“El capitalisme ens ha venut un ideal de maternitat impossible”

Gemma Aguilera | El Món

Polititzar la maternitat en sentit emancipador. És el repte que planteja la periodista Esther Vivas a Mama desobedient, un llibre que trenca amb el fals conte de princeses de la maternitat inventat per la societat, i alhora explica com, en realitat, aquesta societat és hostil a la criança. La maternitat no pot ser un destí sinó una elecció, defensa Vivas. Una elecció, però, condicionada per pedres al camí com la infertilitat, l’embaràs, la pèrdua gestacional, el part, la violència obstètrica, el puerperi, la lactància o el negoci del biberó.

Defenses un model de maternita feminista, però també es pot ser mare i no feminista?

Sí que es pot, però implica acceptar uns ideals de maternitat que estan establerts i que beneficien la lògica del sistema patriarcal i capitalista.

I la mare feminista no accepta aquest sistema, però hi conviu…

Si ets feminista, quan tens una criatura la maternitat et reafirma en el teu feminisme perquè les mares ho tenim pràcticament tot en contra. Però a la vegada, si no ets feminista, tenir una criatura et fa replantejar-te la teva vida en clau feminista. Perquè quan ens mirem la maternitat, sovint ho fem en clau personal i privada, però en realitat ve molt determinada pel context. Vivim en una societat hostil a la criança i l’experiència materna. És important plantejar-se la maternitat en clau feminista, perquè els ideals de maternitat que ens han venut només són útils per a la lògica del sistema patriarcal i capitalista. Les mares ens movem a cavall entre l’ideal de la mare abnegada, l’àngel de la llar, i la superwoman, un ideal de maternitat neoliberal que vol que la mare estigui 100% disponible per a la feina. Quantes dones pateixen depressió post-part i no ho diuen perquè socialment no està ben vist? Moltíssimes. La pressió sobre les mares és brutal. Perquè si no et quedes embarassada i no tens un post-part de color de rosa ets una fracassada.

I com se surt d’aquests clixés?

Replantejant-nos la maternitat en clau emancipadora, avantposant sempre la nostra experiència materna i no l’interès que té el sistema en aquests dos ideals.

La realitat, però, és que si no ets mare pots ser estigmatitzada socialment, i si ho ets, també donen per fet que la teva carrera professional passa a ser secundària. Sembla que caldria una autèntica revolució per capgirar la relació societat-maternitat tan arrelada.

Sí, és cert. Si no tens criatures, constantment t’has de justificar, si bé és cert que en l’actualitat ser mare és més una elecció que no pas ho era en el passat. Igualment, un cop tens una criatura tens una penalització en el mercat laboral. El problema és que fins i tot des de posicions progressistes i feministes, davant la dificultat de conciliar la maternitat i el lloc de treball, es posa l’èmfasi en com adaptem la criança al mercat de treball i no a la inversa, és a dir, que compren també el discurs que la maternitat és una càrrega per a la societat i el món laboral. Quan es fan propostes, tant des de la dreta com des de l’esquerra, sempre prima la lògica que primer és el lloc de treball i després la criança.

L’esquerra espanyola ha ampliat el permís de paternitat, però el de maternitat segueix essent de 16 setmanes. És insuficient?

Totalment, no cobreix les necessitats de la mare i el nadó. Per començar, l’OMS recomana donar el pit en exclusiva durant sis mesos, però la baixa no arriba als quatre mesos. És positiu que s’ampliï el permís dels pares, però no es tenen en compte les necessitats de la mare i del nadó, que com a mínim haurien de tenir sis mesos per donar el pit tal i com recomana l’OMS. En trenta anys, el permís de les mares no s’ha mogut d’unes ridícules setze setmanes.

Vivas denuncia que la maternitat continua essent secundària respecte al mercat de treball

Si tant el pare com la mare tinguessin les mateixes setmanes de baixa obligatòries, no seria tan fàcil la discriminació laboral de les dones davant la possibilitat que siguin mares.

Sí els dos tinguessin un permís igual i intransferible, la percepció per part de l’empresari canvia. Però el problema és que la penalització per a les mares en el món del treball va més enllà de la baixa per maternitat, perquè les dones assumeixen més treballs de cures, que alhora estan poc valorats. La maternitat és cosa de tota la societat, perquè és un afer polític, públic i col·lectiu.

I com es desobeeix aquest sistema patriarcal i capitalista?

En primer lloc, es tracta de desmitificar la maternitat, el capitalisme ens ha venut un ideal de maternitat impossible. L’ideal de bona mare no existeix, i és important de parlar de la maternitat real.

Com és la maternitat real?

D’entrada, no és fàcil quedar-te embarassada. En general, no pots tenir fills quan vols, sinó quan pots. I a la vegada, donar el pit no és senzill, el post-part implica dificultats, i sovint la maternitat es viu en soledat. Però de tot això no ens en diuen res. El primer pas és desmitificar aquests ideals de maternitat inassolibles per tenir una maternitat més satisfactòria, perquè sempre ens persegueix el sentiment de culpa si no arribem a aquest ideal fals.

Encara que no ens creguem aquest ideal, el model de societat segueix essent el mateix i t’hi empeny…

Sí, per això hem de canviar el model de societat.

Això ja són paraules majors… Una mare té poc temps per fer la revolució!

El model sòcio-econòmic actual no està pensat per a la cura, per a la vida. Sense caure en idees romàntiques, però què faríem com a societat sense dones que gestessin, parissin, donessin el pit? Això no es valora ni social, ni política ni econòmicament.

N’hi hauria prou a legislar, o cal també un treball d’educació en valors?

Els dos aspectes van lligats. És necessari un canvi en relació a com es visibilitza i els concep el treball de cures, i la maternitat n’és un. Però a més, hi ha polítiques que es poden dur a terme i que afavoririen la maternitat, la criança i la coresponsabilitat en aquest treball de cures. Fer polítiques a favor de la maternitat vol dir també posar fi a les desigualtats socials, la precarietat laboral, l’especulació en l’habitatge, etc. Per això quan des de partits conservadors es fa tanta bandera de la maternitat és una farsa i una hipocresia.

Per què és una farsa?

Com poden fer bandera de la maternitat partits que bàsicament precaritzen el mercat laboral i estan a favor de l’especulació amb l’habitatge? Cal afavorir els condicionants socials i econòmics perquè puguem tenir fills quan i com vulguem, i que puguem compatibilitzar la maternitat amb el treball.

Quines mesures podrien aplicar-se?

Un permís de maternitat molt més llarg, una reducció del a jornada laboral sense perdre salari, una reivindicació que, per cert, els sindicats han oblidat.

Hi ha dones que no poden ser mares per problemes biològics, però que poden pagar un tractament, i dones que no el poden pagar i no poden ser mares. O dones que no tenen les condicions socials i econòmiques per ser-ho. La maternitat és un dret?

Ho és, i tant! Però malauradament cada vegada més la maternitat ja no és un dret i passa a ser un privilegi o una quimera. Qui es pot permetre tenir criatures? Qui té una feina estable, pot pagar una hipoteca o un lloguer, un tractament… Hi ha una qüestió de classe social vinculada a la maternitat. Si pots tenir un fill i si pots conciliar la maternitat amb el mercat laboral. Les dones de la generació dels setanta vam viure amb la il·lusió que en qualsevol moment podríem ser mares, perquè les nostres mares quan van voler van poder, perquè tenien fills amb vint anys. Però avui, una de cada quatre dones nascudes el 1975 no tindran fills, no perquè no volen sinó perquè no poden, per raons biològiques o socials i econòmiques.

Per tant, ja és un privilegi ser mare?

Sí, i si vols donar el pit fins als 6 mesos com a mínim com recomana l’OMS, amb una feina precària difícilment ho podràs portar a terme, perquè quan s’acaba la baixa per maternitat t’has d’incorporar. Per tant, qui podrà donar el pit? Les dones que puguin allargar la baixa amb una excedència o un permís. Però no entro en el fet que si una dona vol tornar a la feina a les 16 setmanes hi té tot el dret del món, és legítim. Però si vols estar més temps amb el teu fill, només t’ho pots permetre perdent diners amb un permís sense sou o una excedència…

Al llibre remarques que una part del feminisme considera que donar el pit esclavitza la dona.

És cert, donar el pit i el tema del part natural incomoden una part del feminisme, perquè sembla que valorar la part biològica de la maternitat vol dir que dones la raó a posicions conservadores, perquè el caràcter biològic de la maternitat és l’argument que ha utilitzat el patriarcat per imposar la maternitat a les dones. Com que tu com a dona tens la capacitat biològica de ser mare, has de ser mare. Però quan des de posicions feministes valores aquest caràcter biològic de la maternitat, com és el meu cas, t’acusen de caure en posicions conservadores, però és totalment fals. Cal reconèixer tant el caràcter cultural com el biològic de la maternitat. No es tracta de tenir una idea romàntica de donar el pit o del part, però sí donar-li el valor que li correspon. El feminisme que es posiciona a la contra del pit no té una relació saludable amb el propi cos de la dona. 

“La maternitat de color de rosa no existeix”, avisa la periodista

Al llibre denuncies els vincles de la indústria de la llet de fórmula amb associacions de pediatria per tal que promoguin el biberó.

Sí, hi ha un conflicte d’interessos evident. Ens trobem per una banda el personal sanitari i les investigacions, que demostren que la llet materna és la millor, però moltes vegades no hi ha una formació actualitzada i hi ha prejudicis per part del personal sanitari per acompanyar les lactàncies, i hi interfereixen les empreses de llet de fórmula, que donen mostres i pressionen els professionals de la salut perquè recomanin el biberó i els complements. Els mateixos que determinen la nostra alimentació com a adults, Nestlé i Danone per exemple, són també les empreses que fan negoci amb la llet artificial.

Donar el biberó no és un pecat.

No, en absolut! No es tracta de jutjar una dona que alimenta el seu fill amb biberó, perquè les mares fem el que podem, però sí que hem de reflexionar sobre els interessos econòmics que hi ha darrere la llet artificial. I encara que sembli que hi ha pressió de la sanitat pública perquè donis el pit, en realitat no és tant així. Una majoria de mares donen el biberó i no el pit, en bona mesura a causa de les baixes de maternitat tan curtes.

Email
Whatsapp
Telegram
Instagram
Facebook
Twitter
TikTok
LinkedIn
Cart Overview