Una ressenya del llibre ‘Mama desobedient’
Mireia Izard i Montse Barcon | Ara
Ara llegiu intentant que no us pugi la pressió: una enquesta del 2017 mostra que el 75% dels progenitors, quan els pregunten pel temps que comparteixen amb els nens, diuen que se senten aclaparats, culpables o tristos de no poder-los dedicar l’atenció que voldrien. A l’estat espanyol, un 13% de les dones afirmen que el part les ha traumatitzades. L’edat de les mares espanyoles per tenir la primera criatura és la més alta del món (32 anys) i el nostre permís de maternitat està a la cua de la Unió Europea.
Tot això ho hem robat del llibre Mama desobedient, de la periodista Esther Vivas. L’assaig és un estudi profund i documentat de la criança a casa nostra i de com els poderosos tentacles del patriarcat la modelen i condicionen. Amb una mirada holística, Vivas aborda tot allò que està relacionat amb la maternitat des de punts de vista nous i trencadors que fan que als que la llegim se’ns obrin finestres al cervell. I és que la creació de vida, l’organització familiar… tot va més enllà de la llar. Perquè ja sabem que “el que és personal és polític”. Aquesta aproximació a la temàtica fa que, per exemple, quan l’autora parla de la lactància, a més d’explicar-nos els avantatges que té per a la salut (que ja hem sentit moltes vegades) ens faci una anàlisi de l’impacte mediambiental que té alimentar els infants amb biberó. ¿Sabíeu que per produir un quilo de llet de fórmula fan falta 4.700 litres d’aigua?
Altres coses que aprenem llegint Mama desobedient és que moltes llevadores van morir a la foguera durant la Inquisició perquè la seva saviesa i el control que tenien del cos de les dones feia por. O bé que els inventors de l’obstetrícia assassinaven embarassades per poder-les estudiar.
El llibre té 165 notes al peu i no hi ha cap pàgina sense cita o referència literària, però està escrit amb un to planer i directe que fa que te l’empassis entre glops de ràbia. Vam entrevistar l’Esther Vivas a l’Oxitocina de Catalunya Ràdio i hi hauríem parlat hores. Ja ha passat Sant Jordi, però no cal cap excusa per regalar-lo. I, recordeu, com bé afirma Esther Vivas: “No hi ha males mares ni bones mares. El problema no és el d’unes contra les altres, sinó el d’una societat patriarcal on sempre se’ns diu que ho fem tot malament i se’ns imposa un model de maternitat que s’ajusta en funció del context”.
