Esther Vivas | El Periódico
Educar en el feminisme és una qüestió que cada vegada ens plantegem més famílies. I el Nadal és també una bona oportunitat per portar-lo a la pràctica. ¿Com?
Per Nadal,fem regals als més petits, ens trobem amb amistats i familiars –tot i que aquest any menys– i reproduïm certs rols de gènere. Tot això, davant la mirada atenta de les nenes i nens. ¿Quin missatge els transmetem amb els regals que els donem o amb allò que els diem?
Jocs de nines, cuinetes i princeses per a elles, i superherois, cotxes i pilotes per a ells. Amb una cosa tan senzilla com una joguina es genera una autopercepció en les nenes i els nens sobre el que socialment s’espera d’elles i d’ells.El missatge és clar: cuidar és cosa de nenes; ser actiu i intrèpid, de nens.
A partir dels 6 anys,les nenes consideren que no són tan brillants com els nensi que tenen menor capacitat intel·lectual. Així ho afirma un estudi publicat en la prestigiosa revista ‘Science’ el 2017. Una percepció que es deu a com eduquem i acompanyem els més petits des de les primeres etapes de la vida. Una cosa que, a més, pot hipotecar el seu futur.
Malgrat que a Espanya les dones són majoria en les carreres relacionades amb la salut i les ciències socials, en les d’enginyeries ronden tan sols el 20%, i en les de computació, el 10%. No es tracta d’una qüestió de capacitat, sinó d’un fet social i cultural.Els petits assumeixen i reprodueixen al llarg de la seva vida els patrons establerts. La família, l’escola i la societat s’haurien de plantejar canviar tot això.
Tot i que el que els explico pugui semblar-los allunyat del Nadal, no ho és tant. Regalar a les nenes i els nens joguines no en funció del seu sexe, sinó en funció del que realment desitgen és un primer pas per canviar aquesta dinàmica. Potser algú dirà que la seva filla vol l’última disfressa de Frozen i el seu fill un joc de bombers. Doncs, és clar, les nostres criatures socialitzen en un entorn mediat per una cultura heteropatriarcal que estableix certs rols de gènere. Ho veiem en els dibuixos animats, en les cançons i contes infantils, més enllà de les nostres pràctiques familiars o el tarannà de l’escola. Ser conscients d’això ens pot permetre entendre els «desitjos» de les nostres filles i fills i introduir-los a jocs socialment no pensats per al seu sexe.
Educar en el feminisme implica també donar exemple. ¿Qui cuinarà en aquestes festes nadalenques? ¿Qui pararà i recollirà la taula? ¿Qui serà l’últim a asseure’s a menjar, després d’haver-ho deixat tot preparat, i el primer a aixecar-se si falta alguna cosa? O potser directament hauria de parlar en femení singular, ja que en general són les dones les que s’ocupen d’aquestes tasques.
Amb aquestes pràctiques estem transmetent un missatge cap als més petits. I això no només passa per Nadal. Habitualment, a casa, ¿qui cuina? ¿Qui porta i recull els petits a l’escola? ¿Qui està en el grup de Whatsapp del centre escolar? ¿Qui els porta al metge? ¿Qui els dutxa? ¿Qui els posa a dormir?Moltes vegades, gairebé tot això recau en la mare.
Assumir que tant les dones com els homes estem preparats per criar i que tots hem d’assumir les tasques de cures és un primer pas per canviar-ho. Les nostres pràctiques són exemple per a les nostres criatures. Si a casa no portem, o intentem portar, una pràctica feminista, difícilment els podrem educar en aquesta direcció.
Notícies relacionades
¿I qui els portarà els regals –malgrat la pandèmia sanitària– aquest Nadal? El Pare Noel i els Reis d’Orient. I jo em pregunto, ¿per què a casa no podem recrear aquests personatges en clau femenina? Potser podem pensar i dibuixar una Mama Noel i unes Reines d’Orient. Els protagonistes centrals de les històries nadalenques no necessàriament han de ser sempre masculins. Les dones també podem ser protagonistes. I crec que aquest és un bon missatge per a les nenes i els nens.
Educar en el feminisme implica una pràctica quotidiana, a Nadal i tot l’any.
