Igualtat | SQV
La periodista, sociòloga i feminista especialitzada en maternitats Esther Vivas, autora del llibre Mama desobedient, ha participat aquesta setmana en una taula rodona a Sant Quirze del Vallès. Ens hem adreçat a ella perquè ens expliqui la seva visió d’aquest fet vital per on passen la gran majoria de les dones i que encara té molts temes amagats.
Fracassar forma part de la tasca de ser mare?
Sí. Fracassar, no arribar a tot, no poder més, forma part de la tasca de ser mare, perquè ser mare no és una experiència senzilla. Quan et converteixes en mare per primera vegada, de sobte, tens a càrrec una criatura que depèn de tu i de la teva parella, que et necessita per tot. Això marca un punt d’inflexió en la nostra vida.
La societat on vivim no té en compte les necessitats de les mares i els infants, ens discrimina, sovint vulnera els nostres drets i els violenta. Ho veiem amb la violència obstètrica, la discriminació laboral, la violència vicària, el judici constant. La maternitat és una experiència amb llums i ombres. Cal parlar del cantó fosc de la maternitat, que no s’anomena, del sentiment de culpa i fracàs, per així poder-nos reconciliar amb l’experiència materna real.
Quines són les situacions més invisibilitzades avui sobre la maternitat?
La maternitat ve travessada per molt de silenci, però jo destacaria tres grans tabús: els problemes d’infertilitat, la pèrdua gestacional i la depressió post-part. Són experiències que xoquen amb el que la societat espera de nosaltres com a dones i com a mares. Aquesta societat espera que pel sol fet de ser dona aconseguiràs un embaràs, i això a vegades no passa. Un 20% dels embarassos, a més, acaben amb una mort gestacional. També s’espera d’una mare que tan bon punt el seu nadó neix se n’enamori. I això a vegades no succeeix. Ser mare és també haver patit violència obstètrica. Cal parlar d’aquests silencis per sentir-nos menys soles i més acompanyades.
Què és l’àngel de la llar?
Forma part del mite de la mare perfecta. Les dones, quan ens convertim en mares, ens emmirallem en un ideal matern impossible d’assolir. Avui dia, això implica ser la mare sacrificada de tota la vida, sense vida pròpia, aquest “àngel de la llar”, sense altres interessos més enllà de la criança, sempre a disposició de la família; i al mateix temps avui hem de ser una superwoman que arriba a tot, amb un cos perfecte, que mai s’equivoca, professional d’èxit. Cal posar en qüestió aquest ideal, perquè és un model inassolible, tòxic i que ens genera molt malestar.
Què seria un exemple de societat adultocèntrica?
A la societat on vivim, es discrimina la infància pel sol fet de ser-ho. Un exemple, la multiplicació d’hotels, restaurants, bars “childfree”, lliures de criatures. Si es fes amb qualsevol altre col·lectiu, es consideraria una vulneració flagrant de drets. Quan un infant plora, corre, crida… molesta. Però en definitiva, s’està comportant com una criatura. Hem d’acompanyar els infants, respectar els seus drets i les seves necessitats.
Les dones podem fer quelcom per evitar la violència obstètrica?
La responsabilitat està en els professionals. Cal deixar clar que les dones no hi tenim cap responsabilitat. En tot cas, en som víctimes. Cal que ens reapropiem dels parts i que reivindiquem la nostra capacitat de decidir sobre el part. Hem de reivindicar una atenció sanitària al part en clau feminista, des d’una perspectiva que es respectin els drets de les mares i els nadons. No es tracta de criminalitzar els professionals de la salut, però si assenyalar les males pràctiques que es porten a terme i que per desgràcia formen part estructural de com s’atén el part.
Què és una maternitat desobedient?
Aquella en que la mare es reivindica com a subjecte polític, com a subjecte de drets, és a dir, jo decideixo sobre el meu part, embaràs, lactància, criança… És una mare que reivindica poder decidir sobre aquesta experiència, on prevalguin el gaudi i els drets, on no hi hagi violència, abús ni desigualtats.
Com li agradaria veure les mares del segle XXII?
La maternitat del futur m’agradaria que fos una maternitat lliurement decidida, per mi el dret a l’avortament és la premissa imprescindible perquè les dones tinguin accés a una maternitat no imposada. En aquest sentit, crec que la maternitat ha de ser fruit de la lliure decisió. Espero que en el futur les dones puguem gaudir plenament d’aquesta experiència, sense culpa ni sacrifici. Tant de bo puguem tenir experiències maternes felices, lliures de violència i discriminació.
Altres notícies relacionades
