Bàrbara Julve | ARA
Desitjar un segon embaràs i que no es doni per infertilitat o esterilitat secundària provoca un dol, sovint incomprès, ja que s’ensorra un projecte de vida
“Tot el que té a veure amb silencis, ombres i dols al voltant de la maternitat no té cabuda en una societat patriarcal. És tabú. Tenir un diagnòstic d’embaràs que no encaixa socialment amb aquesta societat està vinculat al fracàs i dona lloc a la culpa. De retruc, es fa més difícil transitar per les vivències”, diu la periodista i sociòloga Esther Vivas.
(…)
Projectes escapçats supeditats a infertilitats i esterilitats són molt presents en la societat actual. “Són una problemàtica col·lectiva i la seva causa és política”, adverteix Esther Vivas: “La crisi
ecològica i ambiental i la situació d’emergència climàtica minen la fertilitat de múltiples espècies vegetals i animals” i “ens exposa a tòxics ambientals que malmeten la nostra fertilitat”.
“No es tracta d’expectatives ni desitjos, sinó d’un sistema que dona l’esquena a la vida i la fertilitat humana”, apunta. A més, denuncia que cada vegada es posposa més la gestació a l’espera de tenir una estabilitat econòmica i laboral. “El fet de tenir criatures o no vulnera els teus drets”, afirma.
S’està oferint la vitrificació d’òvuls com una solució individual a un problema social. “Sovint no pots tenir criatures o ni t’ho planteges per la situació de precarietat laboral i vital”. Quan, majoritàriament, aquesta estabilitat econòmica i laboral que esperem –igual com aquest segon fill de què parlem– “tampoc arriba mai”.
Llegir l’article sencer, aquí.
