Esther Vivas | Opcions
Anar a un restaurant, dir que no menges carn i que t’ofereixin pit de pollastre. Una situació que encara passa a dia d’avui. Sembla impossible per a molts poder viure al marge d’hamburgueses, bistecs o embotits. La proteïna animal s’ha convertit en un ingredient indispensable de la nostra dieta, però la ingesta de carn actual és tan saludable com ens diuen?
Si mirem detalladament entre els bastidors de la indústria ramadera, veiem que no tot és tan “bonic” com ens volen fer creure. La salut humana, els animals i el medi ambient sovint hi surten perdent. En l’actualitat, a escala global se subministren més antibiòtics a animals sans que a persones malaltes, segons les dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Les condicions de vida de pollastres, porcs, vaques… a la indústria són tan insalubres que se’ls medica preventivament, cosa que contribueix a l’aparició de bacteris resistents. Mengem massa carn i de mala qualitat, i la generalització de malalties com l’obesitat, el sobrepès, la diabetis tipus 2 i les patologies cardiovasculars en són resultat directe. Fins i tot l’OMS ha arribat a considerar la carn processada com a “cancerígena”.
El medi ambient pateix les conseqüències d’aquesta addicció global al consum de carn. Ho veiem en la desforestació de selves i boscos tropicals i en les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Per produir un quilo de carn de vedella, per exemple, calen 15.455 litres d’aigua, mentre que per produir un quilo de blat se’n necessiten 1.300, i per un quilo de pastanagues només 131, segons l’Atles de la Carn. De fet, amb el que consumeixen aquests animals de granja es podria alimentar la meitat de la població mundial, segons apunta el Grup ETC. La carn barata no salvarà el planeta, sinó tot el contrari.
El maltractament animal és la cara més cruel de la ramaderia industrial, on éssers vius són tractats com a simples mercaderies. La desnaturalització del procés agrícola i alimentari ha portat que se’ns faci molt difícil reconèixer que darrere un tros de carn abans hi havia vida. El darrer llibre de Philip Lymbery, La carne que comemos, així ens ho recorda. Què podem fer? Mirar el fons del plat i preguntar-nos si ens cal menjar tanta carn per viure bé.
