, tristament, són inacabables. Només cal preguntar, i escoltar, als que treballen en escoles de barris i ciutats, especialment, colpejades per la crisi.
La malnutrició és l’altra cara de la fam. Segons indica l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària: un 17% dels nens que viuen sota el llindar de la pobresa pateixen obesitat, el doble dels que no tenen dificultats econòmiques. La crisi converteix els aliments frescos, fruita, verdura, peix i carn, en inaccessibles. I la dieta dels qui menys tenen es deteriora ràpidament. Es compra poc i barat i es menja malament.
L’espiral d’atur, escassetat, desnonaments i fam atrapa cada vegada a més famílies. I les demandes d’ajuda per a poder menjar, augmenten al mateix ritme que baixen els nostres drets i s’apliquen les retallades. El Govern mira cap a una altra banda i les comunitats autònomes, amb considerables competències en la matèria, continuen passant les tisores. La tan esbombada “marca Espanya” és sinònim, com recullen recents articles en The Times o Le Nouvel Observateur, de pobresa i fam infantil.
Les causes de la fam són polítiques, ja sigui al Sud o a la porta de casa. Els aliments no poden ser un negoci en mans d’unes poques empreses. Menjar bé implica justícia i democràcia en la producció, la distribució i el consum dels aliments. Mentre la política segueixi segrestada pels mercats, la banca, l’agrobusiness i tants d’altres senyors del Capital, ni podrem viure en pau ni menjar bé.
