Esther Vivas | Opcions
Amazon ha vist en la distribució de menjar un nou filó de negoci. Malgrat que l’empresa va començar venent llibres i electrònica, ara, en la mesura en què s’ha convertit en un gran portal de comerç en línia, on pots comprar de tot, els aliments no poden faltar entre l’oferta. D’aquí que la multinacional hagi arribat a acords amb empreses de la indústria agroalimentària, mercats majoristes, algun supermercat i venedors de mercats tradicionals per distribuir els seus productes, entrant de ple en el negoci de la comercialització alimentària.
A través del portal d’Amazon, podem comprar molts aliments envasats, però és mitjançant la plataforma Prime Now que Amazon ofereix un ampli ventall de productes alimentaris, també frescos, com si ens trobéssim en un supermercat virtual. Una opció de compra que, ara com ara, només és accessible a qui viu a Barcelona, Madrid, València, o a les seves rodalies. Però que si té èxit s’estendrà arreu. Els venedors dels mercats tradicionals són un dels socis que busca la multinacional, amb l’objectiu de dotar-se d’una imatge de venda local i de proximitat. A Madrid, des del 2016, Amazon distribueix productes de venedors del Mercado de la Paz i, a València, des del 2018, del Mercat Central de València. La fruita i la verdura ecològica s’anuncien en un apartat específic.
Tot i que a l’Estat espanyol aquesta oferta encara es troba en una fase inicial, als Estats Units el gegant de la venda en línia ha fet una aposta decidida per entrar en el sector de la distribució alimentària amb la compra, l’any 2017, de la cadena de supermercats Whole Foods. A més, no ha adquirit una cadena qualsevol, sinó una d’especialitzada en productes de qualitat i ecològics. El producte “eco” ven, i Amazon ho sap. No és l’única multinacional que explora de forma més o menys decidida l’oportunitat de negoci de l’alimentació ecològica, com apuntàvem a l’article “L’alimentació bio pot morir d’èxit“. Als Estats Units, l’empresa ofereix tots aquests aliments a través del seu portal d’Internet.
Amazon es vesteix de verd però, quins criteris d’equitat comercial, ambiental, social o laboral pot oferir? Alguns dels comerciants que han treballat amb l’empresa, venent a través de la seva plataforma, l’acusen de pressionar-los perquè baixin al màxim el preu dels productes, deixant-los quasi sense marge malgrat augmentar les vendes, i de forçar-los a utilitzar el seu servei logístic, pel qual han de pagar, generant-los una forta dependència. En definitiva, les pràctiques abusives de sempre de la gran distribució aplicades al comerç electrònic.
El caràcter ecològic d’alguns dels aliments “eco” que ofereix la multinacional també deixa molt a desitjar: pastanagues i patates arribades d’Holanda i kiwi d’origen italià o neozelandès. L’etiquetatge ecològic de poc serveix quan el producte acumula tant quilometratge, i més tenint en compte que d’aquests aliments, aquí, en tenim a carretades.
I què podem dir de les pràctiques laborals de l’empresa? Després de la vaga del 21 i 22 de març del 2018 al centre logístic de San Fernando de Henares (Madrid), el més gran de l’Estat, amb un seguiment massiu, l’empresa no va dubtar a acomiadar tots els subcontractats que havien fet vaga, més d’un centenar, i imposar el conveni sectorial en substitució del propi, el qual garantia millors condicions laborals. Poca justícia laboral en el gegant de les vendes en línia, on la lluita de la plantilla continua.
Amazon significa un pas més en les males pràctiques de la gran distribució. Un gegant que no només amenaça el petit comerç de llibres, electrònica, roba o productes alimentaris, sinó, i com a novetat, la mateixa gran distribució. Els supermercats de sempre no les tenen totes amb l’arribada d’Amazon al comerç d’aliments, el qual ha establert una aliança amb DIA per tal de repartir els seus productes, i lliurar-los en un temps rècord: una hora. El Corte Inglés, per exemple, ja ha posat en marxa un servei de distribució ràpida per competir amb la multinacional, i planteja crear una plataforma europea de comerç en línia per fer front al gegant nord-americà. Si els supermercats van fer tan de mal al petit comerç, Amazon, que avui ostenta quasi el monopoli de la venta per Internet, pot fer el mateix mal als “súpers”?
Amazon ha vist en la distribució de menjar un nou filó de negoci. Malgrat que l’empresa va començar venent llibres i electrònica, ara, en la mesura en què s’ha convertit en un gran portal de comerç en línia, on pots comprar de tot, els aliments no poden faltar entre l’oferta. D’aquí que la multinacional hagi arribat a acords amb empreses de la indústria agroalimentària, mercats majoristes, algun supermercat i venedors de mercats tradicionals per distribuir els seus productes, entrant de ple en el negoci de la comercialització alimentària.
A través del portal d’Amazon, podem comprar molts aliments envasats, però és mitjançant la plataforma Prime Now que Amazon ofereix un ampli ventall de productes alimentaris, també frescos, com si ens trobéssim en un supermercat virtual. Una opció de compra que, ara com ara, només és accessible a qui viu a Barcelona, Madrid, València, o a les seves rodalies. Però que si té èxit s’estendrà arreu. Els venedors dels mercats tradicionals són un dels socis que busca la multinacional, amb l’objectiu de dotar-se d’una imatge de venda local i de proximitat. A Madrid, des del 2016, Amazon distribueix productes de venedors del Mercado de la Paz i, a València, des del 2018, del Mercat Central de València. La fruita i la verdura ecològica s’anuncien en un apartat específic.
Tot i que a l’Estat espanyol aquesta oferta encara es troba en una fase inicial, als Estats Units el gegant de la venda en línia ha fet una aposta decidida per entrar en el sector de la distribució alimentària amb la compra, l’any 2017, de la cadena de supermercats Whole Foods. A més, no ha adquirit una cadena qualsevol, sinó una d’especialitzada en productes de qualitat i ecològics. El producte “eco” ven, i Amazon ho sap. No és l’única multinacional que explora de forma més o menys decidida l’oportunitat de negoci de l’alimentació ecològica, com apuntàvem a l’article “L’alimentació bio pot morir d’èxit“. Als Estats Units, l’empresa ofereix tots aquests aliments a través del seu portal d’Internet.
Amazon es vesteix de verd però, quins criteris d’equitat comercial, ambiental, social o laboral pot oferir? Alguns dels comerciants que han treballat amb l’empresa, venent a través de la seva plataforma, l’acusen de pressionar-los perquè baixin al màxim el preu dels productes, deixant-los quasi sense marge malgrat augmentar les vendes, i de forçar-los a utilitzar el seu servei logístic, pel qual han de pagar, generant-los una forta dependència. En definitiva, les pràctiques abusives de sempre de la gran distribució aplicades al comerç electrònic.
El caràcter ecològic d’alguns dels aliments “eco” que ofereix la multinacional també deixa molt a desitjar: pastanagues i patates arribades d’Holanda i kiwi d’origen italià o neozelandès. L’etiquetatge ecològic de poc serveix quan el producte acumula tant quilometratge, i més tenint en compte que d’aquests aliments, aquí, en tenim a carretades.
I què podem dir de les pràctiques laborals de l’empresa? Després de la vaga del 21 i 22 de març del 2018 al centre logístic de San Fernando de Henares (Madrid), el més gran de l’Estat, amb un seguiment massiu, l’empresa no va dubtar a acomiadar tots els subcontractats que havien fet vaga, més d’un centenar, i imposar el conveni sectorial en substitució del propi, el qual garantia millors condicions laborals. Poca justícia laboral en el gegant de les vendes en línia, on la lluita de la plantilla continua.
Amazon significa un pas més en les males pràctiques de la gran distribució. Un gegant que no només amenaça el petit comerç de llibres, electrònica, roba o productes alimentaris, sinó, i com a novetat, la mateixa gran distribució. Els supermercats de sempre no les tenen totes amb l’arribada d’Amazon al comerç d’aliments, el qual ha establert una aliança amb DIA per tal de repartir els seus productes, i lliurar-los en un temps rècord: una hora. El Corte Inglés, per exemple, ja ha posat en marxa un servei de distribució ràpida per competir amb la multinacional, i planteja crear una plataforma europea de comerç en línia per fer front al gegant nord-americà. Si els supermercats van fer tan de mal al petit comerç, Amazon, que avui ostenta quasi el monopoli de la venta per Internet, pot fer el mateix mal als “súpers”?
