Laura Basagaña | Ets el que menges
Esther Vivas (Sabadell, 1975) fa més de dotze anys que investiga en moviments socials i que s’especialitza en polítiques agrícoles i alimentàries. Periodista, màster en Sociologia i vinculada amb els moviments socials alternatius, creu que cal canviar el model agroalimentari en el qual estem immersos i que podem aspirar a un sistema social més just i solidari.
S’endinsa en l’activisme agroalimentari després de treballar en les desigualtats Nord-Sud i el deute extern. “Avui dia, la fam al món ja s’hauria d’haver eradicat. Hi ha prou recursos per a tothom, però el repartiment, com sempre, és no equitatiu i injust”. Ha escrit set llibres, l’últim dels quals és Planeta indignado, coescrit amb Josep Maria Antentas. Mentrestant, es dedica a fer conferències i xerrades arreu de l’estat.
Què defineix el sistema agrícola i alimentari que tenim actualment?
És un sistema que ve definit pels impactes negatius que suposa en la salut, en el medi ambient i en termes de justícia social. El que estem veient és que, sobretot, la nostra alimentació ve determinada per allò que ens ven la publicitat, per aquests productes més cridaners que trobem al supermercat: importa l’aparença, però en canvi no compta el contingut, ni el sabor de l’aliment. El que busca el model agroalimentari és que aquell producte es pugui vendre a partir de l’emoció i l’impacte visual que ens produeix als sentits. I a la vegada el que mengem són productes amb dosis altes de pesticides i de fitosanitaris, aliments transgènics, productes amb potenciadors del sabor, i tot això acaba fent emmalaltir el nostre organisme.
Cert…
Hi ha un documental de la periodista francesa Marie-Monique Robin que porta per títol El nostre verí quotidià que explica, precisament, la cara oculta de la nostra alimentació. Estem consumint aliments teòricament molt barats, però que tenen un cost elevat per a la sanitat pública: hospitalitzacions, augment de determinats càncers, problemes vinculats amb l’excés de pes, intoleràncies i al·lèrgies que abans no es donaven tan sovint…
El que mengem ve determinat pels interessos d’unes quantes empreses que avui dia monopolitzen la cadena alimentària: la producció, la distribució i el consum final. Empreses que acaben avantposant els seus interessos particulars per fer negoci a l’hora de comercialitzar una sèrie d’aliments, en lloc de prioritzar altres criteris en relació amb allò que consumim, com serien tenir una alimentació sana, saludable i diversa o la defensa dels drets de la pagesia.
La pèrdua de l’agrodiversitat és una de les conseqüències negatives del sistema agroalimentari actual. Què comporta?
La pèrdua d’agrodiversitat comporta inseguretat alimentària i problemes de salut. Implica que, cada cop més, tot el que mengem és més homogeni: hi ha una pèrdua creixent de varietats d’hortalisses i fruites, i només prevalen les que tenen característiques comercials més potents. Segons dades de la FAO, en els darrers cent anys ha desaparegut el 70% de l’agrodiversitat, i això té un impacte molt important sobre la nostra alimentació, que cada cop és menys diversa. Es promouen els aliments i varietats que poden viatjar milers de quilòmetres, que es poden conservar durant més temps i que tenen una bona aparença. I en canvi, no prioritzen criteris de salut, ni de riquesa gastronòmica o gust. I això, a la llarga, també pot afectar la nostra seguretat alimentària, perquè, si hi ha menys varietats d’aliments i ve una plaga que fa malbé cert tipus de tomàquets, com més varietats hi hagi, menys probabilitats hi haurà que totes acabin afectades. Quan només n’hi ha una de sola, si aquella varietat falla, ens quedem sense res més.
Perillós…
Avui en dia ens han venut que podem triar aliments entre una gran diversitat , que els supermercats impliquen modernitat, que aquest model d’agricultura i alimentació posarà fi a la fam al món… i justament passa tot el contrari! Podríem dir que el sistema agrícola i alimentari se sustenta en una sèrie de mites que són falsos. I el que és molt important és posar en qüestió aquests mites. Aquest model ens fa emmalaltir, mata l’agrodiversitat, no defensa els drets de la pagesia, genera canvi climàtic i afavoreix les desigualtats entre Nord-Sud: és un sistema que no ens beneficia!
Encara hi ha fam al món, per exemple.
Sens dubte. I el més greu és que avui no n’hi hauria d’haver! Actualment es produeixen més aliments que mai en la història. Segons dades de l’Organització de les Nacions Unides sobre Agricultura i Alimentació, la FAO, es calcula que amb la producció d’aliments actuals es podria alimentar dotze mil milions de persones al planeta, quan el món l’habitem set mil milions. Per tant, és evident que, de menjar, n’hi ha per a tothom! I la fam al món no és un problema que tingui a veure amb guerres, grans sequeres o fenòmens meteorològics, sinó que les causes reals i de fons són polítiques bàsicament relacionades amb qui controla els recursos: la terra, l’aigua i les llavors. En definitiva, la fam està vinculada a un problema de democràcia. Els aliments haurien de ser un dret universal, accessibles per a tothom, i no un instrument per fer negoci com tristament passa ara.
Els pagesos tampoc en surten gaire ben parats…
La pagesia està reivindicant un preu digne pel producte que ofereix i elabora. Aquí es venen productes a preus ridículs que vénen de l’hemisferi sud, i en canvi els nostres pagesos no poden vendre el seu producte. A la vegada, aquí es genera un excedent de productes alimentaris que s’exporta cap a l’hemisferi sud, perquè la Unió Europea subvenciona aquests moviments, i això genera CO2 i canvi climàtic. Avui dia qui s’emporta la major part del benefici en el preu del producte final són els intermediaris: el supermercat, el centre de gran distribució de productes alimentaris. De fet, entre el preu que es paga en origen al productor i el preu que es ven al supermercat hi ha un diferencial mig d’un 400%. I qui s’emporta aquest benefici és l’intermediari. Qui fa de pagès reivindica un preu just, un preu digne pel que cultiva. El que seria important és que des de les institucions s’apostés per aquest model d’agricultura local, ecològica, que té un objectiu social, de defensar un món rural viu, una pagesia que pugui viure i treballar de la seva feina, un model d’alimentació sana i saludable. Avui, però, el model defensa tot el contrari: productes globalitzats que vénen de l’altra punta del món, a preus ridículs perquè s’ha explotat els treballadors i pagesos de països de l’hemisferi sud. I per què s’aposta per aquest model? Perquè hi ha vincles estrets entre qui determina les polítiques actuals i la indústria agroalimentària.
Quin model alternatiu d’agricultura i alimentació caldria?
En primer lloc, hem d’anar cap a la sobirania alimentària: tenir accés als recursos i saber què mengem. En segon lloc, les propostes alternatives de l’agroecologia reivindiquen els circuits de proximitat, que eviten molts intermediaris; un model agroalimentari ecològic i saludable. No té sentit que mengem productes que vénen de l’altra punta del món quan aquí al costat n’estem produint. No cal contaminar el planeta ni gastar despeses de transport. De la mateixa manera, tampoc no té sentit que privem el sud dels seus productes i que els enviem tones i tones d’aliments subvencionats per la UE.
Què podem fer per canviar les coses?
Cal defugir el model actual d’agricultura industrial, intensiva, que genera pobresa, desigualtat i malaltia. I aquests canvis han d’anar acompanyats d’unes polítiques públiques comunes: perquè, de res servirà que jo mengi molt bé i defugi els transgènics, ja que, si no hi ha una política que prohibeixi els transgènics, tard o d’hora, les llavors transgèniques contaminaran les ecològiques i tot es tornarà transgènic. Avui, Catalunya i Aragó són les zones on es cultiven més productes transgènics de tot Europa. Cal avançar cap a un model de societat en què les polítiques agrícoles i alimentàries siguin antagòniques a les actuals. També hauríem d’evitar l’especulació alimentària: les mateixes multinacionals del sector alimentari i també les entitats del sistema econòmic i financer que durant anys han especulat amb la bombolla immobiliària i ens han portat a la crisi econòmica actual, han començat a especular amb un altre valor segur: l’aliment i alguns cereals bàsics com l’arròs, el blat o el blat de moro. Cal aturar-ho!
