Esther Vivas | El Periódico
El meu fill de quatre anys no vol més palletes de plàstic per prendre un suc. Ara les vol de paper o d’acer. El preocupa que el mar estigui inundat de plàstics, i que els peixos i els ocells morin després d’empassar-se’ls de manera involuntària. També és un entusiasta dels busos elèctrics que estan començant a circular per Barcelona, i fa fàstics als busos convencionals.
No és que el meu fill sigui un abanderat de l’ecologisme sinó que repeteix allò que escolta i veu a casa. Les mares i els pares som, encara que soni a tòpic, un exemple per a les nostres criatures, tot i les grans contradiccions quotidianes que tenim. Allò que diem i fem transcendeix més enllà de la llar. No hauríem de deixar passar aquesta oportunitat per transmetre una sèrie de valors tant a nivell social com mediambiental.
Les escoles són l’altre gran puntal per promoure canvis en les generacions futures. I moltes no s’han quedat enrere. Horts escolars, gestió de compostatge, xerrades de consum crític, menjadors ecològics, tallers de reciclatge i eficiència energètica són algunes de les activitats que duen a terme. Educar en l’ecologisme és una tasca imprescindible si volem mantenir el planeta.
De fet, si el canvi climàtic amenaça a una generació és la de les nostres filles i fills. Es tracta d’un problema del present que serà encara més greu en el futur. L’augment de la temperatura de la Terra, com a conseqüència de les emissions sense fre de gasos d’efecte hivernacle, és irreversible, encara que cal tractar que sigui el menor possible. Els seus efectes ja comencen a ser visibles, i ho seran més a mitjà i llarg termini. Alguns exemples són els fenòmens meteorològics extrems (sequeres, inundacions, onades de calor, grans incendis…), l’augment del nivell del mar, els canvis en la producció dels cultius o la pèrdua de biodiversitat. Les conseqüències d’aquest augment de la temperatura global, si no som capaços de posar-li fre, són imprevisibles en l’ecosistema social i mediambiental futur. Llegir els informes científics del que implicarà el canvi climàtic vol dir endinsar-nos en una distopia.
Per això, no ens hauria d’estranyar que siguin els més joves els que han passat a l’acció. No es tracta només d’universitaris que surten al carrer per plantar cara a l’actual situació d’emergència climàtica són també estudiants de secundària que s’han aixecat contra aquesta amenaça. Heus aquí aquells que integren moviments com Fridays For Future o Joventut pel Clima, una nova generació d’activistes.
El proper 27 de setembre es convoca una vaga mundial pel clima, a la qual estem cridats tots. Una jove marea verda a la qual s’estan sumant vells i nous col·lectius. Alguns dels més recents es diuen Profes pel Futur, Mares pel clima o Famílies pel futur, els quals si en alguna cosa coincideixen és en la responsabilitat que senten els seus membres per educar els joves en l’ecologisme. Perquè sense ecologistes no hi ha futur.
