Trinitat Gilabert | diari ARA
Esther Vivas, activista alimentària, acaba de publicar el llibre El negocio de la comida. ¿Quién controla nuestra alimentación?, d’Icària editorial, que a mitjans de novembre estarà disponible a les llibreries.
Qui controla la nostra alimentació?
Un grapat d’empreses, que són les que monopolitzen tots els trams de la cadena agroalimentària i que avantposen els seus interessos particulars, fer diners, a les nostres necessitats alimentàries.
En el llibre, esmentes noms concrets de les empreses que ho fan. Quins són?
Sí, són des de grans multinacionals que controlen les llavors, com Monsanto -la número u en llavors transgèniques- i Syngenta, i també monopolitzen la comercialització d’agrotòxics, fins a altres empreses com Nestlé i Danone, i grans cadenes de supermercats, que determinen també què consumim, com ara Carrefour i Mercadona.
Quines solucions proposes?
Davant d’un model d’agricultura i alimentació segrestades, el que considero fonamental és posar en el centre els drets de la pagesia, el respecte al medi ambient i les necessitats dels consumidors, i això vol dir, a la pràctica, apostar per la sobirania alimentària.
I la sobirania alimentària, què és exactament?
Consisteix a reapropiar-nos de tots els passos de la cadena alimentària, apostant aquí per llavors tradicionals catalanes, per una agricultura local, de proximitat, ecològica, lliure de pesticides i transgènics. És l’agricultura que recupera i cultiva varietats antigues i que posa en el centre la terra i les persones. Es tracta de saber què es cultiva i què mengem.
De retruc, el gust dels aliments és millor?
Tornem a descobrir el gust del menjar, menjant, encara que sembli una obvietat, menjar de veritat.
Altres notícies relacionades
