Esther Vivas | El Periódico
Estimada vulva, tantes alegries que m’has donat i en canvi que poc et conec. Tan poc que gairebé mai m’he parat a observar-te. Sí, sé que no és fàcil allà baix, però no costa res ajupir-se, reclinar-se, fins i tot amb l’ajuda d’un mirall. Tanmateix, mentre els nens jugaven amb el seu penis, a nosaltres, les nenes, ens ensenyaven a amagar, no tocar i silenciar la nostra vulva.
Tan gran és el nostre desconeixement que quantes vegades t’hem canviat el nom i t’hem anomenat vagina. Però la vulva no és el mateix que la vagina. La vulva és la part externa i visible dels òrgans genitals femenins, que inclou l’anomenat mont de Venus situat davant de l’os del pubis, els llavis vaginals (externs i interns), el clítoris, l’obertura vaginal i l’orifici de la uretra per on orinem; mentre que la vagina és el conducte que connecta la vulva amb l’úter, i arriba fins al coll uterí, per on circula la menstruació, neixen els nadons i s’introdueix el penis, les joguines sexuals, les copes menstruals o els tampons. Tan important és conèixer la vulva com la vagina. I recordem, no hi ha dues vulves iguals, encara que totes són igual de boniques.
La vulva, com a part de la sexualitat femenina, ha estat durant segles condemnada a l’ostracisme i considerada un òrgan tabú. La història de l’art europeu n’és un exemple. Mentre el penis i els testicles masculins es dibuixaven o s’esculpien amb tota mena de detalls, la vulva era oblidada i difuminada en els retrats de nus femenins. Com si les vulves en l’època de Tiziano, Rubens, Goya o Manet no haguessin existit mai.
Des de fa alguns anys, la indústria pornogràfica ha donat gran visibilitat a la vulva. No obstant això es tracta de vulves normatives i uniformes, que imposen uns cànons estètics que obvien el nostra plaer i necessitats. Davant d’aquesta imposició heteropatriarcal, cal reivindicar les vulves reals, grans o petites, peludes o calbes -perquè perden pèl amb l’edat, amples o estretes, vulves de veritat.
