Ai mare | Vilaweb
El moviment feminista de la segona onada va rebel·lar-se contra la maternitat institucionalitzada i contra un model de família patriarcal. La lluita per l’emancipació volia dir que les dones s’alliberessin de la llar i la criança que els havia estat tradicionalment imposada, que decidissin sobre el propi cos, que entressin en un mercat laboral que els permetria de ser independents. Han passat unes quantes dècades d’ençà d’aleshores i en aquest temps hi ha hagut noves onades feministes i la maternitat ha tornat a ser damunt la taula. Per reivindicar-se, per exigir drets, per mostrar totes les contradiccions i vulnerabilitats, per fer-se visible. Com es “materna” des dels feminismes? S’han de sostenir gaires contradiccions?
N’hem volgut parlar amb la periodista i activista feminista Esther Vivas, que hi ha dedicat reflexions i també unes quantes pàgines del llibre Mama desobedient (Ara Llibres, 2019). Podeu escoltar la conversa a Spotify, Apple Podcast, Amazon Music i Google Podcast, a més de la pàgina de VilaWeb.
“La maternitat ha estat un tema incòmode per al feminisme. El feminisme hauria d’ajudar les mares a dir: aquest model de maternitat que ens imposen és el que hem de rebutjar, però hi ha una maternitat real, amb una sèrie de contradiccions, amb uns drets, que hauríem de poder transitar. Això és el que cal defensar i reivindicar des del feminisme, una maternitat on puguem viure amb drets, lliures de violències i discriminacions“, diu.
Parlem d’aquesta relació complicada dels feminismes amb les maternitats. De la necessitat que l’esquerra reivindiqui la maternitat i la criança en clau emancipadora, igualitària i feminista. De la importància de tractar la maternitat i les cures com a qüestions polítiques i no relegades a l’àmbit privat. També de l’ambivalència, un concepte que és molt definitori de la maternitat però alhora molt invisible, cosa que pot fer que la maternitat es visqui amb incomoditat i malestar. I de sororitat.
Escoltar l’entrevista, aquí.
