Virtudes Pérez | El Punt AVUI
La investigadora Esther Vivas publica El negocio de la comida, una mirada crítica a l’actual sistema agroalimentari que defensa l’eficiència de l’agricultura ecològica i de proximitat. Assegura que el model industrial és el culpable que no hi hagi aliments per a tothom.
————————————————————————————————————————————————————
Fa aproximadament un any, el químic i expert en biotecnologia José Miguel Mulet va presentar el llibre Comer sin miedo, en què defensava els transgènics i afirmava que el menjar ecològic no és més sa que l’industrial. Ara, la investigadora en temes d’agricultura i alimentació Esther Vivas publica El negocio de la comida, una obra que defensa justament la tesi contrària i reivindica l’eficiència de l’agricultura ecològica i de proximitat.
Ens fan tornar bojos. El que un dia ens diuen que és bo, un altre ens adverteixen que ens perjudica. Què podem fer per alimentar-nos bé?
En primer lloc, hem de ser crítics i qüestionar el discurs únic que defensa el sistema agroalimentari actual. Avui es produeixen aliments per a 12.000 milions de persones quan el planeta té 7.200 milions d’habitants i, en canvi, una de cada vuit persones passa gana. Hi hem de reflexionar i tenir present una altra mirada per fugir d’un model que el que vol és guanyar diners perjudicant la nostra salut.
Vostè creu que sense l’agricultura industrial i els transgènics es podria alimentar tothom?
No ho dic jo. Hi ha diversos estudis que assenyalen que l’agricultura pagesa, de proximitat i ecològica és més eficient per garantir la seguretat alimentària. Entre aquests estudis hi ha el d’Oliver de Schutter, relator especial de les Nacions Unides pel Dret a l’Alimentació, basat en estudis de camp que demostren precisament que el que no funciona és l’agricultura industrial.
Critica els supermercats, però a molta gent que no té ni temps per pensar què farà per dinar, un altre model de consum més alternatiu li pot semblar utòpic.
És que buscar alternatives no necessàriament ha d’implicar més feina o més temps. Pots comprar per internet directament a un pagès o a tendes i cooperatives de consum i t’ho porten a casa. Vivim en una societat fast food en què s’imposa un model d’alimentació fast food i hem desaprès a cuinar, a menjar bé i a cuidar-nos. Canviar aquesta dinàmica és a les nostres mans.
Mengem pitjor per la crisi?
Segons dades del Centre d’Investigacions Sociològiques, més d’un 40% de la població ha variat la dieta a causa de la crisi. Com menys poder adquisitiu, menys inversió en menjar. La gent s’alimenta pitjor, amb aliments altament processats, amb sucres afegits i greixos saturats. Això està causant problemes de salut, sobrepès, diabetis…
També mengem massa carn…
Massa i de mala qualitat. Els animals sans consumeixen més medicaments que les persones malaltes. I també molts transgènics. Tot plegat respon només als interessos de la indústria ramadera, que avatposa el negoci a la salut.
I després ens ofereixen els aliments miracle.
Els mateixos que et venen el producte que et fa mal et venen també la solució. Així, l’agroindústria actua de Doctor Jekyll i Mr. Hyde.
El menjar ecològic és car, en general. Hi ha qui diu que darrere d’aquest plantejament hi ha una posició esnob i ‘pija’…
No és el mateix comprar en un supermercat ecològica o en una botiga gurmet que directament del pagès o en un comerç de proximitat. L’agricultura ecològica no ha de ser només una etiqueta. Ha de tenir valor social, ha de ser local, de proximitat, pagesa i de temporada. De pija i esnob, des d’aquesta perspectiva, no en té res. Al contrari, és més democràtica. En tot cas, el que hi ha d’haver és més implicació de l’administració perquè sigui accessible per a tothom.
