Esther Vivas | El Periódico
“¿Deprimida per què? ¿No estàs contenta d’haver tingut una filla? ¿Però depressió postpart quatre mesos després? Això són tonteries. Aquest tipus de comentaris són els que fan que em faci vergonya parlar de com em sento”. Ho afirmava una coneguda ‘influencer’ a Instagram trencant la invisibilitat que envolta la depressió postpart.
La depressió postpart és la principal malaltia que pateixen les dones que acaben de parir. Entre el 50 i 80% de les mares en el transcurs del postpart experimenten tristesa, plors, irritabilitat… El que es coneix com a maternity blues. Quan aquests episodis persisteixen en el temps, manifesten més gravetat o arriben a ser incapacitants, parlem de depressió postpart. Es calcula que 2 de cada 10 dones la pateixen. Tot i que les causes són múltiples, haver patit violència obstètrica, amb un part traumàtic, una cesària no necessària o que ens hagin separat del nadó tan bon punt aquest ha nascut, ens pot convertir en candidates.
La depressió postpart és una qüestió incòmoda, fins a cert punt tabú, perquè mostra la cara fosca de la maternitat, la que s’oposa a l’ideal de mare feliç. Per aquest motiu, les dones que la pateixen es neguen a demanar ajuda, l’amaguen, se n’avergonyeixen, perquè consideren que això no és el que s’espera d’elles. La nostra cultura s’ha basat en silenciar la vida interior de les mares, en particular les experiències negatives o ambivalents. En conseqüència, les dones hem acabat disfressant la complexitat de la vivència materna.
Així és la “màscara de la maternitat”, un procés que amaga les dificultats que implica ser mare, que fa veure que no passa res, que tampoc n’hi ha per tant. Se’ns diu que hem de ser “supermares”, però després de donar a llum mai s’arriba a tot. Una situació que pot donar lloc a un sentiment de frustració, fent-nos creure que no som bones mares.
La sanitat pública hauria de tenir com a prioritat acabar amb la depressió postpart, més recursos són necessaris per a fer-hi front. No obstant això, el postpart és el gran oblidat. Parlar de la depressió postpart, normalitzar-la és la millor manera de trencar el tabú i d’acompanyar a les dones que la pateixen.
