Esther Vivas | Público
Quan pensàvem que ja ho havíem vist tot en el món de l’hamburguesa, un cop més la realitat ens sorprèn. Si fa uns mesos, alguns mitjans de comunicació es feien ressò de la troballa d’una hamburguesa de Mc Donald’s en perfecte estat de conservació catorze anys després de servir-se, abans d’ahir es difonia el llançament de l’hamburguesa de laboratori, a la qual també podríem anomenar hamburguesa Frankenstein , dissenyada, igual que el “monstre” de Mary Shelley, entre provetes.
Una hamburguesa que ho té tot: la seva producció no contamina, gasta poca energia, gairebé no utilitza sòl i, a més, no conté greixos. La seva “carn” és resultat d’extreure algunes cèl·lules mare del teixit muscular del cul d’una vaca. Què més podem demanar? Hamburguesa light. Perfecta per l’estiu.
Encara que el seu preu no és accessible, encara, a totes les butxaques. Uns 248.000 euros ha estat el seu cost. Incloure-la al Happy Meal, sembla, que portarà algun temps. Això sí, ens diuen que amb tal avanç científic s’acabarà amb la fam al món. La gent vol menjar, i vol menjar carn, aleshores carn els donarem, sembla el raonament dels “pares” d’aquest engendre.
I a mi em vénen dues qüestions al cap. Primera, cal que mengem tanta carn per alimentar-nos? Abans de produir més carn, independentment del seu origen, no seria millor fomentar un altre tipus d’alimentació més sana, saludable, respectuosa amb els drets dels animals i sostenible? Però, qui guanya amb aquest tipus de menjar addicta al boví i al porcí? Smithfield Foods, el major productor i processador mundial de carn de porc, és un dels grans beneficiaris. En el seu currículum destaca la violació de drets laborals, la contaminació ambiental, etc. A l’Estat espanyol, Smithfield Foods opera a través de Campofrío.
Segona qüestió, per acabar amb la fam cal una hamburguesa de laboratori? Segons l’ONU, avui es produeix prou menjar per alimentar a 12 mil milions de persones, al planeta hi ha 7 mil milions, i malgrat aquestes xifres gairebé una de cada set persones passa gana. De menjar n’hi ha, el que falta és justícia en la distribució. No es tracta d’augmentar la producció, ni d’engendrar hamburgueses als laboratoris, ni de més agricultura transgènica. Es tracta, simplement, que hi hagi democràcia a l’hora de produir i distribuir els aliments.
Les solucions “miraculoses” a la crisi alimentària no existeixen. Els problemes polítics, com la fam, mai se solucionaran amb dreceres técnico-científiques. No es tracta de rebutjar la investigació científica. Al contrari. Cal fomentar una ciència al servei de la majoria social, no supeditada als interessos comercials ni econòmics. Però des de la Revolució Verda als Organismes Genèticament Modificats, se’ns ha promès acabar amb la fam al món. La realitat, però, en demostra el seu fracàs. Encara que, sovint, n’amaga el seu gran èxit: beneficis milionaris per a la indústria agroalimentària i biotecnològica. L’hamburguesa Frankenstein no en serà una excepció.
