Àlex Romaguera | El Triangle
Entre el 29 de novembre i el 3 de desembre del 1999, milers de persones vinculades a les lluites socials es van manifestar a la ciutat nord-americana de Seattle per denunciar, amb motiu de la Trobada Ministerial de l’Organització Mundial del Comerç (OMC), els perjudicis que les polítiques de mercat lliure causen a les persones, als pobles i a l’ecosistema.
Les marxes sorgien de la confluència de determinades revoltes aparegudes en aquest i altres continents, com ara el moviment camperol Via Campesina l’any 1993 i, poc després, l’alçament zapatista contra els Acords de Comerç Lliure, que gràcies a Seattle van aconseguir paralitzar la Ronda del Mil·lenni que l’OMC iniciava durant aquelles dates. Així ho explica el llibre Resistencias globales, del sociòleg Josep Maria Antentas i de l’activista dels moviments socials Esther Vivas. Pels seus autors, Seattle significa un punt d’inflexió històric, en la mesura que «suposa la convergència i la irrupció pública d’experiències alternatives que coincideixen en la crítica al capitalisme global».
La presència de 30.000 sindicalistes, de grups ecologistes i d’experiències de base que combaten les pràctiques neoliberals van cristal·litzar en una setmana de mobilitzacions que van inspirar nous actes de protesta, com per exemple les de Barcelona durant la cimera del Banc Mundial el juny del 2001, la que va tenir lloc a la ciutat italiana de Gènova amb motiu de la trobada del G-8 el mes següent, i les ocorregudes en el marc de la presidència de l’Estat espanyol a la Unió Europea.
«A mesura que el capitalisme i el mercat financer es van globalitzar, les resistències també ho van fer, i Seattle és la primera demostració d’aquest fenomen», afirmen Antentas i Vivas.
Al marge de les protestes, Seattle també va conduir a la convocatòria de fòrums socials mundials, en què els moviments analitzen i determinen les maneres d’afrontar col·lectivament la resistència al model de globalització hegemònic. La primera cita es va celebrar a la ciutat brasilera de Porto Alegre –referent de processos de democràcia participativa–, el gener del 2001.
