Esther Vivas | El Periódico
¿Per què en aquestes dates nadalenques no tenim unes Reines Magues, una Mare Noel o una ‘tiona’? ¿Per què els referents imaginaris de Nadal dels nens i nenes han de ser sempre de gènere masculí?
Les tradicions, també les nadalenques, són un reflex de la nostra societat, una societat masclista que ha donat a les dones un rol secundari, passiu i invisible. De fet, pràcticament l’únic personatge femení d’aquestes festes és Maria, la verge Maria, amb totes les connotacions que té la seva figura, casta, callada i submisa.
I aquests referents i imaginaris són els que traslladem als nens i a les nenes, ja sigui per Nadal o en altres festes al llarg de l’any. ¿Què diuen els contes tradicionals que els expliquem o les cançons de sempre, que nosaltres ja taral·legem, que ara els cantem? ¿Quin rol juguen els personatges masculins? ¿I els femenins? Les tradicions, els contes i les cançons no són neutrals des del punt de vista del gènere, reflecteixen les desigualtats existents entre dones i homes que emanen de la nostra societat. Tenim contes i cançons que justifiquen la violència de gènere, que normalitzen les relacions sense consentiment i que presenten dones sense poder ni capacitat de decisió.
Ser conscient de tot això és un primer pas per començar a canviar-ho. No podem mirar a un altre costat, fer com si tot això no existís. No obstant, plantejar un canvi en les tradicions, per més masclistes que siguin, genera enormes resistències. Ho hem vist en diferents ocasions, en desfilades tradicionals en què només poden marxar homes, representacions litúrgiques sense presència femenina o comparses de carnaval integrades únicament per homes. En nom de la tradició tot es permet.
Tornant a la nit màgica que s’acosta, quan hi han hagut municipis que han organitzat una cavalcada de Reines Magues, sense ni tan sols substituir l’oficial, la polèmica s’ha desencadenat. «S’està acabant amb la tradició», «s’empobreixen les festes», «es trenca la il·lusió dels nens» són algunes de les crítiques que s’han fet. Perquè per a alguns les festes, la tradició i «allò de sempre» no es toca. Tot un símptoma de la societat masclista que encara perdura.
Les discriminacions que plantegen algunes festes tradicionals no es donen només en clau de gènere, sinó també de raça. I per Nadal trobem alguns exemples. ¿Què passa quan el rei negre i el seu seguici són persones blanques amb cares pintades de negre? ¿Què passa amb la tradicional cavalcada de reis d’Alcoi amb 200 patges amb la cara empastifada de pintura negra i els llavis ben vermells, anomenats col·loquialment «els negrets», que reparteixen regals a les cases del veïnat? Com denuncien diversos col·lectius antiracistes, aquesta pràctica, coneguda com a ‘black face’, és una mostra d’humiliació, racisme i despersonalització cap a les persones negres amb un rerefons colonial. Per sort les coses estan canviant, i cada vegada veiem en més municipis persones negres representant el paper del rei Baltasar i el seu seguici. Però no sempre és així.
En altres tradicions veiem la normalització del maltractament animal. Un exemple són els correbous a Catalunya o aquelles celebracions populars on s’apallissa animals, es cala foc a parts del seu cos o se’ls llança des de les altures. Tot en nom de la festa i la cultura.
No obstant amb l’excusa de les tradicions, no podem permetre unes pràctiques masclistes, racistes i especistes. Les festes populars han d’estar a l’altura dels avenços de la societat no per mantenir-nos ancorats en les desigualtats del passat. Una societat que aspiri al feminisme, a l’antiracisme i que lluiti contra el maltractament animal està obligada a revisar les seves tradicions i modificar-les si ho considera necessari. Ja va sent hora que ningú s’escandalitzi en presència d’unes Reines Magues, una Mare Noel o una ‘tiona’. Mentre les nostres celebracions no siguin lliures de masclisme, racisme i violència contra els animals, encara estarem lluny d’arribar a aquesta societat que tant necessitem.
