Esther Vivas | Público
“Nosaltres parim, nosaltres decidim”. El temps no passa per aquesta consigna. Ja sigui en blanc i negre o tecnicolor, les dones seguim sortint al carrer per a reivindicar els nostres drets. Ningú ho farà per nosaltres. Aquest 28 de setembre, dia internacional per la despenalització de l’avortament, tornem a deixar clar que sobre el meu cos, només jo, dona, decideixo.
L’ofensiva del Govern del PP per a reformar i restringir, encara més, la ja limitada llei d’interrupció voluntària de l’embaràs mostra l’actualitat de la necessària lluita feminista. Una reforma que vol fer-nos tornar vint anys enrere, amb una legislació més restrictiva que la de 1985, i que només permetrà avortar en supòsits molt restringits. Un nou intent de la dreta ultraconservadora per decidir i legislar sobre el cos de les dones.
Davant d’aquestes mesures, no ens podem quedar callades, mentre ens condemnen a la clandestinitat, posant en perill les nostres vides amb avortaments il·legals. La interrupció voluntària de l’embaràs no pot estar tipificada, com avui passa, com a delicte dins del Codi Penal. No som delinqüents, som dones, amb drets (encara que a alguns no els agradi), que volem decidir sobre la nostra maternitat. L’avortament ha d’estar inclòs en la sanitat pública i ser accessible a totes les dones, independentment del seu origen i situació legal. I l’educació sexual, i l’accés als anticonceptius, és una premissa imprescindible per no haver d’avortar.
La crisi no només implica una pèrdua de drets econòmics, socials, democràtics, laborals sinó, també, sexuals i reproductius. Assistim a una ofensiva político-ideològica que ens fa retrocedir dècades en llibertats que han costat anys de lluita aconseguir. Unes mesures de dretes, masclistes i homòfobes, que augmenten les desigualtats i colpegen, principalment, a les que menys tenen.
No oblidem la recent mesura del PP que nega els tractaments de reproducció assistida (inseminació artificial i fecundació in vitro) en la sanitat pública a lesbianes i a dones soles. Una política que atempta contra la igualtat d’accés als serveis públics, que discrimina a determinats col·lectius i que busca imposar un únic model de família. Ens volen amb por, submises, pobres, callades i heterosexuals. Però davant la cotilla heteropatriarcal que busquen imposar, ens reivindiquem diverses i lliures. Lliures per a decidir sobre el nostre cos i la nostra sexualitat.
