Esther Vivas | Público
Mercadona no és només una cadena de supermercats, és molt més. Mercadona significa poder. I al capdavant, el seu fundador i president Juan Roig. No obstant això, més enllà de la imatge d’empresa familiar, que crea ocupació en temps de cris , que té cura dels seus treballadors, la seva rebotiga amaga una realitat poc coneguda, i encara menys publicitada: finançament partidista, explotació laboral, desaparició del petit comerç, ofec de la pagesia, aliments quilomètrics. Aquesta és l’altra cara de Mercadona.
Ni la crisi ha estat impediment perquè Juan Roig, un home fet a si mateix -com li agrada presentar-se, s’hagi convertit en la segona fortuna de l’Estat espanyol, segons la revista Forbes, amb un total de 5.800 milions d’euros a la butxaca. Ni més ni menys. Un patrimoni que atribueix a la “cultura de l’esforç”, a la qual acostuma a apel·lar. La seva recepta per sortir de la crisi és senzilla, només es tracta d’una qüestió d’esforç: “La crisi durarà més o menys anys depenent de si canviem la nostra actitud i pensem més en els nostres deures i menys en els nostres drets”. Acceptar la reforma laboral, imagino, ha de formar part d’aquest esforç.
Mercadona ha sabut treure com cap altre supermercat partit de la crisi. Des de 2008, els seus guanys han augmentat un 58%, consolidant-se com el número u de la gran distribució alimentària. El 2012, les seves vendes anuals van ser de 19 mil milions d’euros, més del doble que el seu seguidor directe Carrefour. I la seva quota de mercat: 21%, pràcticament la mateixa que sumen junts Carrefour, Dia i Eroski, segons dades de Kantar Worldpanel. La seva “recepta màgica”? Segons l’empresa: sempre preus baixos, comerç de proximitat, etc. No obstant això, hi ha una part de la “recepta” que sol “oblidar”.
Juan Roig compareixia, aquesta mateixa setmana, a l’Audiència Nacional pels ‘papers’ de Bárcenas , la “presumpta” comptabilitat B del Partit Popular (PP). Uns ‘papers’ que assenyalen al magnat dels supermercats i apunten a suposades donacions de Mercadona al PP per valor de 240 mil euros. Juan Roig, davant el jutge Pablo Ruz, ho va negar tot. Encara que, va admetre donatius a la Fundació per a l’Anàlisi i els Estudis Socials (FAES), de l’expresident José María Aznar, per un valor total de cent mil euros el 2005 i 2012, i una altra de quantitat similar a la la fundació Dones per Àfrica, de l’exvicepresidenta del Govern pel PSOE María Teresa Fernández de la Vega. Així , tots contents. Juan Roig va declarar, també, haver-se reunit “cinc o sis vegades” amb el president del Govern Mariano Rajoy. No en va, segons una enquesta d’Ipsos, 2013, es tracta del tercer empresari més influent, darrere d’Emilio Botín i Amancio Ortega.
Model alemany
Mercadona ha fet sempre gala de contractes estables, salaris per sobre de la mitjana del sector, formació i aposta per la conciliació entre la vida familiar i laboral. No obstant això, el mateix The Wall Street Journal lloava el “model alemany ” de l’empresa i el considerava la clau del seu èxit: condicions de treball flexibles i salaris lligats a la productivitat. El que no sembla el més adequat per conciliar la vida personal amb la feina ni el millor per a una remuneració estable. De fet, el mateix Juan Roig, com a president de l’Institut de l’Empresa Familiar, que agrupa un centenar d’empreses líders en el seu sector, ha exigit reiteradament la “necessària” flexibilització del mercat laboral, la reducció del cost de l’acomiadament, el retard de l’edat de jubilació als 67 anys, el trasllat dels festius entre setmana als dilluns per tal d’evitar “els ponts” i la desvinculació de la pujada salarial a l’augment de l’IPC . Tot clar, pensant en els treballadors.
Les denúncies a Mercadona per abusos laborals són múltiples i vénen de lluny: acomiadaments improcedents, política antisindical, pressió extrema sobre la plantilla, dificultats per obtenir la baixa, assetjament. El 2006, va començar un llarg conflicte al Centre Logístic de Sant Sadurní d’Anoia, encarregat del proveïment dels supermercats de Catalunya, Aragó i Castelló, quan diversos mossos de magatzem van començar un procés d’autoorganització davant de les embestides de l’empresa amb el suport del sindicat CNT. La resposta de Mercadona no es va fer esperar: tres treballadors al carrer. Això va desencadenar una llarga vaga de març a setembre de 2006. Molts altres són els casos que es podrien explicar. Només n’afegirem un més: el de Francisco Enríquez, set anys en un Mercadona a Màlaga, acomiadat l’octubre de 2013 després de ser elegit delegat sindical de CGT. Sovint, la realitat desmenteix el màrqueting
Adéu fruiters
La desaparició del petit comerç és un altre dels “danys col·laterals” de la proliferació dels supermercats. Encara que des de Mercadona afirmen que allà on s’instal·la un dels seus establiments es desenvolupen diverses botigues al seu voltant. No obstant això, jo diria que s’instal·len molt al seu pesar. I no es tracta de qualsevol botiga sinó de fruiteries que aprofiten l’insípid i envasat producte fresc que ven Mercadona per oferir una alternativa als clients de la cadena. El mateix Juan Roig ho deixava clar en afirmar que al voltant de cada Mercadona “no hi ha cap colmado però hi ha vuit fruiteries”. I afegia: “Sense anar a Harvard sinó a ‘Harvacete’, els fruiters són més llestos que nosaltres” . Quin és el seu objectiu ara? Ni colmados ni fruiteries als voltants de Mercadona. L’empresa va llançar, a finals de 2013, una nova estratègia per vendre directament productes frescos.
Camperols, ramaders i proveïdors tampoc estan molt satisfets amb Mercadona. Sindicats agraris com COAG han denunciat diverses vegades com el procés de concentració dels supermercats en poques mans afavoreix el seu enriquiment a costa de la reducció d’ingressos dels agricultors i ramaders. Al juny de 2013, camperols canaris concentrats a les portes d’un Mercadona a Las Palmas de Gran Canària van regalar vuit tones de patates per denunciar els preus de misèria que els pagava el supermercat, per sota de la despesa de producció. Segons COAG Canàries, les grans cadenes de distribució entren en “guerres de preus” per guanyar quota de mercat i això “ho paguen els que estan al principi de la cadena”.
No es tracta d’un cas puntual. Les Unións Agrarias i l’Associació Sectorial de Criadors Avícoles de Galícia van denunciar, l’agost de 2013, davant del Consello Galego da Competencia com set supermercats venien el pollastre per sota del cost de producció i pràcticament al mateix preu. La Unións Agrarias acusava directament a Mercadona de “liderar” el pacte de preus: “Si Mercadona varia 10 cèntims el preu, les altres superfícies no trigaran a fer-ho”. El que posa en una situació “molt difícil”, afegien, a les gairebé 800 granges existents a Galícia. Juan Roig diu que Mercadona vol “dignificar la feina de l’agricultor, pescador i ramader del nostre país” i defensa que “ramaders i agricultors han de guanyar diners”. Les paraules, però, es queden en paper mullat .
Aliments quilomètrics
Els aliments a Mercadona , d’on vénen? Un informe d’Amics de la Terra assenyala que si els aliments que comprem portessin un comptador, la mitjana de quilòmetres recorreguts abans d’arribar al nostre plat seria de 5.000. Mercadona, la cadena de supermercats, no ha de ser una excepció. El sindicat COAG va denunciar, el març de 2009, l’acord entre Mercadona i l’empresa portuguesa Sovena, el principal accionista de la qual és un dels gendres de Juan Roig, per plantar oliveres i produir oli d’oliva a Portugal i al nord del Magrib, deslocalitzant la producció.
I és que ni la famosa orxata valenciana sembla ser ja de València. La Unió de Llauradors va destapar, l’abril de 2013, que l’ orxata comercialitzada a Mercadona no portava el distintiu de Denominació d’Origen amb la qual cosa, molt probablement, la xufa original venia d’Àfrica, amb la consegüent explotació laboral dels seus productors i l’impacte mediambiental d’aquests aliments “viatgers” . Mercadona ho va negar, però no va passar a etiquetar els seus productes amb aquesta denominació, com sí ho fan d’altres supermercats, per tant l’origen de la xufa és desconegut. Així mateix, s’han detectat, també, a Mercadona taronges etiquetades com valencianes però amb origen a Argentina, carabasses de Panamà, peix congelat africà o d’Amèrica del Sud , i d’altres productes amb molts quilòmetres a l’esquena.
Mercadona inverteix milers d’euros en cuidar la seva imatge. ” Supermercats de confiança” , ens diu . Segur?
