Esther Vivas | El Periódico
Quan el meu fill va néixer, el 2015, a la meva parella li corresponien dues setmanes de baixa. Al gener del 2017, el seu permís hauria arribat a les quatre, i avui, després de la mesura aprovada pel PSOE, seria de vuit. En poc més de dos anys el permís de paternitat ha augmentat al voltant del 300%. M’alegro pels pares, que tenen el dret i el deure de cuidar de les criatures, i pel suport que significa per a les mares. Però, com ha evolucionat el permís de maternitat? En 30 anys, des de 1989, no s’ha mogut de les escasses 16 setmanes ni està previst que ho faci.
Apostar per augmentar el permís dels pares sense fer el mateix amb el de les mares, i més quan aquest ni tan sols permet la lactància materna en exclusiva durant sis mesos, com recomanen totes les instàncies de salut, no només és una proposta limitada sinó contradictòria. Es diu que amb aquesta mesura, que té com a objectiu aconseguir uns permisos iguals i intransferibles de 16 setmanes per ambdós progenitors el 2021, s’aconseguirà una major equitat laboral, però la discriminació de les dones en el mercat de treball no es limita al fet que siguem mares, ni les desigualtats que suposa la maternitat s’equilibren amb un permís igualitari.
D’altra banda, aquesta mesura només beneficia a les famílies amb dos progenitors i discrimina a les monoparentals, en la seva gran majoria encapçalades per dones, amb importants dificultats econòmiques. Tampoc ajuda als que no han cotitzat el temps suficient. Així mateix, aquesta iniciativa segueix considerant la maternitat com una càrrega, quan el problema no és la criança sinó un mercat de treball que és hostil a la cura. No es tracta d’idealitzar la maternitat sinó de donar-li el valor social i econòmic que té i exigir el dret de les dones a viure aquesta experiència així com el dels nadons a la lactància materna.
Ampliar el permís de maternitat és una de les demandes urgents oblidades pel conjunt de l’arc parlamentari. I aquells sectors progressistes que haurien d’aixecar aquesta bandera se senten incòmodes amb el que implica la maternitat. Així, cedeixen el terreny a grups reaccionaris que la utilitzen com a instrument de control del cos de les dones.
