Francesc Orteu | Ara
Esther Vivas, periodista, sociòloga i mare del Martí, de 4 anys. Analista política en diversos mitjans, publica Mama desobedient, una mirada feminista a la maternitat (Ara Llibres / Capitán Swing).
Quan vaig ser mare vaig topar amb una realitat que desconeixia: la de la violència obstètrica, tota una sèrie de pràctiques en l’atenció mèdica al part que tenen un impacte negatiu a nivell psíquic i físic en mares i nadons.
Per exemple?
El tracte infantilitzador cap a la dona que pareix, el fet que no se la té en compte, l’alt nombre de cesàries, sovint innecessàries, i l’elevada taxa d’episiotomies, moltes fetes per rutina. Adonar-me que tot això estava socialment tan acceptat em va indignar, i va ser l’espurna per escriure el llibre.
¿Ser mare t’ha reafirmat en les teves conviccions feministes?
Sí. ¿Com pot ser que unes pràctiques tan essencials per a la reproducció de la vida com gestar, parir i donar de mamar puguin ser tan invisibilitzades i menystingudes?
T’ho pregunto.
Es deu al pes d’un sistema patriarcal que invisibilitza tot el que té a veure amb la reproducció de la vida. La maternitat, al llarg de la història, ha sigut utilitzada com un instrument de control i supeditació del cos de la dona. La resposta davant aquest fet no és negar la maternitat, sinó reivindicar l’experiència materna, com un dret, en clau feminista i emancipadora.
Explica alguna de les tesis del llibre.
Una de les idees principals del llibre és que el nostre entorn determina com vivim l’experiència materna, i aquest entorn és hostil a tot allò que implica ser mare com ara parir, alletar, criar. Hem de desindividualitzar la maternitat. La qüestió no és com cria aquesta mare o l’altra, sinó quins condicionants ens imposa l’entorn socioeconòmic. Cal mirar la maternitat des d’un punt de vista polític i col·lectiu.
Seguir llegint l’article aquí.
