Esther Vivas | El Periódico
Tot un camp de fonolls és el que s’ha vist obligada a arrencar Susanna Ferrando, pagesa de l’horta de València, després que la distribuïdora que li havia encarregat conrear-los l’hagi deixat, com ella mateixa afirmava, «tirada». Es tractava de fonoll per a l’exportació per a països del nord d’Europa, però com que aquest hivern les temperatures han estat més càlides la demanda ha caigut i ara la distribuïdora ja no vol comprar-li el fonoll que li havia encomanat. Ho ha denunciat en un vídeo a Youtube. Un malbaratament econòmic, mediambiental i d’hores de feina.
Heus aquí un exemple dels molts que podríem posar del que alguns anomenen ‘la crisi del camp’. No obstant això no es tracta d’una crisi sinó d’una estafa, un conjunt de males pràctiques que repercuteixen negativament en pagesos i consumidors. Un grapat d’empreses controlen cada tram de la cadena agroalimentària, des de les llavors, passant pels pesticides i els fertilitzants químics, la transformació dels aliments fins a la distribució final. Es tracta de multinacionals que anteposen els seus interessos econòmics a la cura de la terra, al dret de la pagesia a obtenir un preu just pels aliments que produeixen i al dret dels consumidors a saber què mengem i a fer-ho d’una manera saludable. El problema no és del camp, és de tots.
La situació que viu el món agrari no és nova sinó que és resultat d’unes polítiques que des de fa dècades han convertit l’alimentació en un negoci, i que han comptat amb el suport actiu de les institucions públiques. Un dels millors exemples el tenim en la PAC, la Política Agrícola Comuna, les subvencions que la Unió Europea destina a l’agricultura, les quals en lloc d’ajudar els que conreen la terra beneficien principalment empreses de la indústria agroalimentària i a grans terratinents. Treballar el camp, per a aquells que reparteixen la PAC, sembla ser un criteri secundari. La majoria d’ajudes se les emporten uns pocs que de pageses no en tenen res.
Els supermercats son també responsables d’aquest model injust, i decideixen què mengem, a quin preu ho paguem i quina retribució rep la pagesia. El que resulta paradoxal és que nosaltres cada vegada abonem més diners per la fruita i la verdura que comprem i el productor en rep menys. Els mitjancers s’emporten la diferència.
Susanna Ferrando a Youtube afirmava, «no em tornarà a passar». No en va porta 12 anys construint canals alternatius de comercialització, venent directament als consumidors, apostant per l’agricultura ecològica a través del seu projecte ‘Camí de l’Horta’. Li ha passat una vegada, però mai més. Té alternatives a aquest model depredador. Tanmateix perquè això no li succeixi de nou a ella ni a tants d’altres, la solució no es troba només a les seves mans sinó també a les nostres, en el compromís dels consumidors per apostar per un altre model de distribució, comprant en mercats de pagesos, supermercats cooperatius, grups de consum…, canals que situen en el centre a la pagesia, la salut i la terra.
