La crisi, la corrupció, el segrest de la democràcia, la nova política, el moviment d’indignats, la desobediència civil, el Procés Constituent i el dret de decidir són algunes de les qüestions sobre les quals reflexionen la monja benedictina Teresa Forcades i l’activista social Esther Vivas a Sense por, un llibre que recull converses entre totes dues.
Diuen que durant molt de temps ens han fet creure que les coses no podien anar de cap més manera. El famós ‘there is no alternative’ (TINA) de Margaret Thatcher. Però que com més va menys gent s’ho creu. ‘A mi m’ho sembla –diu Forcades a VilaWeb–, però això ho hem de demostrar amb l’acció.’ Accions locals però també ‘accions de desobediència civil multitudinàries que facin molt difícil la represàlia’, diu. I és en aquest context on situa la plataforma Procés Constituent.
‘La gent ha dit prou’
En llibre analitzen algunes de les causes i conseqüències de la crisi actual i de la corrupció política i reflexionen sobre mancances democràtiques. Ataquen el sistema capitalista i el sistema bancari i exploren les alternatives per a sortir de la crisi. També reflexionen sobre la pèrdua de la por de les represàlies i l’augment d’accions de desobediència.
‘La gent ha dit prou’, diu Esther Vivas a VilaWeb: ‘Ho vam veure ara fa dos anys quan va sorgir el 15-M, quan la gent va sortir al carrer en massa i va ocupar les places i l’espai públic. D’aleshores ençà, les accions de desobediència civil no han fet sinó multiplicar-se: s’ocupen oficines bancàries, recepcions dels hospitals, pisos buits en mans de bancs. I aquestes accions tenen el suport d’amplis sectors de la societat’. Per Vivas, s’ha posat en evidència ‘que davant lleis polítiques injustes no queda més remei que desobeir.’
‘Més capitalisme és menys democràcia’
En el llibre també afirmen que la democràcia ha estat segrestada. ‘És clar, el poder econòmic domina el poder polític’, ens diu Forcades. ‘Altrament no es permetria mai que les grans empreses evadissin impostos mentre els ciutadans de renda més modesta són perseguits.’ També hi vinculen el capitalisme: ‘Més capitalisme és menys democràcia.’ Vivas en posa d’exemple el 2011, quan ‘els mercats van fer dos cops d’estat financers, a Itàlia i a Grècia, substituint els primers ministres respectius per dos tecnòcrates al seu servei’.
Sobre aquesta mateixa qüestió també defensen que per tal de guanyar en democràcia s’aboleixin els partits. Forcades ens ho explica així: ‘És clar que el funcionament dels partits tal com els coneixem avui dia bloca la democràcia perquè per a poder fer una campanya electoral necessiten un finançament tan elevat que només el poden obtenir de grans empreses a les quals després han de tornar el favor. Una cosa que tenen de bo els partits és que teòricament fan visible que la diversitat social i política és irreductible. Això és fonamental; però a la pràctica s’han convertit en façanes sense base social.’
